Brexit-Ulster, tornaran els terroristes?

Assistim durant aquests dies a un pas més en la saga interminable del Brexit, i l'anunciada sortida --sí o sí-- del Regne Unit de la Unió Europea. Passi el que passi, i com ha anunciat l'inefable Boris Johnson, a partir del pròxim 31 d'octubre l'estat britànic no formarà part del continent polític europeu.

Atemptat de l'IRA a Coventry

Al·ludeix el títol de la celebrada novel·la de Henry James a una última volta de rosca o gir argumental com a recurs interpretatiu de les accions humanes. En el cas que ens ocupa, és com si el primer ministre britànic oferís una última taula de salvació per a un acord de 'sortida' que evités un futur incert tant per al RU com la UE.

En les seves visites a Berlín i París, Johnson ha proposat l'eliminació de l'assumpte del backstop, o salvaguarda per evitar una frontera "dura" entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord, i defugir un divorci sense conveni de regulació i obert a potencials hostilitats mútues. El Regne Unit completaria un adéu flegmàtic previ a l'enfortiment de la seva aliança global amb els EUA en el rellançament del capitalisme neoliberal anglosaxó a escala global.

Els britànics presumeixen de ser uns eficaços negociadors i de flirtejar, a la seva conveniència, amb el bitter end (final amarg) per aclaparar a l'altra part contractant. És el que en el món formalista de la teoria de jocs de les ciències socials es coneix com el "joc de la gallina". Es tracta d'una estratègia per obtenir concessions de l'altra part negociadora retardant el possible acord fins al final del període establert. Si et tires enrere, acabaràs rellevat. Alternativament, el desacord i l'eventual enfrontament són inevitables.

Algun lector pot pensar que l'assumpte del backstop és simplement un pretext per salvar la cara del disbarat propiciat pel govern conservador britànic. Potser així fos, però resulta que l'assumpte és prou important en si mateix per evitar el que pogués ser un retorn als trenta anys de The Troubles (Problemes) que van deixar un saldo de 3.600 morts en un pervers i devastador període de conflicte etno-religiós i polític (protestants i unionistes davant catòlics i republicans). En realitat, Irlanda del Nord no és sinònim d'Ulster. Cal recordar que està composta per 6 comtats dels 9 que formaven part d'Ulster, un dels quatre regnes històrics d'Irlanda (Ulster, Leinster, Munster i Conaught).

L'esforç conciliador que va suposar l'Acord de Divendres Sant de 1998 (Good Friday Agreement) va ser una fita per aconseguir la pau enfront d'un futur de destrucció que semblava encallat irremissiblement. Tots els partits importants de les dues faccions religioses i polítiques, a excepció del DUP (Democratic Unionist Party) que ara presta els seus preciosos vots a Westminster al govern minoritari de Johnson, van prestar el seu suport al cessament de la lluita armada. Però els terroristes de l'IRA (Provos, principalment) i els lleialistes paramilitars (UVF, UDA/UFF, 'lluitadors per la llibertat' al protestant nord-irlandès) no van desaparèixer de la nit al dia.

El 2015, la Secretària d'Estat per a Irlanda del Nord, Theresa Villiers, membre del govern de la conservadora Theresa May, va endossar un informe sobre l'activitat paramilitar preparat pel Servei de Policia d'Irlanda del Nord (antic Royal Ulster Constabulary) per als serveis d'intel·ligència britànics. En aquest informe es asseverava que tots els grups paramilitars operatius durant The Troubles el seguien sent i estaven preparats per reprendre la seva violència política si així ho decidien.

Al voltant d'un 48% dels nord-irlandesos es declaren protestants en contraposició a un 45% d'aquells que manifesten catòlics. Però en el referèndum del Brexit del 2016, el 56% de tots els votants (fossin catòlics o protestants) van votar per la permanència del RU a la UE. Segons les afinitats polítiques, un 88% dels que declaraven nacionalistes (republicans que aspiren a la unificació d'Irlanda) van votar a favor de continuar a la UE, enfront del 34% dels unionistes. Significativament el 70% de nord-irlandesos que no es van manifestar ni nacionalistes ni unionistes, van votar 'sí' a la UE.

Pocs dubten que la situació pogués tornar-se molt delicada si es restableix una frontera "dura" a l'illa Esmeralda. No obstant això el desig de mantenir la pau i el govern consociacional tenen els seus límits en una realitat sociològica altament polaritzada. Consideri que la gran majoria dels veïnats residencials a Irlanda del Nord estan circumscrits i delimitats per la religió. Més del 90% dels nens nord-irlandesos continuen segregats en escoles d'acord al seu credo religiós.

La situació que provocaria un Brexit salvatge fa témer un retorn a una confrontació descoratjadora a Irlanda del Nord. La ensomni neoimperial britànica per abandonar la Unió Europea i alinear-se com sol·lícit escuder a les tesis agressives de l'anglobalització apadrinada per Trump, poden fer descavalcar un acord modèlic en generositat, pragmatisme i esperança per al futur polític d'Irlanda del Nord i Gran Bretanya com segueix sent el Good Friday Agreement.

Confiem que a Macron, Merkel i altres dirigents dels països europeus, no els entri la fluixesa de fer-se enrere en aquest insà "joc de la gallina" del Brexit salvatge. Qui sap si, en el mig temps, els europeistes britànics aconsegueixin reprendre la seva capacitat d'influència política.