Arran de la coratjosa denúncia de frau electoral que fes la indígena Thelma Cabrera (excandidata presidencial del Moviment per a l'Alliberament dels Pobles, MLP) en relació al procés electoral recent a Guatemala, diferents actors socials i polítics van intentar "desqualificar-lo" o " mofar-se" d'aquella denúncia immediata que, ara, es converteix en una inconvenient veritat irrefutable.
Sergio Beltetón, advocat i assessor del Comitè d'Unitat Camperola (CUC), va respondre a les xarxes socials a Cabrera asseverant que la seva denúncia era "infundada ... que havia de respectar les regles imposades ...". [1]
Sempre a les xarxes socials, davant meu comentari a aquesta asseveració "irrespectuosa" de Beltetón, Daniel Pascual, coordinador del CUC, va respondre adjectivant i calumniant amb fal·làcies denigrants contra la meva persona, les proves encara espero les present. Pascual ja té un procés penal en contra seu per delicte de calúmnies i injúries iniciada per un altre agreujat a Guatemala.
EL QUE CONEC DE DANIEL PASCUAL
El 2012, durant una de les mobilitzacions de protesta que realitzaven les comunitats en resistència articulades en CODECA (Comitè de Desenvolupament Camperol), a la ciutat de Guatemala, exigint la "nacionalització de l'energia electricitat", vaig escoltar Daniel en la Radio Emisoras Unidas parlant del problema de l'energia elèctrica a nom de les comunitats en resistència que exigeixen la nacionalització. També estava en aquesta emissora el viceministre d'Electricitat d'aquest llavors. Tots dos trucant al diàleg.
En una altra oportunitat, davant la comunitat universitària de Sant Carles, li vaig escoltar arrencar aplaudiments amb el seu discurs sobre Estat Plurinacional. Però, en 2018, en un conversatori organitzat per CODECA, també a la ciutat de Guatemala, Daniel Pascual, a nom del CUC, es va negar a articular esforços concrets per impulsar el procés d'Assemblea Constituent Popular i Plurinacional per al disseny de l'Estat Plurinacional. El seu argument va ser: "Els germans mestissos no ho entendrien el que és Estat Plurinacional. No és el moment". [2]
El 2016, l'organització de Pascual, com a part de la plataforma Wakib'qej, va publicar i va presentar un informe de consultoria sobre Estat Plurinacional, finançada pel PNUD. [3] Però, davant els altres indígenes Daniel argumentava el que el Plurinacional és inviable.
L'abril passat, Pascual va caminar per Espanya parlant sobre la realitat de Guatemala, allà, el diari basc GARA, li va fer una entrevista en què el dirigent del CUC, a part de presentar-se com el més perseguit i criminalitzat a Guatemala per defensar drets, expressa el discurs de la necessitat del procés constituent i la plurinacionalitat. Però, quan li pregunten sobre les organitzacions indígenes anti extractivistes a Guatemala, la seva resposta va ser: existeixen, però no tenen cap possibilitat. "Alguns plantegen nacionalitzar l'electricitat, l'aigua, els minerals, el petroli, però no tenen cap possibilitat", va ser la resposta tancada del dirigent. [4]
És que a Daniel no se'l va escoltar parlant del problema d'electricitat a Guatemala? És que no va ser Daniel un dels organitzadors de la Marxa per l'Aigua en 2016, a Guatemala? [5] Serà només estratègia discursiva, segons el seu auditori circumstancial? O serà que no creu en les efervescents lluites indígenes i camperoles antineoliberals?
UN SÍNDROME DE LA COLONIALITAT
Quan els europeus van subjugar als nostres avis, i es van apropiar dels nostres béns, alguns dels supervivents de les jerarquies indígenes es van constituir en "eficaces" autoritats al servei dels invasors, en detriment de la vida i drets dels seus.
Aquestes autoritats indígenes (caps de capules, se'ls denominada en la Capitania de Guatemala), per mantenir els "privilegis degradats", estaven condemnats a "desitjar i estimar", l'estil de vida del seu botxí colonitzador, i infligir la major severitat possible amb els seus, per tal de mantenir l'ordre de la dominació colonial, i així agradar al seu botxí.
Aquesta condició de colonialitat, durant la colònia europea i durant la colònia interna de la República vigent, va configurar les estructures psicològiques i espirituals de molts indígenes colonitzats. Al grau que, ara, la malaltia de l'"indi oportunista" [6] és un mal endèmic que floreix en els nostres pobles, moltes vegades encobert pel folklorisme o victimisme culturalista.
La síndrome de l'"indi oportunista" fa de l'indígena (que pateix aquest mal) un vil "mentider" que menteix als seus (per mantenir-los desmobilitzats/ajupits) i als seus patrons (per arrencar-li finançament i mantenir el seu insípid estil de vida). El mentider mai permet que els seus despertin i li donin "volta a la truita". Si ocorregués això, se li acabaria el discurs planyívol i el "confort" que li resitua això. L'indi oportunista té pensament i actitud "aranya", s'enfila fins i tot sobre les cendres dels seus.
L'"indi oportunista" (producte de la seva falsa consciència) no admet que altres indígenes parlin per si mateixos. S'assumeix com l'única veu qualificada per dir la "veritat" sobre els indígenes. Especialment si són esdeveniments internacionals (a on li agrada freqüentar). En aquests espais, la seva verba és planyívola i malenconiosa per activar commiseració i solidaritat. Però, amb els seus és dèspota i tallant.
Diu ser apolític (sense partit polític), tot i que sempre "votarà" pel patró. Si els seus s'organitzen políticament, els desqualifica com "radicals".
En els esdeveniments o salons de còctels internacionals (a on li agrada freqüentar) regularment porta alguna indumentària indígena que a la vida quotidiana no feu servir. Fa salutacions curtes en una llengua indígena que no sol parlar. Reitera solidaritat amb els pobles d'ambaixades estrangeres, encara que davant les desgràcies dels seus és silent i absent.
L'indígena que pateix aquest mal, sense empatx, pot esmorzar amb representants de governs d'esquerra, dinar amb etnofàgics representants de governs neoliberals, i sopar (sense càrrec de consciència) amb els seus "representats" en algun hotel de la ciutat.
Escriu el teu comentari