Educar per a la pau
Aconseguir el cessament d'hostilitats, no només entre nacions, sinó a l'interior dels països requereix d'accions concertades que involucrin tots els ciutadans i de manera molt especial els que s'han compromès amb el poder públic. Després de les terribles conseqüències de la Segona Guerra Mundial -entre d'altres, les dues bombes nuclears llançades sobre Japó- el 1945 els països del món de llavors van subscriure un 26 de juny a la ciutat de San Francisco una carta que en quatre principis bàsics, deixava constància de l'anhel de la humanitat per evitar circumstàncies convulses, per tal de mantenir la pau i la seguretat internacionals. Suprimir actes d'agressió i prendre mesures col·lectives eficaces per prevenir aquests actes i així eliminar amenaces a la pau, és just el primer dels propòsits d'aquesta carta que, si bé segueix regint i una mica abona per no entrar en la dinàmica d'una tercera guerra internacional, també ha evidenciat al llarg d'aquestes més de 7 dècades, que aquests anhels difícilment s'assoleixen si la societat en el seu conjunt no s'involucra.
L'augment de les accions criminals -des matances col·lectives en centres educatius, fins a l'increment d'homicidis, segrestos, robatoris, etc. És un factor agressiu contra la pau? Pot sentir-se en pau una família a la qual li van segrestar a un dels seus membres? Quina pau afavoreix encara petit empresari que després de treballar quatre dècades, comptar amb assegurança -de molt alt cost per cert- el MP es nega a aixecar la declaratòria de fets per la temptativa de robatori i dany en propietat aliena, a causa que " no es van robar res, i vostè va alterar l'escena del crim"? [1] [1]
Se suposa que per solucionar problemes de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari, ha de donar-se la possibilitat de realitzar actes de cooperació internacional. S'ha donat a Mèxic aquesta premissa davant la invasió de migrants fins l'Àfrica, depassant les nostres capacitats per atendre'ls de conformitat amb l'anhel humà de donar suport a tots per igual sense distinció de raça, sexe idioma o religió? Les amenaces que ha fet al nostre país en matèria econòmica, per forçar-nos a actuar amb rudesa davant els migrants és un preàmbul parell arribar a la pau?
Realitzar la cooperació internacional en la solució de problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari, i en el desenvolupament i estímul del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals de tots, sense fer distinció per motius de raça, sexe, idioma o religió, hauria d'analitzar-se en l'escenari de delinqüents organitzats de Colòmbia, Veneçuela i altres països.
A menys d'un mes de celebrar en el món de l'entrada en vigor de la Carta de les Nacions Unides, milers de mexicans, i sospito que passa el mateix en altres països, no poden estar en pau, perquè si un criminal els fustiga -per robar-los la bossa al carrer, entrar al seu domicili a veure que es porten o amenaçar-los si no donen la seva quota de dret de pis- no hi ha policies o autoritat investigadora o judicial que els defensi. Les marxes irades i fins violentes, han disminuït els casos d'assetjament i fins feminicidi? Se senten violentats per la autoritat els que a més de la desocupació han de pagar més alt el predial o els serveis públics d'aigua i llum?
Amb immensa tristesa escolto als que es refereixen als joves com "inútils, mancats d'ambició, ganduls, sense afecció als valors cívics" i molts altres assenyalaments descrits amb barbarismes que enmig de tal coprolalia mostren el llunyans que estan uns i altres, acusadors i acusats d'un "foment a les relacions d'amistat basada en el respecte als principis d'igualtat de drets i lliure determinació dels pobles..." [1] [2]
L'absència de pau és tan generalitzada que l'any 1981, l'ONU va decidir dedicar un dia mundial parell la pau: Es van determinar condicions per portar la bandera commemorativa, cada any a aquest dia de setembre se li vas veure amb un propòsit addicional [1] [3] per això divendres passat van marxar milions de joves exigint mesures per evitar la continuïtat d'accions agressives contra el planeta? Què s'ha aconseguit en matèria de desarmament i no proliferació d'armes des del 2009? Es pot dir que els alumnes de mestres afiliats a la CNTE han estat educats per a la pau? Qui va educar des del 2013 a legisladors que amb prou feines si poden llegir? Els perjudicats que han d'esperar més de 5 hores per ser atesos per un ministeri públic o un buròcrata de finestreta, són tractats amb respecte, seguretat i dignitat? Han de ser pacífics els descendents de persones assassinades, segrestades, robades, per individus que violenten la llei i als que un simpatitzant se'ls considera "valents" o els justifica perquè són marginats?
En algunes missions de l'ONU -el Líban per exemple- se celebra el dia mundial de la pau, amb una festa i molta algaravia encara que a uns quilòmetres palestins, jueus i altres ètnies de la zona es matin quotidianament. D'entre els 150 detinguts a França degut una manifestació d'armilles grocs, segur havia joves que desitjaven una cosa que evités el deteriorament climàtic, seguiran celebrant el dia mundial de la pau el setembre vinent? Tant de bo el nostre poble "bo i savi", tingui la capacitat de neutralitzar als malvats, mitjançant l'educació i en els casos extrems, fent ús de les eines que ens hem donat per aconseguir el privilegi de viure en un Estat de Dret. Imaginar que el simple discurs i el relaxament de les normes, va aconseguir que els fills de Caín deixin de fer mal 'és una barbaritat!
Escriu el teu comentari