L'edat d'or de la televisió

En menys de trenta anys el nostre país ha passat de tenir una oferta televisiva basada en exclusiva en dos canals públics, a gaudir d'un complex i variat ecosistema audiovisual poblat de nombrosos agents i de no menys suports diferents per fer arribar continguts fins a l'espectador.

Els canvis en el mercat i la ràpida evolució tecnològica que ha conegut el sector han tingut conseqüències sociològiques importants, de manera que, davant del televisor del segle XX que aglutinava tota la família a la sala d'estar de la casa per veure la programació lineal generalista, el consum televisiu actual ha estat eradicat del dispositiu que li donava nom i té lloc en qualsevol aparell digital dels que ens envolten, ja sigui l'ordinador, la tauleta, la consola de videojocs o el telèfon intel·ligent.

A més, veure la televisió o -en termes més genèrics- consumir continguts audiovisuals, s'ha convertit en una activitat ubiqua, atès que la podem dur a terme en qualsevol lloc i en qualsevol moment, sempre que disposem d'accés a les xarxes de telecomunicacions.

L'espectador espanyol ha vist com en els últims anys es multiplicava i s'enriquia la disponibilitat de continguts als quals podia accedir i la quantitat de plataformes que els subministren. Gairebé es pot parlar d'una edat d'or de la televisió, en la qual les transformacions se succeeixen a una velocitat vertiginosa.

Els grups de televisió tradicionals han hagut de fer lloc en el sector a nous participants, en principi amb models de negoci completament aliens, com les operadores de telecomunicacions -Telefónica, Vodafone i Orange- o les empreses d'internet, com Netflix o Amazon.

Tot i que el mercat de la televisió espanyol no és tan madur com el de països com els Estats Units, moltes de les tendències exposades anteriorment ja són presents al nostre país. I, sens dubte, la principal és el creixement espectacular dels abonats a la televisió de pagament.

A finals de l'any passat hi havia a Espanya més de sis milions i mig d'abonats a la televisió de pagament en les seves diferents modalitats, segons les dades publicades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), fet que suposa un creixement de gairebé el 40% des de 2010. de fet, els ingressos de la televisió de pagament a Espanya van créixer un 14% el 2017.

D'aquests sis milions i mig, gairebé quatre milions estan abonats a televisió per internet. Al maig, una nota de premsa de la CNMC anunciava que tres de cada deu llars amb internet ja consumeixen continguts audiovisuals en línia de pagament. El canvi de cultura que consisteix a substituir la televisió lineal en obert per contingut de pagament sota demanda sembla imparable.

En 2016 l'oferta televisiva en el nostre país va augmentar i es va diversificar amb l'arribada de les plataformes estrangeres, primer Netflix i una mica després HBO. Els van seguir Amazon Prime Vídeo i, al setembre de 2017, Sky. Totes elles van entrar en competència directa amb les plataformes locals com Movistar +, Filmin i Wuaki (rebatejada com Rakuten TV).

I, no obstant això, la ferotge competència que semblava venir ha donat pas a una sèrie d'aliances que, en certa mesura, han calmat les aigües del mercat. Telefónica va arribar l'any passat a un acord amb Netflix per incorporar els seus continguts en les plataformes de vídeo i TV de la companyia a Espanya i Llatinoamèrica, de manera que les tres grans operadores disposen ja de l'oferta, ja que Vodafone i Orange la tenien incorporada.

En agost 2018 va saltar la notícia que Telefónica també està en tractes amb Amazon Prime per afegir Prime Vídeo als seus paquets convergents (fix, mòbil i televisió), negociació que també estaria duent a terme Vodafone, que a més de Netflix ja té també l'oferta de les sèries d'èxit d'HBO.

En suma, el que inicialment semblava una estratègia comercial de competir amb el contingut propi de qualitat sembla haver evolucionat cap al desig de crear una oferta global que incorpori totes les sèries més excel·lent del mercat, vinguin d'on vinguin.

El model de negoci audiovisual a través d'internet és simple i econòmic, ja que evita haver d'invertir en costoses llicències i permet centrar-se en desenvolupar un contingut audiovisual atractiu, com explica Mitch Lowe de Netflix:

"L'era de la televisió oberta durarà potser unes dècades més: el vídeo per Internet continuarà expandint-se i acabarà per absorbir-la. Competir per una llicència televisiva és prohibitiu per a la majoria, però per entrar a la xarxa només has de tenir un bon contingut i fer-lo accessible. "

Potser estem entrant en una edat d'or de la televisió, en la qual l'espectador cada podrà accedir a un major nombre de continguts de qualitat, d'una forma cada vegada més personalitzada i adaptada a les seves necessitats i preferències.