dilluns, 23 de setembre de 2019

Malgastar el temps

Óscar Hernández Bernalette
Diplomàtic

Si hi ha alguna cosa que desgasta a una nació és l'estat permanent de conflicte. Els països en situació de guerra retrocedeixen a passos accelerats. La història està plena d'exemples com l'evolució econòmica i social s'atura. S'inicien processos de deteriorament i d'estancament que pot costar anys a recuperar-se. Si al llarg dels segles es passa revista a quines van ser les causes d'errors polítics que van produir els conflictes interns, entre nacions, regions i fins globals sempre trobarem dèficits de tolerància, excés de fanatisme, abundància de autocràcia, i per descomptat manca de democràcia.


Madretierra


La humanitat en el seu recorregut pot deixar les petjades antropològiques de la seva pròpia destrucció. Hi ha seqüències i paràmetres que demostra fàcilment com es repeteixen escenaris i conductes que donen peu a errors que sense proposar-són la raó de la generació de guerres civils, destrucció d'economies prosperes i la mort. Quantes guerres es van poder evitar amb una mica de seny, de respecte per l'altre. Quantes negociacions van fer falta per solucionar crisi i per evitar el pitjor dels escenaris. Creem l'Organització de les Nacions Unides per fer un món més segur i en pau. No obstant això, no ha estat suficient, les nacions, grups de poder i inútils ideologies segueixen deixant traça per fer del planeta un món cada vegada més complex.


Pensem en totes les guerres encara existeixen al planeta, en les dictadures que encara sobreviuen, en el debilitament de la democràcia, que, encara que sembli mentida perd força com a garant d'estabilitat en ple segle XXI. El planeta es mor i encara n'hi ha que pensen que les economies no han de canviar el seu patró de producció i consum. Hi ha països que converteixen als seus pobladors a captaires i tot dubten del fracàs de les seves propostes ideològiques. Hi ha nacions que creuen que poden abstreure de les seves obligacions internacionals sota l'escut de la sobirania, quan estem més que convençuts que aquests principis van deixar de tenir sentit en aquesta etapa de la globalització i la responsabilitat compartida. Mentre escrivim aquestes línies el foc arrasa gran part de l'Amazònia.


Qui s'afecta? Brasil solament o tot un continent. Qui els posa límits a aquestes espècies desesperades i en extinció per l'escalfament global? Són responsabilitat d'uns o de tots Un huracà al Carib és un altre senyal de la força i destrucció de la naturalesa, avui és Bahames i la costa est dels Estats Units, un fenomen natural que no mesura fronteres, capacitat de reacció o riqueses de l'afectat? També necessiten de la solidaritat i el suport global.


Un món tan complex com el que vivim requereix de seny. Cal replantejar-se noves polítiques davant nous reptes. Les nacions no han de seguir segrestades davant els mateixos errors del passat. Existeixen en el món suficients exemples de bones pràctiques polítiques que donen resultats que eviten el patiment dels pobles, les guerres i la destrucció del planeta. És temps d'un manual de l'inacceptable, que posi en evidència la improvisació i la decadència.


Que eviti que les nacions caiguin cop i un altre en les mateixes pràctiques errònies que els roben el son a les majories. El lideratge mundial s'ha d'avaluar i acceptar que es requereixen mecanismes que vigili la barbàrie, la corrupció, la practiques que generen pobresa i exclusió. Els mecanismes d'alertes primerenques han de formar part de les responsabilitats dels organismes globals. Els homes i dones d'aquest planeta tenen dret a ser somiant amb un món millor, amb democràcia, llibertat que protegeixi els més necessitats, però també al seu planeta.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH