El 9 d'agost encara no és dels pobles indígenes

Des de 1994, la comunitat internacional commemora cada 9 d'agost com el Dia Internacional dels Pobles Indígenes mitjançant diverses activitats públiques per sensibilitzar i visibilitzar els drets humans jurídicament reconeguts als pobles.

No obstant això, a 25 anys d'estar celebrant aquesta data, i 30 anys de l'aprovació del Conveni internacional nº 169 de l'OIT sobre Drets dels Pobles Indígenes, les condicions de subordinació/aniquilació per a les i els indígenes empitjoren.

El sistema món occidental capitalista, en la seva fase d'acumulació per despossessió violent, està obligant als pobles indígenes a defensar els seus territoris per vies no violentes, però la resposta sistemàtica de les empreses-estats és la criminalització i assassinat d'indígenes defensors dels seus territoris.

Si fem un balanç dels assassinats de defensors de drets en països com Guatemala, Colòmbia o Mèxic, gairebé el 100% de defensors de drets assassinats són indígenes. En el que va del 2019, dels 8 assassinats de defensors membres del moviment social que acompanyo a Guatemala, tots són indígenes.

Els bicentenaris estats criolls de Llatinoamèrica encara continuen tractant a indígenes com si fossin una espècie de la fauna silvestre. No únicament perquè les i els indígenes viuen sense Estat, sense drets, ni oportunitats, sinó perquè les polítiques de "mestissatge" i d'eugenèsia (blanquejament genètic) continuen vigents i potents mitjançant dispositius culturals criolls instal·lats.

Un indígena per ser ciutadà en una República criolla està irremeiablement condemnat a renegar de la seva "ser indígena" ja assimilar l'ànima criolla. En els estats criolls l'indígena que no renuncia a la seva identitat/dignitat només té obligacions, però no drets. Molt menys oportunitats.

El sistema món occidental colonitzador, en la seva versió neoliberal, no només envaeix, despulla i destrueix territoris indígenes/santuaris ecosistèmics, també rendibilitza el romanent cultural indígena (que va deixar segles de colonialisme permanent) com un reeixit bé comercial exòtic.

Així, els cossos d'indígenes, especialment de joves, embolicats en teixits multicolors, són exposats com hams per atrapar l'atenció del consumidor en els mercats postmoderns.

Suficient observar ciutats com Oaxaca, Cusco, Antiga Guatemala... Passa amb els vestigis de les espiritualitats indígenes. Passa amb la gastronomia. Passa amb la indumentària fruit de la Colònia. Passa amb els llocs/llegats arqueològics... Fins i tot amb el cervell i psicologia d'indígenes professionalitzats.

L'any 2019 està establert, per l'ONU, com "Any Internacional de Llengües Indígenes". Tot i que els indígenes no parlem llengües, sinó idiomes, perquè el terme llengua és una construcció ideològica per "naturalitzar" la subordinació indígena a les cultures oficials (que sí parlen idioma). No obstant això, les i els indígenes conscients no hauríem distreure'ns únicament en la defensa/exercici dels nostres drets culturals. Hem de transitar cap a l'exercici dels drets polítics i econòmics.

La proclamació i exercici de les autonomies indígenes, d'acord amb la norma internacional, és una tasca encara pendent gairebé per a tots els pobles indígenes. Exercir autonomia requereix necessàriament recuperar els nostres territoris. I això implica reconfiguració estructural dels estats criolls en estats plurinacionals. Sense territori, i sense autonomia, tota lluita indígena és miop.

Potser un dels llegats dels 25 anys del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, o els 30 anys del Conveni internacional nº 169, sigui l'avanç en la sensibilització/exercici dels drets culturals (idioma, vestit, menjar, espiritualitat). Però, molt d'aquest esforç es va pervertir en el culturalisme i oportunisme indígena rampant.

A tal grau que en països envejablement multiculturals com Guatemala, amb frondoses ONG i cooperació internacional pro indígenes, tenim "reines" maies (joves) coronades i embolicades en aparatosos vestits indocolonials fent cerimonioses files per reverenciar i besar la mà del candidat presidencial crioll (l' sector ultraconservador/militar). Això passa, ara.

O la humiliant 'lambisconería' d'intel·lectuals i acadèmiques maies celebrant altisonant Congrés Acadèmic sobre Racisme, en 2018, a Guatemala ciutat, ni més ni menys que per legitimar i possessionar el logotip i el nom de la USAID com el benefactor més sublim de Guatemaya.

Que el 9 d'agost ens motivi cap a l'activisme reflexiu i auto crític a les i els indígenes privilegiats. Sobretot a transitar del culturalisme/folklorisme cap a la promoció/exercici dels drets polítics i econòmics. És veritat que 9 de agost encara no és, ni serà, per a tots els nostres germans/es de les comunitats rurals, però si les i els indígenes privilegiats (sense abandonar les nostres comunitats) li apostem a l'autonomia indígena, els territoris i el Bon Viure , crec que haurem accelerat l'esperat alba que tarda a clarejar per a la humanitat.