divendres, 15 de novembre de 2019

​Coherència basca i excepció navarresa

Robert Pastor

Quinze dies després de la primera tanda electoral de la primavera a Espanya, mentre el nou líder popular es desmarca de l’ultradretà Vox, soci a Andalusia, i els números, freds i detallats, es poden examinar amb calma, podem veure la coherència dels votants a l’Euskadi institucionalitzat en comunitat autònoma i el tomb radical produït a Navarra, en ambdós casos amb explicacions ben fàcils.


Si hem de considerar només els territoris històrics d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, el Partit socialista s’ha recuperat, com arreu, però la majoria de representants han estat del sector sobiranista, amb el “clàssic” PNB al capdvant, amb sis diputats totals, una xifra que no aconseguia des d’abans de l’escapada dels partidaris de l’antic lehendakari Garaikotxea.


Els socialistes vascos han guanyat un a Biscaia, fins a sumar-ne quatre, els mateixos que Bildu, amb escons duplicats respecte de les generals anteriors.


Hem que les explicacions són senzilles: Bildu anunciava aquesta vegada que aniria “a Madrid” a fer política. I ja ha passat prou temps i han fet prou gestos perquè la societat considere probada la dissolució, més aviat desaparició fàctica d’ETA.


Pel que fa la dreta i ultradreta espanyoles, els de Rivera mai no han tingut representació per aquesta zona a les Corts espanyoles i l’explicació és básica: els Ciudadanos sempre han propugnat l’abolició del concert econòmic que permet l’existència de les tres hisendes territorials amb capacitat recaptatòria total, i una liquidació per un sistema de cupo que s’ha d’acordar de temps en temps per una comissió paritària entre representants de l’Estat i del territori, sense cap vot de qualitat. A més, en cas de desacord, el percentatge a pagar a l’Estat es prorroga automàticament.

I hauria costat molt de veure, donat el curt nombre de diputats a escollir a cada circumscripció, veure escollit algú de Vox, per raons històriques.


El més complicat de trobar a primera vista és la causa de la debacle del Partit Popular, que per primera vegada ha quedat sense cap ni un representant. I això que el cap de llista per Àlaba, que sempre els havia estat propícia, era ni més ni menys que Javier Maroto, ex alcalde de Vitòria-Gasteiz, diputat en la anterior legislatura i responsable de la campanya del partit. Potser per tot això i pels missatges radicals i superats que no excluen –fora de temps ja- velles referències al terrorisme desaparegut, ni tan sols ell, ni a Àlaba, han tret profit.


Els del territori s’han repartit, un per un, entre els quatre, amb aquest ordre en nombre de vots: PNB, PSE-PSOE, Bildu i Elkarrekin Podemos, que tanmateix en va perdre un a Biscaia i un altre a Guipúscoa.


En definitiva, als tres territoris va funcionar la consigna del “vot útil”, però de manera diferent a la de la majoria de territoris de l’Estat. I la revalença sobiranista es demostra sobretot en els electes al Senat, 9 dels quals (4 més que abans) seran del PNB dos socialistes i un de Bildu, dues formacions que en la legislatura anterior no tenien representants per les circunscripcions.


Navarra ha votat també diferent de la resta de territoris de l’Estat i de manera gairebé oposada als tres territoris vascos sota la mateixa administració. Aquí la coalició de la dreta es va presentar unida, però deixant de banda els radicals de Vox. Van triar el nom de Navaramés NA+ i van aconseguir l’objectiu tot i el fracàs generalitzat als altres territoris. El regionalista i conservador Unión del Pueblo Navarro, amb el PP i Ciudadanos (que en “l’antic regne” no proclama, o no reitera, l’oposició al concert econòmic propi) van obtenir dos dels cinc diputats i tres dels quatre senadors. 


La recuperació socialista també va ser efectiva, amb dos diputats i el cinquè va ser per a Unidos Podemos. Per primer cop en força temps va quedar fora la coalició nacionalista i basquista Nafarroabai, encapçalada per Uxue Barkos, que es va apressar a proclamar l’esperança en les autonòmiques i municipals de final de mes per poder obtenir el suport suficient per tornar a formar govern al territori propi amb el suport del seguidors de Pablo Iglesias.


Potser no estiguin al cas, que a Navarra les eleccions autonòmiques siguin a la vegada que en les comunitats anomenades “de règim general” tot i les peculiaritats històriques i les característiques diferencials com ara la de gaudir de concert econòmic. Però el cas és que no van introduir cap norma diferenciadora al respecte quan van pactar amb la resta de l’Estat el nou marc per al nou sistema, que ni tan sols van a nomenar estatut, sinó “amejoramiento del fuero”. Tot el contrari que van fer els tres territoris o nacionalitats “històrics”, més Andalusia i la Comunitat Valenciana. 


I després venen els qui propugnen la unitat  d’un Estat que dibuixa com a plural i divers la mateixa Constitució que tant defensen i l’extensió de la Carta Magna en la resta de “corpus” jurídic constitucional. Per això no venen ni un pam de sarga al País Basc unificat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH