diumenge, 16 de juny de 2019

Ateus

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Són diversos els pensadors reconeguts que al llarg de la seva vida van expressar la seva incredulitat amb l'existència de Déu i fins i tot van vaticinar que les creences --sobretot les judeo-cristianes-- estaven mortes amb la qual cosa s'implicava que Déu, per conseqüència, tampoc existia. [1]


imatge creença


Significa això que la fe i les religions estan en etapa d'extinció? Què han descobert els investigadors de màrqueting --com Gallup o worldwide Independent Network-- al respecte? Bé, després de treballar amb 68 països, van trobar que el 67% dels humans es declara ateu --el país amb major nombre de persones amb aquesta condició és Xina-- mentre que el 23% no creu en alguna religió; xifres que per cert presenten variables segons es tracti de països com Suècia --18% es diuen ateos-- o el Regne Unit -són menys del 13% dels ateus encara que el 58% diu no pertànyer a religió alguna-- però ocupen el segon lloc de població negadora de la divinitat. A l'altre extrem tenim un 62% de persones religioses en països com: Tailàndia, Nigèria, Índia, Ghana, Costa d'Ivori o Papua.


Ahir, en milions d'esglésies judeo-cristianes nens de totes les edats van desfilar amb palmes a les manetes, davant el somriure de tranquil·litat i satisfacció de familiars que formen part del 74% de la humanitat convençuda de la realitat de l'ànima en les persones i més tot al 54% dels que creuen en la vida després de la mort i per suposat l'existència del cel i l'infern.


A les projeccions demogràfiques s'espera que per al 2050, habitarem aquest planeta prop de deu mil milions d'humans, que depenent de l'etapa de vida en què es troben, es declararan, cristians, jueus, budistes, musulmans, agnòstics o ateus, el qual per als joves entre els 18 i 24 anys, configuren un conglomerat de el 78% que si creu en Déu.


Fins i tot amb les variables dels que donen prioritat al turisme i la diversió per sobre les remembrances històriques convertides [2] en ritu, les diferències a més de culturals --inclosa la forma de mesurar el temps que entre els ortodoxos jueus segueixen manejant calendaris lunars-- d'alguna manera mantenen al llarg dels segles el referent a l'anyell pasqual --com ho van fer a Egipte en la vigília del 15 Nisan, primer mes de la seva calendari-- i la mort de Crist, qui és crucificat el primer dia d'aquesta festa.


Dos investigadors de la Universitat de Tennessee van concloure que entre els ateus i agnòstics hi ha des activistes antireligiosos fins a no creients; però, tot ells compleixen determinades pràctiques i religioses. Per a efectes d'aquest resum sigui suficient enunciar sis categories d'aquesta població que pot classificar-se en: agnòstic intel·lectual; activista; agnòstic cercador; antiteista; no teista o ateu ritual. Sense importar que siguin de la classe que agrada de debatre o argumentar sustentant els seus arguments en obres diverses els autors citen com si es tractés d'éssers supranaturals, tot ells d'alguna manera afirmen no creure, tracten de sumar adeptes al seu punt de vista - amistats, col·legues, familiars-- es projecten com interessats per causes minoritàries --protecció d'animals, respecte d'homosexuals, a favor de polítics afines-- tot i que de la negació s'hagin mogut al pla del dubte, si mantenen la seva oposició a les religions sobretot aquelles que han caigut en excessos com la pederàstia, l'ànim prioritari pel material --diners i poder- o les diverses heretgies en les quals els líders ambiciosos arriben a caure [3] per la falta de cura en el que fa a doctrina.


La tendència cap a l'extrem vanitós de conducta dels ateus i fins i tot els agnòstics, considera els religiosos com ignorants, retrògrades i perillosos. La seva postura gira al voltant de la no creença encara que en la pràctica solen creure, en el determinisme dels astres, les sentències d'un vident i les promeses de qualsevol humà al qual consideren per sobre de molts, el que sol portar a llocs de poder a persones no necessàriament superiors a cap altre semblant.


Depenent de la moda, l'entorn cultural i la influència familiar, els antiteistes, i els ateus rituals solen participar en cerimonials específics --meditació; festivitats de cultures alienes; classes de yoga-- que interpreten com a mitjans per aconseguir la felicitat, obtenir la salut i caminar cap a un alliberament transcendent. No obstant això i fins i tot amb la multitud de variables ahir en tots els continents al llarg i ample del planeta, els creients van celebrar el diumenge de palmes, vinculat amb la pasqua i antecedent d'un altre ritual important com ho és la Pentecosta i que ha donat lloc a centenars de denominacions que permeten donar curs a expressions emocionals que amb facilitat brollen en reunions gairebé massives.


Per a les corrents creacionistes, advertits de les conseqüències de provar l'arbre del coneixement del bé i del mal, l'ús de la llibertat concedida la ésser humà ha estat per altres divers i en ocasions gairebé diabòlic i és just en aquesta setmana on l'individu pot prendre consciència de la seva culpa, del valor del perdó, de l'abast de la missió que pot tenir en el seu breu temps de vida física en aquest pla que tots sabem és finit encara que no deixem de anhelar que es faci etern, sempre que sigui en condicions de felicitat i satisfacció com ho suggereix el dia de les palmes.


Sense caure en el truc de convertir el text més profètic de la compilació bíblica, la veritat és que des del missatge de les revelacions apocalíptiques a les esglésies, [4] trobem que la tossuderia humana poc ha abonat a la millora de l'organització de la lloança , ja que continua havent grups que no són ni freds ni calents, estan dirigits per falsos profetes, han oblidat el seu primer amor, són incapaços de penedir etc. Més enllà de les escoles interpretatives de l'Apocalipsi --preterista, idealista, futurista, historicista-- aquesta setmana Santa, amb els seus extrems de càstigs al cos, menyspreu pel ritual i fins comercialització del diví etc. hi ha qui volem seguir creient en un Déu que ens estima, amb tot i les imperfeccions que solem carregar al llarg de la nostra vida.

________________________________________

[1] Nietzsche i Freud, són potser alguns dels més emblemàtics de la filosofia moderna. Tots dos parlaven del credo en Déu com una il·lusió i fins neurosi, produïda gairebé sempre per la por.
[2] Els jueus recorden en el seu "Pesaj" l'alliberament de l'esclavitud a Egipte, mentre que les diverses denominacions del cristianisme, amb branques d'olivera o equivalent commemoren l'entrada triomfal de Jesucrist --qui era jueu-- a Jerusalem.
[3] Els mormons i els testimonis de Jehovà basen els seus ensenyaments en principis cristians; però sent l'eix d'aquestes religions la salvació per gràcia --donada per Déu en el sacrifici de la seva unigènit-- acaba en pràctiques de salvació per obres que la pròpia tradició judeocristiana considera com draps d'immundícia als ulls del Senyor.
[4] Les set Esglésies: Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardis, Filadèlfia i Laodicea.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH