Snowden, honor al delator

A la complexa disjuntiva entre seguretat i llibertat (com no dominació asseveren els últims teòrics de la idea republicana), la primera ha prevalgut. Han passat sis anys des que Edward Snowden exposés al món la xarxa de vigilància a escala global afavorida pels serveis d'intel·ligència anglo-nord-americans. Sis anys després ens trobem més vigilats que mai. En realitat, no hi ha racó d'informació de les nostres existències biogràfiques que sigui opac als ulls del que George Orwell va ficcionar com el Gran Germà.

Un personatge, proscrit i exiliat a Moscou, Edward Snowden, va ser el gran inductor de la convulsió de l'espionatge informàtic, la ciberseguretat i la desnaturalització de la privacitat. Cal recordar que Snowden, un tècnic d'una empresa subcontractada per l'Agència de Seguretat nord-americana (NSA), i amb vinculacions amb la CIA, va denunciar el 2013 els programes nord-americans de vigilància i rastreig informàtic a escala mundial amb l'activa cooperació de les grans empreses privades de telecomunicació. Es va convertir en el gran xivato o whistleblower que va alertar a l'opinió pública d'unes pràctiques opaques per a l'ull humà.

Pocs ciutadans qüestionarien el desenvolupament de sofisticades activitats de ciberseguretat per evitar atacs terroristes. Les nostres societats estan en la mira de grups de destrucció massiva i selectiva. Implícitament, per això, s'accepta que els serveis d'informació sensible necessiten d'una àmplia maniobrabilitat per detectar i neutralitzar potencials actes criminals del terrorisme internacional, el qual es beneficia de la democratització informàtica mundial. Però com gairebé tot en l'existència social dels humans, hi ha una altra cara de la moneda interessada, tenebrosa i potencialment dissolvent. I que ha pres control de les nostres vides.

S'imaginen vostès. Viure avui sense l'apèndix corporal del mòbil o smartphone? Quants dels que llegeixen aquest article poden afirmar que no posseeixen un d'ells? Potser per als usuaris 'granadets' d'aquests dispositius el percentatge no sigui tan elevat com el dels joves Millenials compulsius tecleadors de missatges, el qual no serà molt llunyà al 100%. A través d'aquests dispositius les nostres empremtes digitals passen totalment a ser la vida dels altres.

És el que hi ha, es dirà... El progrés de les nostres societats de consum i el model del capitalisme triomfant requereixen d'informació per vendre més i mercantilitzar integralment la vida de les persones. Perquè l'acceptació popular de no tenir bagul dels records personal i intransferible en la lluita de la sociodicea de terroristes i advocats del mal és de pagament. Es paga amb la conformació dels nostres perfils consumistes, creixentment determinats pels interessos dels nous senyors feudals corporatius i amos omniabarcants de la informació digital (Apple, Amazon, Facebook o Google).

Fa uns dies, Edward Snowden va concedir algunes entrevistes amb motiu de la publicació del seu llibre de memòries, Permanent Record. El govern nord-americà ja ha interposat una demanda civil per tal d'assegurar-se que els guanys que pogués obtenir el xivato de les vendes del llibre siguin confiscades. Magres seran els seus guanys existencials malgrat viure en 'llibertat' en una ciutat en la qual, com ell mateix ha apuntat, pogués ser objecte d'una execució sumària per part dels serveis secrets. Ni tan sols disposarà aquest modern Judes Iscariot del pagament de les trenta monedes, i no tindrà efectiu per poder-se comprar la seva parcel·la al camp del terrissaire (Mateu, 27, 3-10).

Incidentalment cal assenyalar que quan l'autor d'aquestes línies va comprar l'edició e-book de llibre de Snowden a través d'una de les empreses assenyalades anteriorment (Amazon), el sistema va registrar la petició però ha avisat que "la transacció requeria una verificació del pagament", cosa que no li havia passat tot just dos dies abans quan va realitzar una altra adquisició de llibre electrònic. Bé podrà pensar-se que les fantasies paranoiques d'aquest opinador li fan sospitar de pràctiques espúries i de llistes negres. A ell no li cap el menor dubte que ja està en una llista de compradors del llibre del 'traïdor' Snowden, sigui negra o d'un altre color. A nivell personal espera, però, que les autoritats d'immigració nord-americanes no li posin dificultats la propera vegada que, si Déu vol, aneu a visitar els seus fills i nét residents a l'àrea de Washington DC.

La postura oficial de Trump i els seus sequaços governamentals és que Edward Snowden és un antipatriota i un traïdor. Podria argüir que això ha estat així en l'àmbit jurisdiccional dels USA. Però com paradoxalment reivindica el 'traïdor', els propis USA van néixer d'una traïció. És aquest últim un concepte si més circumstancial subjecte als seus efectes personals o socials. Sembla inqüestionable que el filtrador dels secrets va actuar pensant en el conjunt social i no en el seu propi benefici personal.

Respecte a la ciberseguretat a Espanya, i segons el Consell General del Poder Judicial, els casos de corrupció política a Espanya ronden les 2000 causes, amb més de 500 imputats o investigats. Significativament, només 20 d'ells han estat condemnats i han ingressat a la presó.

Recentment, els interventors de l'Estat han expressat el seu malestar per estar desbordats i no tenir el personal suficient per a col·laborar amb els jutjats espanyols que lluiten contra la corrupció La impunitat és un altre greuge que només els ciutadans, en última instància, poden desfer castigant electoralment corruptes i tramposos. Però no siguem ingenus en pensar que els nostres cibervigilants estan al paire d'això. Millor ser ciutadans honestos i estar disposats a "xivar" de qualsevol mala pràctica que pugui atemptar contra la dignitat i els drets de les persones.

Per als prepotents dominares del món, Edward Snowden epitomitza la figura del traïdor al qual caldria eliminar sense més contemplacions. Per molts ciutadans, el xivato ara resident al costat del riu Moskva és creditor del reconeixement internacional pel seu coratge i bonhomia en avisar-nos que els veritables traïdors han estat aquells que deien protegir-nos en nom de la seguretat pública.

Molt honor al delator.