La decència de Salvini i la solidaritat d'Europa

Hi ha paraules que expressen tantes coses alhora que són dignes de no ser oblidades. En aquests temps on gairebé tot es justifica amb la legalitat per ocultar l'ètica, com si aquestes fossin contraposades, hi ha una paraula -moltes més- que s'està deixant d'utilitzar. Una d'elles és decència, en el seu sentit més ampli, que exclou el sentit beat que alguns volen donar-li.

La decència ha de ser una de les peces importants de la societat. A la vida política, aquesta paraula està sent polèmica, per les actuacions de massa personatges que fan d'ella un negoci d'interessos. La política haurien conformar la decència, l'honestedat i la responsabilitat, però, és així? Diu el filòsof i pensador espanyol Emilio Lledó que la política ha d'estar constituïda per persones justes, vertaderes, amb ideals col·lectius, que no pensin en els seus amics, que no enganyin als ciutadans, ni a ells mateixos.

Orwell ho va anomenar 'common decency', la decència, la infraestructura moral bàsica que fan persones d'excel·lència. No és el cas de l'anomenada classe política i dirigent. És la gran assignatura pendent d'aquest país, que algú algun dia haurà de posar sobre la taula. La ciutadania està cansada del mal exemple de molts dels seus polítics, el que fa que hagin deixat de creure en ells. La regeneració, la decència política -també en altres àmbits de la societat és necessària- es fa més urgent del que ells creuen. La societat no pot estar quedar-se al marge d'aquest debat, no són mers espectadors.

Aquests dies, la notícia de l'estiu està sent la situació angoixant que s'està vivint al vaixell Open Arms, on els seus 107 ocupants -inicialment eren 151- porten dues setmanes d'angoixa i desesperació per la postura del govern italià, que no els deixa desembarcar al port de l'illa de Lampedusa. Són 107 persones que busquen una vida millor en una Europa que ells pensen que és justa.

La postura indecent del ministre italià Matteo Salvini, el populisme fet polític, està posant en qüestió el paper de la UE i la solidaritat dels països que la formen, a més del sentit humanitari del dèspota i demagog Salvini, que pensa que això de la decència no va amb ell. Caldrà recordar-li que a la capital d'Itàlia es troba la seu de l'església catòlica: el Vaticà. Li diu alguna cosa aquest fet insignificant al catòlic practicant que és aquest ministre?

La manca de decència en la política s'està posant de manifest també en situacions com aquestes, on el sentit de responsabilitat, solidaritat i justícia estan brillant per la seva absència, com en moltes altres situacions viscudes.

La UE no pot seguir mirant cap a un altre costat i deixar que sempre siguin els mateixos països els que per raons humanitàries es facin càrrec de les persones que arriben en pasteres o en vaixells d'ONG: Itàlia, Grècia i Espanya, mentre la resta de països adopta la postura que el tema no va amb ells. Això s'ha d'acabar d'una vegada. No es pot jugar amb la vida i desesperació de les persones, no són mercaderies, encara que alguns ho creguin. El compromís de solidaritat entre els països que conformen la UE ha de ser real no només en els múltiples papers que elaboren i que, al final, són paper mullat.