diumenge, 26 de maig de 2019

Reflexionar o evadir-se

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

món imatge


De què escriure? Fer-ho com la que cantava només per cantar? Aquestes són les dues qüestions que sovint creuen la ment dels que pretenem reflexionar ia més compartir amb altres el resultat dels nostres pensaments. Aquesta última setmana va estar plena de temes: l'esfondrament d'un edifici a l'Àfrica --Falta de manteniment, defectes de la construcció, sobrepès de les instal·lacions? - quedant centenars de persones, la majoria nens escolars, sepultats; la bogeria d'un fonamentalista blanc a nova Zelanda que en pocs minuts va superar el nombre d'homicidis en un any; la caiguda d'un altre avió, que suma desenes de persones mortes tot i que un dels baluards d'aquest tipus de transport era la seva major seguretat que la dels automòbils; la decisió gairebé universal de condemnar a l'empresa fabricant del Boeing 737Max i el que signifiquen les guerres comercials.


Però si de cas no desitgem parlar de tals accidents, el tema climàtic, ens dóna molta tela d'on tallar: encara no ens reposem de la tragèdia de Califòrnia amb la pèrdua de milers d'hectàrees de bosc, desenes d'habitatges i mort de persones quan ja estem veient els efectes del foc a Austràlia, Espanya, Xile, Jalisco i fins Xochimilco. La bogeria d'haver en una mateixa època climàtica ja només petita distància gairebé convivint el fred amb la calor aclaparador [1] com passa a Mèxic amb la neu a Chihuahua, i el sufocant sol a Campeche i aquesta zona del sud-est; el desglaç accelerat en els pols i els alts cims del planeta; i tants altres efectes locals que deixen desolació i mort la qual cosa preocupa a milers de joves --entre 13 i 25 anys-- que com al Regne Unit, Bèlgica o França surten a protestar i exigir que es faci alguna cosa, per aturar l'augment de ciclons, tsunamis i tota mena de embats derivats del caos climàtic.


Serveix d'alguna cosa escriure els detalls de l'activitat d'una jove sueca que surt de pinta --amb el coneixement de la seva família per cert-- tots ho divendres buscant un futur menys arriscat per a la seva generació? Conversem amb els nostres néts sobre les cures que han de practicar en l'eventualitat d'un atac --en la seva escola o l'"antro"-- amb armes d'alt calibre el mateix en els Estats Units que a qualsevol ciutat d'Europa? Per als que hem caminat al planeta set dècades, el record de Malcom X assassinat el 1965; els milers d'activistes de la reivindicacions que ell va enarborar coptados per la distribució de droga als barris de NY [2]; i fins als relats de pares i avis que van viure la segona guerra, són tot just una història llunyana que a les noves generacions poc els diuen davant de la possibilitat d'una hecatombe mundial tan o més perillosa que la mateixa bomba atòmica.


L'època ens permet reflexionar sobre el que significa el dimecres de cendra o la quaresma en una realitat en la qual conviuen els excessos de carnestoltes plens de antivalors criticats per una església que ha molt de temps de distància es reuneix per dissertar i buscar càstig o sortides dignes dels pecats greus --com pederàstia, hipocresia, vanitat i fins corrupció per ascendir en la burocràcia eclesiástica-- comesos pels responsables de la seva pròpia estructura. Que aquesta reflexió abast a denominacions diverses a la catòlica, en un món que per raons vàlides generalitzar la separació de les qüestions de l'Estat i l'església [3], seria un tema vàlid fins i tot per ateus amb cert grau de cultura i maduresa que eviten fer d'això un atac al president Trump i el seu obsessiu mur. Però val la pena escriure d'això? Serà millor analitzar les contradiccions per la refineria de dues boques? Li interessa al mexicà d'avui l'expropiació petroliera que va fer el president Lázaro Cárdenas o està gaudint del pont de vacances inventat per anar a una platja abandonada pels turistes estrangers espantats per la propaganda en contra de Mèxic?


No em vull imaginar una consulta al poble bo i savi al qual se li pregunta el mateix d'aspectes migratoris, que de la forma d'instrumentar qüestions jurídiques els quals a final de comptes seran resolts per magistrats que més enllà de la seva relació marital, tenen en el seu haver resolucions esbiaixades --una de les propostes alguna vegada va afirmar "tenen raó els ciutadans però no vaig a resoldre en contra d'un funcionari que em paga i que pot ser president"-- o una actitud de simpatia que arriba gairebé al punt de la submissió irracional. Què faran quan aquest poble es cansi de tanta buida lloança?


La veritat és que he omplert de tinta aquestes quartilles, amb una mica de temor per l'augment dels homicidis i els embats -augment seleccionat en el cost de serveis, problemes amb la pensió, atacs a xarxes- en contra de periodistes i comunicadors que de veritat crèiem en la llibertat d'expressió i que no donàvem lloc a emocions provocades per caigudes d'avions, cotxes de vehicles accidentats per usar el carril de contraflujo indegudament o criminals de qualsevol mena disposats a robar, matar o violar només per obtenir uns quants pesos o una mica d'influència. I Així com han escrit molts especialistes, crec que estic a un pas d'ingressar a les files dels prudents, és a dir, evadir-se a seguir lluitant per causes amb poques possibilitats d'èxit enfront d'una realitat on "por mata llibertat d'expressió" quan es disparen els autoritaris que es valen de l'aquesta emoció per dominar als seus governats tot i que el cost sigui la manca d'aliments, medicaments i tot el que sent fonamental s'havia aconseguit al llarg de dècades de pau i veritable democràcia i saviesa.


________________________________________
[1] Tot just la setmana passada responent l'estímul de Greta de Suècia, centenars i joves francesos van marxar en diferents ciutats d'aquesta nació, exigint als governs usar el seu poder i l'administració dels recurs per incidir en el caos que és canvi climàtic a tots els nivells.
[2] "No és pura casualitat que hi hagi més droga a Harlem que en qualsevol altra ciutat... El color i la droga estan íntimament units. (...) la droga s'utilitza sempre per escapar d'alguna cosa; que la majoria dels drogats negres... volen escapar de la seva situació de negres en una Amèrica blanca. Però en realitat el negre que es droga presta un servei al blanc ja que li proporciona la prova que el negre no val res."
[3] Des de l'època de predicació cristiana, l'autor d'aquesta idea va assenyalar que a César havia de donar-ho corresponent i que era diferent dels que Déu requeria de la humanitat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH