diumenge, 15 de setembre de 2019

Fi de les eleccions, preparin-se perquè això no ha acabat

Carmen P .Flores

Ja han acabat les eleccions, però si creuen que això ha acabat, s'equivoquen. Després d'una primera part, ve la segona, que no és una altra que els possibles pactes entre les formacions que no han aconseguit arribar a la majoria necessària per governar.


Eleccions europees, paperetes blaves


En algunes poblacions sembla gairebé impossible, però en política ja se sap que al matí es diu una cosa i la nit la contrària. Això succeeix amb la major naturalitat del món, coses de la democràcia.


A Barcelona, ERC ha aconseguit ser la primera força en vots seguida dels comuns de Colau. El PSC, en tercer lloc, la qual cosa mostra l'inici de la remuntada. La fins ara alcaldessa, tot i el resultat, segueix baixant en vots. Què està passant amb Colau? Doncs diverses raons, però principalment es tracta de l'abandó de la ciutat, la inseguretat de la mateixa, que ha deixat tocada la imatge de la ciutat. A això cal sumar-li el seu coqueteig amb l'independentisme, que li ha passat factura.


En política, la coherència i mantenir la paraula hauria de formar part de l'ideari de tots els partits, però, és clar, en campanya es prometen coses que després no es compleixen. Colau va dir en més d'un acte  que no pactaria amb ERC, és més, en un debat radiofònic amb Maragall es van tirar els plats pel cap. Doncs bé, la memòria de l'alcaldessa en funcions li ha de fallar perquè no va deixar passar ni 24 hores que ja oferia un pacte als republicans. El nou alcalde no s'ha manifestat encara. Haurà d'analitzar amb tranquil·litat les possibles aliances que garanteixi el seu govern, tripartit? Qui sap, encara és aviat, Maragall es prendrà uns dies abans de decidir els possibles socis.


Aquest matí de dilluns, amb la Generalitat en mans dels independentistes, el mateix que pot passar a l'ajuntament, Torra ha tornat a fer el mateix i ha manat col·locar una altra vegada la famosa pancarta amb llaç groc de suport als polítics presos. Cal marcar territori. L'emblemàtica plaça de tots els barcelonins s'ha convertit en el bastió de l'independentisme amb el qual van a donar la tabarra aquests quatre anys de mandat.


El president de la Generalitat per delegació decideix que la bandera ha de ser-hi, sense consultar a la ciutadania si està d'acord o no. Deia Aristòtil que "la turbulència dels demagogs fa caure els governs".


Més d'una persona, davant d'aquest panorama de desgast emocional, està pensant en prendre unes llargues vacances, si s'ho pot permetre, per tornar a carregar les piles i suportar estoicament el que se'ls ve a sobre. Hi haurà la possibilitat de trobar algun antídot que mitigui el dolor del mantra crònic? Algú hauria de treballar a marxes forçades per alleujar als milions d'afectats. Seria desitjable.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH