Rivera, Casado i Iglesias, tres líders de dubtosa credibilitat

Sempre es pensa que els polítics que han estat elegits a les urnes -alguns amb responsabilitats de govern- són persones sensates, amb sentit del deure, amb responsabilitat, amb una mirada de conjunt, no d'individualitat, i que volen el millor per als ciutadans. La majoria de les vegades, la premissa no es compleix. Sempre ha estat així? En massa ocasions.

Aquests dies la investidura de Pedro Sánchez per seguir a la Moncloa s'està complicant més del que era previsible: Ciutadans afirma que no s'abstindrà perquè surti elegit. Podem -més ben dit, Pablo Iglesias, que ha enterrat la seva credibilitat sota del seu casoplón- si no entra al govern, posa en dubte el seu suport. Mentrestant, el PP també ha manifestat que no s'abstindrà.

Amb aquest panorama, els comptes no surten, el mercadeig i la revenja han arribat per quedar-se, dit això, i davant d'aquesta situació, Pedro Sánchez, en l'executiva d'aquest dilluns, ha deixat caure la possibilitat de convocar noves eleccions que aclareixin el panorama polític. Alguns consideren aquestes declaracions com una amenaça. Quan la paella la tenen uns quants agafada pel mànec i no precisament el cuiner, l'únic que li queda, després de moltes negociacions perquè deixin anar el mànec, és comprar-ne una de nova. Aquest és el principi que vol aplicar el president en funcions Pedro Sánchez. "Ser responsable significa de vegades cabrejar a la gent", segons va dir en el seu dia Colin Powell.

En aquests moments tan importants per al país, els grans partits compten amb uns líders de dubtosa credibilitat i més que demostrada manca d'experiència política.

Des que Aznar va tornar a ficar el nas al PP i Casado es va fer amb el comandament del mateix, el nivell polític dels seus nous líders ha baixat uns quants graons. Casado no ha liderat el centredreta de Rajoy i ha inclinat la seva formació més cap a la dreta. La centralitat se la va emportar Rajoy a la ria de Pontevedra on l'olor que desprèn la cel·lulosa fa a més d'un tapar-se el nas.

Ciutadans, que al principi deia que era socialdemòcrata, va ser derivant al centre liberal i ara aquesta centralitat ha saltat pels aires després dels acords amb Vox per arribar al poder. No són d'estranyar els tombs del seu líder i fundador Albert Rivera, més semblant a un playboy que està encantat de conèixer-se que d'un polític amb sentit d'Estat. On està la seva responsabilitat amb el país que ell tant diu defensar? En algun lloc de Portugal, on va ben acompanyat el playboy per no ser fotografiat.

Podem s'ha transformat ara en Unides Podem, pels desitjos d'Irene Montero, tota una autoritat en estratègia política, com s'està comprovant. Pablo Iglesias no vol donar un xec en blanc a Sánchez pels vots del seu partit. La factura passa per aconseguir com a mínim, dues carteres: Treball i Hisenda, que no és res. Si aquesta petició no es compleix, no hi ha intercanvi de cromos. La filosofia d'Iglesias és que gratis només és l'aire que es respira.

Si les postures dels tres partits majoritaris de l'oposició continuen igual, les eleccions estaran disposades per després de l'estiu. Això sí, alguns d'aquests tres partits poden patir les conseqüències de les seves accions, aliances i sortides de to. El playboy queda retratat amb la seva aliança amb Vox. El populista Iglesias quedarà en evidència pel seu afany de ser ministre. Casado estarà resant perquè els votants de Vox tornin a la casa mare que ja representa el mateix que defensa Santiago Abascal, el que significaria una baixada dels vots.

Serà així? Les persones són imprevisibles a l'hora de votar. Deia Mahatma Gandhi que "és incorrecte i immoral intentar escapar de les conseqüències dels actes propis". Doncs això és el que està succeint sense que ningú sigui responsable del que està passant.