divendres, 19 de abril de 2019

Toni Comín torna a canviar de partit per un lloc a les europees

Carmen P .Flores

Hi ha persones que tenen l'habilitat de mantenir-se en la vida política passi el que passi. Són com les fulles del bambú que mou el vent d'un costat a un altre sense que es trenquin.


Antoni comin 311.217


Aquestes persones tenen la perícia de canviar de bàndol ideològic sempre justificant la seva postura, com el més normal del món. Les ideologies per a ells estan estretament relacionades amb els càrrecs que puguin aconseguir. Així es senzill.


A Catalunya, com a la resta d'Espanya, exemples d'aquests espècimens n'hi ha per tot arreu. Un dels més significatius i recents és el d'Antoni Comín, el fugit a Brussel·les i desertor de formacions polítiques quan no aconsegueix els seus propòsits.


La penúltima, el seu pas, ja es veia venir, al partit de Carles Puigdemont, que l'ha inclòs com a número dos a les llistes a les eleccions europees, com a pagament a la seva "lleialtat" i de pas donar-li als morros a ERC, que ja fa temps havia deixat de confiar en ell pel seu acostament interessat al president de la Generalitat de facto. Tots sabien que això anava a succeir més aviat que tard. Coneixen el personatge i les seves debilitats pel poder, sigui qui sigui el que mani. Sota aquest halo d'intel·lectual i home fet a l'ombra del cognom del que li ha tret molt partit aquí està sense immutar-se.


Toni Comín té record de pertinença a partits polítics, malgrat la seva curta carrera política.


Va començar a la plataforma Ciutadans pel Canvi, on va donar els seus primers passos com a director de campanya i persona de confiança dels germans Maragall... No oblidem que aquesta plataforma era un apèndix del PSC, però controlada per la família de l'expresident. Amb la pertinença a Ciutadans pel Canvi va aconseguir la seva acta de diputat i el seu debut al Parlament. D'aquí va saltar al PSC i d'aquest, quan no va poder aconseguir els seus objectius, els va donar un portaveu i amb uns quants amics va constituir Socialisme Catalunya i Llibertat, amb la qual es va acostar a ERC. Cal recordar que en aquesta època, l'etiqueta de exsocialista era molt desitjable per a altres formacions. Avui segueix sent igual.


Comín, en aquesta època era membre del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, el que li va apropar a Oriol Junqueras, home de missa. Això li va servir perquè Junqueras ho incorporés al govern de la Generalitat a través de JxSí, com a conseller de Sanitat. Va ser una etapa en què va voler donar-li la volta a la sanitat catalana, sense diàleg ni consens amb els sectors afectats, el que el va portar a greus acusacions i crítiques per part d'aquells. Alguns van arribar a dir que fins havia fet bo al seu antecessor, Boi Ruiz.


La decisió de Puigdemont d'imposar també els noms que han de formar part de la llista a les europees, en les quals a part de Comín es troba Clara Ponsatí, ha fet saltar dirigents històrics de l'antiga CDC i els exclosos de les llistes que decideix unilateralment Puigdemont.


Marta Pascal no rebutja la idea de la constitució d'un nou partit polític. Aquesta actitud ha estat durament criticada pel propi Puigdemont, culpable de la seva marxa de la secretària general de la formació i del seu suplent al Govern Quim Torra, qui per cert ha reconegut en una entrevista que consulta cada dia a Puigdemont. Ningú posava en dubte que això fos així.


Una més de Puigdemont per seguir tenint protagonisme en els mitjans de comunicació i de demostrar que ell és qui únicament mana. És el normal en els dictadors.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH