Pel que transcorre del present segle, a Amèrica Llatina van emergir amb força nous subjectes sociopolítics transgressors amb el sistema hegemònic vigent. Aquests actors són: indígenes, camperols, dones, joves, etc.

Sigui per mandra mental o per les ficcions del binarisme esquerra / dreta, aquests nous moviments socials, per se, van ser catalogats com a moviments d'esquerra, tant per cientistes socials, com pels generadors d'opinió pública.

El resultat: ni tots els moviments indígenes se sent o s'auto afirmen com "revolucionaris d'esquerra", ni els intel·lectuals d'esquerra aconsegueixen comprendre del tot als moviments indígenes perquè les categories d'anàlisi i comprensió de la socioanalítica marxista són insuficients per comprendre a l' indígena com a subjecte, amb agendes, dinàmiques i horitzons propis.

Són els moviments indígenes moviments d'esquerra?

Per a la socioanalítica marxista, els subjectes de canvis estructurals són els proletaris (obrers dependents). Per als moviments indígenes els subjectes de canvi són comunitats organitzades en resistència.

Per a l'esquerra, l'enemic principal a vèncer és el sistema capitalista. Per als moviments indígenes l'enemic central és el sistema món occidental, anomenat també civilització de la mort. L'indígena organitzat no busca únicament canvi del sistema econòmic, sinó canvi civilitzatori.

L'esquerra exigeix compliment de drets per als éssers humans (justícia social). Els moviments indígenes exigeixen drets de la Mare Terra, i dins d'aquests drets va inclòs els drets humans (Ecopolítica).

Si per a l'esquerra el subjecte de drets és l'ésser humà (proletari), per als moviments indígenes el subjecte de drets és la comunitat còsmica que cohabita en i amb la Mare Terra. L'esquerra és antropocèntrica. Els moviments indígenes, cosmocéntricos.

L'esquerra assumeix com el seu principal categoria d'anàlisi i comprensió de la realitat la "lluita de classes" (treballadors contra ocupadors). Els moviments indígenes s'auto afirmen, abans de res, com identitats (pobles indígenes) desposseïdes. La categoria "classe" estaria continguda en la categoria "poble".

L'esquerra planteja la superació del capitalisme per un sistema socialista. Els moviments indígenes plantegen la superació del sistema món occidental modern pel Bon Viure. Per a l'esquerra la realitat està determinada per l'economia. Per als moviments indígenes la "felicitat" no depèn únicament de l'economia.

Els moviments indígenes emprenen les seves lluites en defensa dels seus territoris, exigint reconeixement i acte determinació. L'esquerra assumeix que el territori és un element essencial de l'Estat nació, per tant no aconsegueix comprendre que indígenes i camperols al·leguin dret al territori. Com tampoc aconsegueixen assimilar que indígenes i camperols poden acte representar-se i autogovernar-se. L'esquerra, sigui avantguarda o no, té la falsa consciència de dirigir / assessorar les "masses" indígenes i camperoles.

La narrativa ideològica de l'esquerra i dels moviments indígenes

La narrativa ideològica de l'esquerra està constituïda de: lluita de classes, socialisme, proletariat, drets humans, economia marxista, Estat nació, identitat i sobirania nacional, anti imperialisme, etc.

En canvi, la narrativa ideològica de moviments indígenes està constituïda de: Bon Viure, reconeixement i emancipació dels pobles, comunitats en resistència, drets de la Mare Terra i drets humans, autonomies territorials, autogoverns de pobles dins d'estats plurinacionals, contesa civilitzatòria entre la Vida i la Mort.

Pel que sembla, l'esquerra, fins i tot en un planeta devastat per la modernitat, aposta més per la restauració de l'Estat de benestar modern (benestar per a pocs a costa del malestar de majories, inclosa la Mare Terra). En canvi, els pobles indígenes, davant la crisi civilitzatòria de la modernitat occidental, aposten per canvis holístics per instaurar el Bon Viure i construir una civilització de la Vida.