Quan s'allunya l'Aigua i l'Ajaw ja no respon

Durant una assemblea formativa, on s'analitzava orígens, història i impacte del sistema neoliberal a Guatemala, a la ciutat de Cobán, Alta Verapaz, Héctor Seb, fornit indígena maia q'echí, de 38 anys d'edat, va prendre la paraula, i va plorar davant l'assemblea en narrar la tragèdia que viu el seu municipi, Chisec, per la inaudita absència de l'aigua.

"Els rius, les llacunes, els naixements, els pous... s'han assecat. El gener va ser l'última vegada que va caure la pluja a Chisec. No tenim aigua. El nostre únic pou que encara té aigua al centre urbà és motiu de discòrdia perquè tots farem fila allà... ", indica amb veu entretallada davant l'assemblea.

"Fa tres dies, amb la meva família, vaig anar a la comunitat Pozo Seco, per rentar roba acumulada de dues setmanes. Viatgem gairebé dues hores amb carro per arribar. Allà també les autoritats comunitàries ja estan restringint l'ús de l'aigua... A la casa, ja no rentem els plats. Només mig vam netejar amb drapet mullat. Ens estem banyant cada dos dies amb un jumbo (2 litres). Les mosques i les malalties han augmentat... Vam perdre totes les nostres collites per falta de pluges...", narra en una entrevista Don Héctor.

Chisec és un municipi del Departament d'Alta Verapaz, a 300 km al nord de la ciutat de Guatemala, amb una població mitjana de 80 mil persones, gairebé íntegrament maies q'echís. És una regió tropical, amb permanent precipitació pluvial, abundants rius i llacunes turístiques superficials i subterrànies.

En la mesura que ens acostem al centre poblat, sota el picant sol del mig dia, de 40º de temperatura, indígenes q'echís deambulen pels camins carregant amb si pinyes de bidons d'aigua buides. No són venedors de plàstics. Són cercadors d'aigua. En el trajecte, els rius encara vius són succionats amb bombes des dels ponts cap improvisats camions venedors d'aigua, els mateixos que competeixen amb bugaderies "comunitàries" de robes a l'aire lliure.

Des de la vora de la carretera, uns joves homes ens regalen una trista somriure mentre esperen omplir les seves càntirs de plàstic en una canella públic d'aigua que amb prou feines degota.

Al Parc Central del municipi, la vida comercial flueix amb mitjana normalitat tot i que tots estan amb aigua restringida. El sistema de l'aigua municipal també està racionat, per barris i per hores, perquè el riu d'on es proveïa aquesta xarxa està gairebé mort.

Fins i tot al Parc Central, una fila de carros, amb pipes improvisades, competeixen en l'únic pou municipal d'aigua amb els veïns assedegats que fan fila amb els seus tinacos. "Aquests últims dies la gent fa de dia aquí fent fila amb els seus bidons, esperant agafar aigua", indica don Héctor al mostrar-nos el lloc.

Com expliquen els veïns aquesta inèdita tragèdia?

Chisec va ser molt conegut pels seus paradisíaques llacunes turístiques de Sepalau, a 7 km. De la capçalera municipal, però fins i tot aquestes estan gairebé mortes. Igual que els seus dos rius principals (San Simón I i II).

"Les empreses palmeres, que en els últims 15 anys es van expandir aquí, han desviat els rius, i els naixements d'aigua, per a regar els seus cultius. Aquesta és la principal causa", indiquen els vilatans. I efectivament, en sortir de Chisec, l'horitzó geogràfic es pinta de verd fosc constant del palmell.

"No plou des del gener. Al maig esperem la pluja, però ja estem acabat agost, i no hi ha pluja", indica l'entrevistat. I aquesta és una altra de les causes per la mort dels rius, llacs, pous i naixements d'aigua en el lloc.

Però, una altra de les raons, que en veu baixa indiquen els vilatans, és la "irresponsable i generalitzada desforestació dels boscos, fins i tot en els marges dels naixements d'aigua, i la venda dels predis als empresaris palmeros". Els que van poder, van buidar les muntanyes humides. I altres, van llogar o vendre les seves predis tropicals per a la "civilitat" del palmell.

Quines solucions hi ha?

Veïns i autoritats locals es troben atònits i immòbils davant aquesta inèdita tragèdia. "Ningú sap identificar la causa del cert". "Molt menys emprendre una solució tècnica al problema".

"Les nostres autoritats ja van anar a realitzar diverses cerimònies maies a les coves i naixements d'aigua més llunyanes per demanar als Ajaw ("creador i formador", per als maies) que torni l'aigua", indica Seb, amb mirada impotent.

100 km més amunt, al Departament de Petén, defensors comunitaris de drets en el Moviment Sociopolític CODECA-MLP debaten les conseqüències del sistema neoliberal, analitzen les possibles solucions a l'"orfandat hídrica" que també pateixen, i plantegen constituir-se en un moviment comunitari de reforestadors, i de criadors de naixements d'aigua, conques i llacunes.