Majoria relativa
Quan el seu metge familiar, en l'intent de diagnosticar correctament la malaltia que li causa dolors a tot el cos, faves en diverses zones de la pell i malestar hepàtic o renal li pregunta, hi ha hagut algun succés que desencadenés tot això? Segurament vostè recordarà les rialles dels seus fills o néts el 30 d'abril; les notícies que li van donar compte d'un estrany dia internacional del treball on el president de Mèxic va convidar a dinar a certs líders i no va sortir al balcó de palau nacional a veure qui estan desfilant ni perquè. Li va emocionar --positiva o negativamente-- el 5 de maig? Espera amb ànsia el dia de les mares?
Segurament estarà convençut que no hi ha res extraordinari en la seva vida i que aquestes dates ara que no té la pressió de treball, són simplement celebracions que en res tenen a veure amb la seva existència però, a on van sortir els seus veïns tan d'hora ahir? Haurà estat alguna celebració del triomf dels Zacapoaxtla sobre els francesos en 1862? Per què el 5 de maig per molt temps va ser celebrat a la Casa Blanca dels Estats Units?
Més enllà que la molt deficient educació i cultura de la majoria de la nostra població ens llanci gairebé un 30% de persones que creuen que el 5 de maig es commemora quelcom vinculat amb la independència, els cert és que aquesta batalla a Puebla quan el general Ignacio Zaragoza, va enfrontar al llavors reconegut com un dels millors exèrcits del món, va ser tot just una guspira d'orgull d'una guerra, que va culminar primer amb la restauració del segon imperi a Mèxic per finalment ser liquidat en 1867, després del lloc de Querétaro. Durant l'ínter l'experimentat exèrcit europeu, va tornar un any després i va avançar fins a la ciutat de Mèxic, després que més trenta-cinc mil soldats estrangers van vèncer als gairebé trenta mil mexicans. Per descomptat que l'activitat tipus guerrilla dels nostres conciutadans i una sèrie de factors externs ens van permetre mantenir-nos en la lluita fins que el 1867 Napoleó III, va ordenar la retirada de tropes --delmades en mes de 11,000 efectius-- no només pel aguait de Prússia sinó per les advertències dels Estats Units d'envair si ells no es retiraven. Quina era la circumstàncies política i militar d'USA entre 1861 a 1865?
Llavors els estats eren només 34, però 7 d'ells es declaraven esclavistes i van considerar la possibilitat de formar una confederació, que s'exclogués de complir, el que es va constituir el major propòsit d'A. Lincon. Per la diferències quant a l'esclavitud, ells --Els nostres veïns del nord-- van entrar en una guerra interna, amb la intenció dels esclavistes de separés de la Unió. La seva etapa de reconstrucció, va coincidir amb els que passava a Mèxic, per això els francesos, han considerat que això els permetria avançar cap al nord; però en una jugada política genial Lincon avança, resol el seu propi problema i amenaça amb envair França si l'exèrcit gal no surt de "Amèrica" que segons la seva pròpia visió era només dels americans.
D'alguna manera, el país que dues dècades abans per imperícia i descuit dels nostres governants va ser desposseït de la meitat del territori que ens pertanyia, va servir indirectament a favor dels Estats Units. Sobretot en els estats que "ens van comparar" el 5 de maig se celebra com una victòria d'ells mateixos contra França. Què importa en ple segle XXI, sobretot quan el senyor Trump decideix cancel·lar aquesta festa a la casa blanca, aquesta part de la història? Com es vincula aquest "incident" amb l'establiment d'aranzels al tomàquet que els exportem i l'oferta de reactivar el pla Mèrida? Potser l'home que ha viscut a França, recolzat en USA als demòcrates i avui serveix al president de Mèxic ens pugui donar una explicació adequada.
D'antuvi, és convenient tenir present que a causa d'aquest capítol històric, Benito Juárez, va rebre armes que li van permetre contenir a l'exèrcit francès, amb un General convertit en heroi per als llatinoamericans que, per si No ho sabia va néixer a Texas [1], aquest territori que alguna vegada va ser el nostre. Estava conscient d'aquest ajut --no necessàriament intencional-- mútua entre America i Mèxic? La ignorància d'aquests fets no és només imputable als nens mexicans, els residents del que van ser colònies espanyoles i per tant territori mexicà, tampoc saben amb certesa que va passar el 5 de maig per això és que hi ha qui diu que celebren la independència de Mèxic? Però a final de comptes que té a veure tot això amb la possible causa de les malalties que afligeixen a molts mexicans en aquests darrers 5 mesos? Li afecta que no hi hagi medicaments en el ISSSTE o l'IMSS?
Indubtablement així com va passar amb centenars de mexicans després del sisme de 1985, el subconscient guarda infinitat de temors derivats de la desocupació de molts; de la pèrdua de tot sobretot per ser classificat en un segment social rebutjats pels molts [2].
Segurament vostè no és agricultor, no exporta jitomate, però sap que ho imposat pel veí del nord ens farà víctimes --encara que sigui indirectes-- de la desocupació. Tampoc pensa viatjar en avió, però encara que no ho digui li malalta la possibilitat de no poder tornar a Itàlia, com ho va fer durant la seva vida productiva i potser el que més li malalta és que una majoria relativa --els vots per Morena a penes són 1/3 de la població total-- decideixi sobre la destinació de la seva existència.
Com es pot veure el poder moltes vegades sí que pot; en el cas de les amenaces del veí del nord, ells com ha succeït en el passat té el poder financer però, signifiqui això el que sigui, a nosaltres ens assisteix el de la dignitat. Permetrem que els diners que ofereixen per al pla Mèrida s'usi en contra de persones migrants o persones marginades? Què estem disposats a fer els mexicans mitjanament il·lustrats a més de marxar? Demanar la renúncia del nostre president servirà per evitar el retorn a l'obscurantisme?
Escriu el teu comentari