divendres, 24 de maig de 2019

Perdona'ls?

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

En la plenitud d'un segle XXI, amb 14 morts a Minatitlán -era una festa a on va arribar de convidada una persona que algú volia eliminar-un nombre encara no determinat de suïcides -igual exgovernants perseguits que familiars de joves morts en homicidis massius a escoles o centres de diversió- milers de boscos i selves destruïdes pel foc, espurnes accidentals que el mateix converteixen en cendres cases que construccions mil·lenàries i plenes d'art, la pregunta és: Hem d'apel·lar al perdó?


L'evangeli de Lluc -23: 34- ens explica que en el marc de les 7 frases pronunciades per Jesucrist en les últimes hores de la seva vida terrenal, la petició de perdó al Pare la va justificar "perquè no saben el que fan". A Mèxic, l'al·lusió de perdó s'ha multiplicat en els últims temps, deixant de ser un referent espiritual o religiós per convertir-se en prèdica quasi-política que sembla intentar justificar el perquè no es compleix la promesa de castigar els corruptes, els homicides, els segrestadors, els violadors, en suma els criminals. Els que avui clamen per perdó per als molt dolents. S'imaginen que poden per això ser similars al Messies? Se senten gairebé crucificats per "enemics" convertits en multitud -en les xarxes- disposades a burlar-se, blasfemar i reptar? Apel·lar al perdó opera el miracle de transmutar de polític autoritari en persona misericordiosa i amorosa?


Al llarg de la història la humanitat reincideix en la vanitat de sentir-se com si fos déu. La majoria dels rituals de molt diverses cultures deixen testimoni dels esforços de ser, fins i tot més poderosos i savis que Déu mateix. Com si sabessin el que feien, un grup va decidir aixecar una torre tan alta a on la justícia divina no els arribés si de cas se li acudia penedir-se i destruir-los per aigua. Serà això el que inspira els desenvolupadors d'avui dia, disposats a violentar tota sort de lleis -les que limiten les altures d'edificis a 3 o 4 pisos- menyspreant els atles de riscos i el futur dels que de ciutadans tranquils es converteixen en víctimes de constructors sense escrúpols?


En el present no tenim soldats que apostin per la nostra vestimenta, però si hi ha "professionals" -advocats, emprenedors, financers etc.- capaços d'agredir dones de la tercera edat per desposseir de les seves propietats, enganyant -fins i tot els mateix familiars es converteixen en actius còmplices d'aquests defraudadores- comprant buròcrates del poder judicial, mercenaris dels mitjans i com malandrí que estigui disposat a robar, escopir, donar pallisses i fins enterrar corones d'espines a qualsevol que mogui la seva fibra negativa d'enveja. Li ha tocat veure com hereus no tenen compassió deixen al carrer a la mare, l'àvia o el germà que sempre els va proveir? Serà que de veritat els aclapara la ignorància del que fan?


Més enllà de les imperfectes representacions -d'Iztapalapa a Filipines, passant per Taxco- que pretenen fer consciència que Déu en la seva infinit amor, va enviar al seu fill a participar de la condició humana -dolor, tristesa, temptació d'incórrer en el perjudicial- hi ha infinitat de precedents que amb només llegir i si és millor estudiar ens ensenyen l'important de preservar la doctrina [1]. A més de divertir-se en aquests dies de festa -curiós que a això es redueixi l'anomenada setmana santa- o quedar-se veient pel·lícules que ja no li diuen molt. Va donar Gràcies a Déu per tot? Ha valorat les profecies com certes? Va examinar en consciència el que passa i l'envolta abstenint del que maligne -difamar, espantar, mentir, menysprear i discriminar l'altre- i va procurar guardar fidel i en l'àmbit del bé?


Aquest a qui els cristians recordem com qui ens va regalar la possibilitat de no romandre morts eternament; amb el seu verb i els seus actes, a més de trucar-nos, ens va enviar a ser llum de les nacions per portar al més llunyà aquesta possibilitat de salvació gratuïta. Saben el que fan els responsables de múltiples atemptats coordinats just al diumenge de resurrecció a Sri Lanka ? Serà gastant els recursos públics en la impressió d'una constitució moral, amb la qual cosa els autoritaris puguen formar la llista als possibles perdonats perquè no saben el que fan? Quants dels milers de milions d'humans del segle XXI, poden gaudir del perdó només per la ignorància de la perversitat que practiquen?


La gran diferència entre el prec d'aquell que va acceptar morir per pagar els nostres deutes i els que avui s'ufanen parlant de perdó, amor i pau, és el pla des d'on expressen les seves idees.


El Crist la resurrecció es va recordar ahir, no va parlar des d'un nivell de superioritat, ja que tot i havent-se declarat i havent reconegut com el fill de Déu, Ell es va cenyir en tot moment a l'imperi de la llei i es va conduir durant tot el seu exercici humà en el marc de la fe, l'esperança i clar la justícia assumida pels que saben que sempre hi haurà burladors, que caminen segons les seves pròpies propensions a l'ambició, a l'equivocació d'interpretar la paciència com tardança i l'atreviment de pretendre que la glòria pot ser monopoli d'algun ésser humà per més poderós que aquest se senti. Igual que en diverses cites bíbliques, en l'Apocalipsi es declara benaurats aquells capaços de guardar la Paraula, com aquella que va pronunciar Jesús separant el religiós del polític "a Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu", principi inefable del respecte al credo de cadascú i el laic del maneig estatal. Hi haurà perdó per als que amb cinisme pur es passen aquestes paraules per ja saben on? Quina serà la postura dels qui van tenir el privilegi d'estudiar amb més profunditat el que és la norma, la Llei, la història i les aportacions de persones privilegiades en la inspiració i interpretació del que realment significa justícia? Ens quedarem impàvids davant l'atreviment de cridar -verbal i per escrit- a burlar el sistema jurídic? Hi ha algun marge de perdó per aquests personatges?


[1] En el cas de la cristiandat, tenim, la carta de Joan, la primera de Pau als tessalonicencs, la qual aquest mateix personatge va escriure als romans, la dirigida als gàlates, o la de Titus


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH