dilluns, 23 de setembre de 2019

Sánchez-Iglesias, ki-ki-ki o co-co-co?

Luis Moreno

Professor d'investigació del CSIC en l'Institut de Polítiques i Béns Públics

En un país tan fraternalment excessiu com el nostre, el 'joc del gallina' no hauria d'estimular els enfrontaments d'un galliner poc polit i fins pudent. Espanya manté un penós rècord de guerres civils en l'anomenat món avançat, o 'primer món' com a alguns agrada anomenar, durant les dues últimes centúries. L'última d'elles segueix projectant la seva halo tenebrós en els enfrontaments polítics del present.


Alguns hereus dels que 'van perdre la guerra' segueixen titllant la data l'1 d'abril de 1939 a la seva calendari existencial. I fins se les empesquen per creuar l'Ebre d'un passat terrible, el qual segueix condicionant el present incert i un futur incert (per definició). Als que aportem la nostra passió política per facilitar la transició democràtica després de la mort del General Franco el 1975, se'ns culpa, encara subliminalment, de les mancances econòmiques, polítiques i socials que ara encarem penosament. Torna a volar en els salons de l'esquerra de saló la cantarella de 'contra Franco es vivia millor'. Alguns dels que així ho asseveren a peus puntetes ni tan sols van viure aquells temps de despotisme infame i repressor. En l'interval, tornen a sobrevolar les temptacions egocèntriques d'uns polítics electes en pugna pel 'tot s'hi val' per tal d'ocupar les poltrones.


Ve l'anterior a conte de l'encanallat clima d'impotència generat per la impossibilitat d'aconseguir la formació d'un nou govern a Espanya, després de les eleccions del passat del 28 d'abril. Sabut és que cap partit està en condicions d'assegurar-se per si sol una majoria parlamentària que permetés la seva acció governamental. Això només és possible si s'ajuntessin els seus suports dues o més forces presents a la Cambra de Diputats. A la vista dels números, el suport mutu PSOE-Unides Podem apareix l'opció més plausible per formar govern, atesa la seva textura ideològica i les seves propostes de polítiques públiques, i davant la negativa obstinada de Ciutadans per una abstenció parlamentària.


Ara tot sembla reduir-se a saber qui serà el 'gallina' a la pugna de líders entre Sánchez i Iglesias. Al primer sembla haver-se-li oblidat que va fer una proposta de govern de coalició/cooperació que ara estaria disposada a discutir / acceptar el segon. O sigui, on 'va dir dic diu Diego', o 'si t'he vist no me'n recordo' en versió més castissa.


Per la seva banda, Iglesias tuiteja seu enfrontament amb Sánchez amb una referència al cèlebre combat de 1974 entre Muhammad Ali (the Greatest) i George Foreman a Kinshasa (Zaire). 'Alí, mata-ho' (Ali, Bumaye cridaven els seguidors d'un Ali). Aquest va aguantar les envestides de Foreman i, després cansar, va batre amb un KO final al vuitè assalt.


Els científics socials de les escoles anglonorteamericanas tan del gust de les ciències del comportament (behavioural sciences) i la teoria de jocs (game theory), usen -i en no poca mesura n'abusen- dels recursos de tots dos enfocaments per explicar els resultats 'racionals 'de l'accions humanes. Així, es podria interpretar que a Espanya estaríem assistint a un duel entre gall (ki-ki-ki) i gallina (co-co-co), i al desplegament d'una estratègia per obtenir concessions irreversibles de l'altra 'part contractant' (germans Marx, recorden?). Això s'obtindria retardant el possible acord fins al final inexorable del període establert per aconseguir un acomodament o acord comú alternatiu a la celebració de noves eleccions generals.


Si et rajas, et rajan. O si ho prefereixen, com agradava dir al dictador Torrijos, "si t'arronses, t'afluixen". Emperò, l'opció d'una nova consulta electoral és rebutjada majoritària i netament pels espanyols en les múltiples enquestes i sondejos que proliferen en les últimes setmanes.


El meu bon amic i mestre de sociòlegs, Eduardo Moyano, argumentava en una article d'opinió publicat recentment ( 'Coalició, d'entrada no') que, donada l'aparent manca de confiança entre Sánchez i Iglesias, una ruta de possible acord seria l'inici d' un acord programàtic i un govern a la  'portuguesa', i una cooperació per fases mitjançant la qual se sumarien més endavant al govern representants d'Units Podem, una vegada que ressentiments i prevencions personals es disipasen. Implícitament en aquesta anàlisi es ressalta la rellevància que posseeix el 'factor humà' i la capacitat del albir personal enfront de l'estructural i estructurant en una situació com la que ens ocupa. I ho fa en una manera urgent recurrentment menyspreat pels consellers àulics o spin doctors, tan del gust en els temps que corren.


És de sentit comú per al redactor d'aquestes línies que el desacord Sánchez-Iglesias i la celebració de noves eleccions afavorirà el 'frontisme'tan del gust dels espanyolets farts de tanta incapacitat i confusió del gall i gallina que ara barallen. Una vegada que deixin de ser protagonistes en la pugna política del país, poc importarà si un va quedar com gall o gallina al palenque dels pollastres plomats. Mentrestant, els electors segueixen pelant la pava de saber el que passarà, o serà el gall dindi ..?


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH