Hisenda i el Banc d'Espanya s'enfronten per la pujada de les hipoteques

El Banc d'Espanya s'està convertint en la pedra a la sabata del Govern. L'organisme ha criticat la política econòmica de l'Executiu en repetides ocasions --des de la insuficient reducció del dèficit fins a l'alça del salari mínim--, l'última d'elles en relació amb l'augment del preu de les hipoteques, que Banc d'Espanya atribueix a la reforma de la Llei Hipotecària.

La ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha sortit al pas per negar aquesta hipòtesi de l'entitat. La ministra ha considerat "arriscat" vincular l'evolució del mercat amb la normativa. Segons la seva opinió, l'encariment es deu al canvi en el mercat, amb una major concessió d'hipoteques a termini fix en detriment de les variables. "Em semblaria arriscat establir una causalitat entre alguna norma o alguna actuació específica i com estigui condicionant el mercat hipotecari", ha postil·lat Calviño.

No obstant això, el que sosté el Banc d'Espanya és que l'encariment seria conseqüència de l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD) sobre la signatura de les hipoteques, que anteriorment abonaven els compradors i ara les entitats després de la reforma. El canvi legislatiu, que va venir a resoldre l'embolic del Tribunal Suprem, es va presentar com un benefici per als consumidors, que s'estalviarien el pagament de l'impost i, a més, rebrien més garanties a l'hora de contractar una hipoteca amb el seu banc.

L'organisme ha posat xifres a aquest augment: el tipus d'interès mitjà aplicat als nous préstecs hipotecaris ha escalat fins als 30 punts bàsics, entorn del 2,4%, entre setembre de 2018 i abril de 2019.

Aquesta pujada en el cost de les hipoteques contrasta amb la disminució dels préstecs al consum, que han caigut en 20 punts. Així mateix, una altra dada apunta la contracció del contracte d'hipoteques: a l'abril es van concedir un 6% menys d'hipoteques que el passat mes de març (tot i que també es va registrar un lleuger increment del 0,6% interanual).

Per tot això, el Banc d'Espanya sosté que l'encariment del tipus mitjà podria estar relacionat amb els canvis legislatius introduïts en els últims mesos en matèria de crèdit immobiliari i de compra d'habitatge.