Guatemala, República bicentenària de Centreamèrica, novament és notícia internacional perquè el seu Governant, Jimmy Morales, va decretar nou Estat de Setge en una de les àrees geogràfiques més empobrides i conflictuades per la violenta incursió d'empreses hidromineres. L'argument: "lluita contra el narcotràfic".
Encara que sona còmic, el governant Morales és assenyalat de nexes amb dos grans narcotraficants, actualment detinguts en els EUA.
En 2017, Morales, va prendre la mateixa determinació per intentar "silenciar" la resistència indígena contra una empresa de hidroelèctrica al nord-oest del país.
Aquest cop, l'Estat de Setge, en els 22 municipis de 5 departaments del país, es "justifica" per la mort de 3 soldats que van ingressar i van agredir la població q'echí, en la comunitat Semuy II, a uns quilòmetres del Llac Izabal (Departament d'Izabal). Recentment, diversos indígenes defensors d'aquest Llac van ser empresonats. Fins i tot la mort de 3 estudiants universitaris en el projecte miner rus CGN-PRONICO queda impune al moment.
El territori on van ingressar els militars, sense previ avís, és propietat del poble maia q'echí. Un territori envejablement ric en béns naturals, però gairebé el 90% de la seva població es troba en situació de pobresa. Territori envaït per la palma africana i la mina.
PER QUÈ L'ESTAT DE SETGE?
Primer. Guatemala igual que Hondures, en l'era neoliberal, s'han convertit en un hangar i autopista per a la indústria del narcotràfic. Aquest negoci oxigena amb diners frescos al sistema financer nord-americà, mitjançant la venda de la droga i la compra d'armes. En aquest context, l'Estat de Lloc, és per assegurar que el "carregament" arribi sense contratemps al seu destí, escortat per l'Exèrcit guatemalenc.
Segon. La conflictivitat social en l'àrea geogràfic de l'actual Estat de Lloc és històric. Entre el 2018 i 2019, van assassinar més de sis defensors de drets q'echís a la zona. Van empresonar molts altres. Pel que sembla, l'Estat de Setge, és per intentar frenar/desmobilitzar les resistències comunitàries latents davant de la presència violenta d'empreses hidromineres que se solapen amb el narco crim organitzat.
Tercer. Jimmy Morales, abans de concloure el seu mandat vol acabar de comprar al govern argentí els avions Pampa. Per això, ara, busca mostrar a l'Exèrcit com a víctima en la suposada guerra desigual contra el narcotràfic, i així justificar aquella anunciada compra, però impedida per no ajustar-se a les normes administratives del país.
Conclusió. Les grans majories del país històricament subsisteixen en un permanent Estat de Lloc crioll. Sense drets, només amb obligacions. Fins i tot en contra de la voluntat expressa de l'aparell estatal cooptat pel crim organitzat.
En aquest sentit, l'Estat de Setge dictat pel fallit Estat crioll, lluny de desactivar els processos de resistències comunitàries, s'acumularan encara més les contingudes bronques comunitàries en contra dels seus botxins històrics cada vegada més exasperats.
Escriu el teu comentari