Dignitat republicana

Pocs vocables, tenen tantes accepcions com "dignitat", depenent de l'època i el context social i jurídic se'l relaciona amb excel·lència, gravetat, de la conducta que pretengui afectar i fins el com les persones es comporten, des del decòrum i la finesa fins l'ofensa i l'agressió. Etimològicament es vincula amb el mèrit que correspon a algú o alguna cosa sent rellevant que en algun temps històric es considerava dignes als que posseïen cert nivell econòmic, circumstància que ha canviat en moderns estats que pretenien fer de la dignitat una cosa accessible a tots, per la qual cosa es va ponderar el dret a tenir educació i habitatge dignes només per donar exemples que han suposat canvis d'interpretació perquè finalment i en termes de dret natural assumim que una persona digna posseeix sentit ètic, moral elevada i per tant produirà accions honorables.

Si en essència la dignitat és una qualitat dels humans -que estan en possibilitat de canviar la seva manera d'existir valent-se de la seva racionalitat- com és que aquesta qualitat es pot fer col·lectiva a grau de suposar que certa actitud d'una persona, pugui afectar la dignitat d'una nació? En el procés de rescat, de la crisi financera de Grècia, el factor determinant van ser les mesures d'austeritat decretades pels països preponderants de la Unió Europea. Per què els discursos de polítics i involucrats en aquests fets apel·laven a l'atemptat en contra de la dignitat de Grècia? Definitivament l'afectació era clara en contra de tot un poble que havia de ser sotmès a retallades de pressupostos ia la prioritat del salvatgisme de la macroeconomia i no de la condició dels ciutadans d'aquesta nació. Es va prendre en compte l'opinió d'un grup d'individus que a final del dia van ser sotmesos a una austeritat no desitjada? El tema de la sobirania també va saltar a la palestra perquè les decisions van ser preses bàsicament per governs estranys convertint aquests criteris en una imposició aliena com va passar amb territoris colonitzats en els segles XV a XIX. Aquesta violació a la dignitat grega va permetre a aquesta nació, anivellar el seu dèficit, pagar el seu deute i solucionar els seus problemes econòmics?

L'exercici de la llibertat, intrínsec en el tema de la dignitat, suposa la possibilitat de millorar la situació de cada individu, per això hem de tenir cura en l'ús d'aquest qualificatiu, perquè no es converteixi en una arma retòrica que impedeixi reflexionar, en la possibilitat de veure a qui pretén defensar la dignitat d'un poble, grup o nació, com a real el causant de condicions que en si mateixes estiguin atemptant en contra d'aquesta possibilitat de ser excel·lents; bé perquè se'ls llança a la desocupació o es pretén exigir-assumeixin rols i funcions per als quals no estan capacitats.

Indubtablement que una sèrie de frases ofensives -no per la seva essència sinó per la seva falsedat i interès de fer mal- provinguin d'una mandatari estranger o de membres de qualsevol poder públic o influent privat, han de ser analitzades en el context de l'estat de dret nacional i internacional . Pot el govern nord-americà, complir la seva amenaça d'aplicar-nos aranzels no pactats si tenim vigent el Tractat de Lliure Comerç? Aquesta normativitat subscrita per Mèxic, Estats Units i Canadà, ens deixa en complet estat d'indefensió si de cas s'apliquen quotes unilaterals als nostres connacionals i socis estrangers en l'activitat que dit TLC protegeix?

Si un escolapi de secundària m'insulta, es refereix als companys amb frases i paraules altisonants, la dignitat afectada és la dels assenyalats o de qui profereix tals insults?

Coincideixo i ho faré sempre en l'opció de privilegiar el diàleg i la pau, per sobre de la guerra, l'insult, l'amenaça i la violència; però aquesta opció té més possibilitats d'èxit si els que exerceixen aquestes actituds són en si mateixos dignes persones Quin és el marge de negociació per a aquell que se sap disposat a sacrificar a la baixa drets adquirits de la població a la qual representa? Algú que en el personal transgredeix les normes bàsiques -rectitud, honradesa, etc.- que fan a una persona ser digna, pot exigir respecte a la dignitat dels seus representats?

El tema de subestimar als ciutadans d'un altre país és un error majúscul de qui això fa, sobretot en un món global, que pretén viure en pau. Això és de tal importància que moltes constitucions i poders judicials suprems -SCJ- així ho han validat i Mèxic no és l'excepció; per això hem d'actuar sense pressa, amb oportunitat però amb el degut estudi per poder aplicar els precedents jurídics que ens assisteixen, posant al centre l'interès dels ciutadans en el seu conjunt sense privilegiar només a uns quants, sinó com una mesura encaminada a defensar en aquest diàleg la dignitat el mateix dels rics que dels pobres, sense privilegiar a uns o d'altres, ja que tots a fi de comptes per naturalesa mateixa tenen igualtat de dignitat.

S'ha dit milers de vegades, que la dignitat de la pàtria mai serà negociada. No hem d'acceptar que a canvi dels interessos financers o electorals de qui es refereixi a Mèxic amb poc moderació, acceptem ser un país al qual s'obliga a rebre a tot aquell individu que té un tràmit pendent amb el veí del nord i molt menys, que es tolerin tropes estrangeres en la nostra frontera sud. Imaginem que Guatemala, pot coincidir amb nosaltres sobretot perquè han viscut diverses generacions amb les conseqüències del poder militar, és veritat són milers de milions de dòlars, el que costaria a Mèxic, acceptar passivament els aranzels que creu poder-nos aplicar el president estranger, però ull, no permetem que l'oportunitat l'aprofitin instàncies financeres també estrangeres com li va passar Grècia.