Molt es parla de la justícia, jutges, d'algunes decisions incomprensibles per a la majoria de les persones, que pensen que la justícia no és igual per a tothom. La realitat no és que la justícia sigui dolenta, és l'aplicació que en fan els jutges el que provoca un creixent desconfiança. Deia Plató amb molta raó i sentit pràctic que "la justícia no és altra que la conveniència del més fort". Moltes sentències així ho confirmen.
La totpoderosa família Pujol -la que feia i desfeia al seu antull a Catalunya, com si fos propietat seva- ha estat desemmascarada en els últims anys, després dels més que possibles casos de corrupció -algunes de les acusacions segueixen als jutjats pendents de judicis- ia l'espera que els "caps" de la trama entre a la presó si es demostra amb "proves" la corrupció de la qual estan acusats. L'únic que té sentència ferma, després d'arribar a un acord amb la fiscalia, és l'Oriol, el qual estava destinat a portar Catalunya a la independència, amb l'objectiu de seguir manejant millor els negocis el clan, sense la intervenció de les lleis i la justícia espanyola. Anem, campar al seu gust venent la moto d'una vida millor per a la ciutadania.
Doncs bé, després de l'acord amb la fiscalia, a l'Oriol només li van caure dos anys i mig de presó pel cobrament de comissions en el cas de la ITV. Va ingressar a la presó de Brians .Quan només portava dos mesos, la Generalitat li va concedir el tercer grau, sense el consentiment de la jutgessa de vigilància penitenciària, que és preceptiu per a l'aplicació del grau. La reacció va ser immediata. La fiscalia també es va oposar al tercer grau.
Oriol Pujol va tornar a la presó, però el Departament de Justícia li va concedir un permís, valent-se d'un article del reglament penitenciari per sortir diàriament a treballar i fer "prestacions" socials.
Passats uns mesos, tant la jutgessa de vigilància com l'Audiència de Barcelona avalen la decisió de la Generalitat de concedir el tercer grau. La fiscalia no està d'acord amb les mesures ...
Els jutges de la sala justifiquen la seva decisió per la reinserció del "pres" i afegeixen que Oriol Pujol "té interioritzats valors prosocials", reconeix els fets i mostra "penediment" i la seva integració social. Bon comportament i compta amb una ocupació com a agent comercial en diferents empreses. Vaja, que Oriol Pujol és un model a seguir per a la resta de presos, que veuen bastants d'ells com hi ha una doble vara de mesurar tant de la junta de valoració -en molts casos triguen un any a concedir permisos i en aquest cas que ens ocupa la rapidesa és alucinante-, com de la jutge de vigilància penitenciària, que ha variat la seva actitud i de l'Audiència de Barcelona, que afirma que "ja han passat set anys des que va cometre els fets, que va pagar una multa de 76.000 euros i que a la presó ha seguit el tractament per a la prevenció dels delictes de tràfic d'influències o suborn ". Suposem que els cursos també els realitzen més del 90% dels reclusos amb resultats molt "diferent" als aconseguits per l'il·lustre Oriol Pujol, el cognom obre moltes portes.
Després de les argumentacions, està comprovat que Oriol Pujol -que només ha estat dos mesos a la presó- és un llumeneres i un exemple a seguir per tots els presos que continuen en els seus recintes penitenciaris, que porten temps en ells, que sol·liciten el tercer grau i veuen que passen mesos i no l'hi concedeixen.
Com a model de reinserció social exprés, Oriol Pujol ho haurien d'utilitzar per donar conferències per Catalunya, Espanya i el món mundial per explicar la seva fórmula de com aconseguir el tercer grau en tan sols dos mesos.
Les famílies que tenen algun membre empresonat deuen estar contentes amb la junta d'avaluació, la institució, els jutges implicats i fins el gat que està atent per caçar el ratolí que passava per les teulades. Deia Isaac Asimov que "les persones que no esperen la justícia, no han de patir la decepció". Crec que sobra qualsevol comentari.
Escriu el teu comentari