diumenge, 20 de octubre de 2019

Continuen les pèrdues

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Ser desposseït d'alguna cosa o d'algú segueix sent el pa de cada dia no només en els espais noticiosos, sinó en la realitat que coneixem tant per la xarxes, com pels relats de veïns, companys d'escola i familiars.


Amb tot i els discursos que ofereixen més seguretat, respecte als drets humans i garantia d'una més eficaç persecució dels delinqüents, un alt percentatge de la població ha patit el robatori de la seva cartera, el mòbil, la borsa, alguna joia de més valor estimatiu que pecuniari. Els incidents per igual ocorren en les banquetes, en el transport públic -peseros, autobusos, micros, metro etc.- el mercat, a bord del teu automòbil, prenent cafè o menjant en un restaurant i fins en els centres educatius.


Al llarg del territori nacional han sorgit grups -no sempre constituïts jurídicament- per buscar familiars -filles, fills, marits, mares- furgar gairebé amb les ungles fins a trobar restes humanes, aguantant qualificatius que es converteixen en veritables epítets ofensius, majors al "ser fifí, grups sense propòsit, organitzadors de desordre" i altres que podem escoltar cada matí. Amb la prohibició de vendre cel·lulars en els tianguis, s'acabés el robatori d'aquests aparells? Quants s'han recuperat amb relació a les denúncies que s'hagin presentat? Hi ha una base de dades que s'ubiqui als mòbils robats amb les trucades per extorsió?


És impressionant les gairebé nul·les reaccions de la població i les autoritats, respecte d'haver trobat, coves a la Serra Tarahumara on van ser rescatats més de 20 mexicans, que tenien per descomptat 2 anys de desapareguts i per òbvies raons vivint en estat d'esclavitud, laborant sense paga per a la producció de droga, amb el mínim d'aliments i dormint al fons d'aquest barranc al municipi d'Ocampo. Li alleuja saber que només li van robar el seu cel·lular, però ni el van matar ni ho van capturar per obligar-lo a treballar com a esclau? Els 17 indígenes de Chihuahua trobats ¿estan relacionats amb alguna carpeta d'investigació per persones perdudes? Què antecedents tenien de tals desaparicions dels governs de Zacatecas, Oaxaca i Coahuila?


Bé per l'Agència Estatal d'Investigació de Chihuahua que tot i que no van aconseguir detenir cap delinqüent, es van fer de diversos elements de prova, perquè el MP federal faci el conduent. ¿Ho farà? ¿Els obsequiarà el jutge una ordre d'aprehensió?


El que no requereix d'explicació és que l'haver acceptat desarrelar del seu lloc d'origen per l'oferta de 350 pesos diaris suposadament per a col·locar tanques, es vincula necessàriament amb la desocupació. En països com Espanya, no és un secret que els pocs amb un lloc de treball, treballen molt més de 8 hores, sense que se'ls paguin ingressos extra i per descomptat l'ocupació informal és tot just una de tantes modalitats de l'esclavitud laboral del segle XXI, que als qui més afecta és a les dones i els joves.


Perdre alguna de la nostra possessions o enfrontar-se a la pèrdua d'un ésser estimat, bé sigui per desaparició -secuestro, retenció marital, reclutament per guerra o activitats ilícitas- mort -per falta d'atenció mèdica oportuna i eficaç, accident o agressió d'un altre ésser humà - o condemna a un llit de discapacitat i fins i tot a la presó de manera injustificada, és a final de comptes una pèrdua. Corrents com la de diversos grups de budistes que aconsellen la desafecció del dolor i el dol o una campanya ben estructurada basada en l'oferta per posar fi a aquestes conductes que ens agredeixen com a ciutadans, fa que aquests mètodes portin a l'èxit dels negocis que això ofereixen el mateix que al triomf electoral dels que tal promesa postulen. Què passarà amb els milers de negocis de ioga que han proliferat -acadèmies, campaments, recessos, cursos, tallers-en el món? Tindran la mateixa destinació que els milers d'acadèmies d'aeròbic o Pilates que van oferir als alumnes (es) perdre pes i mantenir el cos de models de passarel·la?


Però el més interessant per als ciutadans víctimes dels que tenen el poder de provocar-pèrdues, és prendre les degudes precaucions per no ser afectat pels vaivens entre extrems ideològics dels governants. Els pobles per l'anhel de ser lliurats del crim porten a llocs de poder a: actors, esportistes, improvisats, ambiciosos i fins a persones veritablement afectades en el seu facultats mentals, segons ens ha deixat testimoni la història des d'abans d'imperi romà. Quant li pren a una nació el refer pels efectes propiciats per un governant inadequat? ¿Que han guanyat els peruans en tenir un ex-presidents en reclusió, un altre suïcidat i un més recent privat de la seva llibertat en un país aliè? És aquesta la forma dels imperis de sotmetre a les nacions menys desenvolupades? Desaprofitar els talents d'una nació, amb discursos de enfrontaments estèrils ens rics vs pobres; honestos vs corruptes; amics vs aliens; servidors vs ambiciosos; és molt més que desaprofitar els talents humans, és convertir-se en víctima, fins i tot als que ingènuament van anar a les urnes per elegir un pseudo redemptor qui a final del dia els provocarà un perjudici més gran que difícilment els permetrà remuntar la seva condició de sacrifici.


És temps d'actuar, davant de les omissions d'aquells incapaços de trobar la sortida, la nostra alternativa és fer assenyalaments prudents, amb suport i amb la valentia de fer escoltar la nostra veu per sobre de les amenaces roïns.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH