Guatemala: Guerreres maies de la llum

Thelma Cabrera, de 49 anys d'edat, i Vicenta Jerónimo, de 47 anys, són dues dones, mares i àvies, maia mam. Defensores autodidactes, forjades en les lluites de les comunitats en resistència per la nacionalització de l'energia elèctrica a Guatemala. Autèntiques guerreres de la llum, en un país beneït pel sol tropical, però sotmès a una eterna tirania de la foscor.

Les dues dones van ser i són els pilars fonamentals del moviment social Comitè del Desenvolupament Camperol (CODECA), però amb un perfil mediàtic molt subtil.

Ara, totes dues com a candidates a la Presidència i a Diputada, respectivament, des del Moviment per a l'Alliberament dels Pobles (MLP), disputen el poder als rics, en un país pensat i organitzat per al govern d'homes blancs i rics.

Vaig conèixer a ambdues defensores a l'any 2012, des de llavors, les vaig acompanyar en la sendera lluminós de les resistències comunitàries en defensa dels seus territoris, i per la recuperació dels seus béns privatitzats.

Elles, al costat de centenars de comunitats organitzades en resistència, vexades per empreses transnacionals, des de fa més d'una dècada criden a veu en coll: "L'energia elèctrica és un dret humà fonamental. No una mercaderia. Nacionalitzar és el nostre deure". Però, en la Guatemala oficial va poder més l'estrident guerra mediàtica contra aquest moviment que els va acabar desprestigiant, criminalitzant i assassinant als seus integrants. Però mai van ser derrotats.

Les distribuïdores d'electricitat, ENERGUATE i d'EEGSA, al costat de la fiscalia contra CODECA (contra el furt d'electricitat), va jutjar penalment a Vicenta Jerónimo, per quatre anys, per delictes de "instigació a delinquir", "activitats contra la seguretat interna de la nació"... Però, en 2018, va ser absolta, amb un altre defensor de drets de CODECA. Vicenta va organitzar a la major quantitat de comunitats actualment en resistència en els territoris del sud-orient del país.

Thelma Cabrera, com a presidenta, va dirigir per diversos anys al moviment CODECA, especialment en l'època més difícil de criminalització i persecució que va viure aquest moviment, fins convertir-la en el moviment indígena camperol més potent d'abast nacional. Amb 'hidalguía' va acompanyar personalment tots els enterraments de defensors assassinats en els territoris. Mai va titubejar a assenyalar públicament als responsables dels assassinats.

Totes dues van néixer a l'exclusió socioeconòmica i cultural. Però a ambdues la vida les va convertir en "pedres angulars" no només del moviment CODECA-MLP, sinó de la nova Guatemala que vol existir.

A ambdues se les va veure en les comunitats organitzar assemblees formatives menjant alvocat i truites. Recorrent pam a pam el territori nacional per motivar l'exercici i defensa dels drets col·lectius i individuals, com autèntiques "monges guerreres" anunciant als pobles l'esperada "alliberament de la llum" en un país segrestat, i en penombres.

Si les circumstàncies sociopolítiques neoliberals del país van obligar a CODECA a transitar de l'agenda de la "incidència política" a la proposta d'un procés constituent Popular i Plurinacional per crear l'Estat Plurinacional, també aquestes recarregades circumstàncies van fer d'aquestes dues dones maies unes valeroses "guerreres de la llum" i "profetes" del nou dia que anuncia la seva alba per als pobles de Guatemala.