El més comú dels sentits, la responsabilitat, el deure de governar per a tots, la tolerància i la decència política i institucional han deixat de ser visibles a Catalunya. Ocorre en el Govern, en alguns ajuntaments i al Parlament de Catalunya, on la tarda d'aquest dijous, l'espectacle ofert per ses senyories -unes més que d'altres- ha estat més que lamentable i un pèssim exemple del que no ha de ser la cambra catalana.
L'eslògan tan utilitzat en els últims temps 'ho tornarem fer' ha passat de la teoria a la pràctica, tenint com a escenari el Parlament, on s'ha aprovat, per 69 vots a favor i 25 en contra, una proposta de la CUP en la qual es defensa "la legitimitat de la desobediència civil i institucional". El text continua defensant també que el Parlament reconeix que Catalunya va exercir el dret d'autodeterminació l'1 d'octubre, malgrat que el Tribunal Constitucional ho va anul·lar en el seu moment. Els partits independentistes s'han tornat a posar d'acord per saltar-se la legalitat vigent, la Constitució, l'Estatut i tot el que calgui denunciant la manca de democràcia que els permeten a ells fer el que estan fent.
La línia vermella s'ha tornat a traspassar a la segona institució de Catalunya. Provocació? Està molt clar que ha estat així. El problema és que amb aquestes accions autoritàries estan posant en perill la democràcia del país, en uns temps que ja són electorals. Cal recuperar el vot dels desencantats, en contra de la resta de la ciutadania. Demanen l'aplicació del 155 per aconseguir més diputats? Això sembla. La democràcia, per a ells, és com una carta gastronòmica en la qual trien el que millor els va als seu "parer". El problema és que el preu el paguen altres que res tenen a veure.
Per rematar la sessió de control, es va armar la marimorena quan es coneixia que el jutge de l'Audiència Nacional havia dictat presó incondicional per als set detinguts dels CDR als quals se'ls acusa de pertinença a organització terrorista i tinença d'explosius. El portaveu dels antisistema va demanar al president que suspengués el plenari i convoqués a la Mesa, petició que va ser rebutja. Tot seguit, els cupaires van abandonar els seus seients. Va ser a partir d'aquí quan els representants d'ERC i JXC van intervenir amb crits a favor de la llibertat dels CDR detinguts. Aquí, el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa va manifestar que se sentia amenaçat per aquells que donaven suport el terrorisme. Després d'esbroncades i crits, finalment Carrizosa va ser expulsat de l'hemicicle.
Les actituds d'uns i d'altres no deixen en bon lloc ses senyories. El Parlament és un lloc de respecte a les lleis, la justícia i les diferències ideologies. Només els socialistes i els populars van saber estar a l'alçada.
Que el president de la Generalitat encoratgi rls CDR és realment preocupant. Una cosa és defensar la presumpció d'innocència dels detinguts i una altra és afirmar que són presos de consciència. Fins aquí podia arribar un president que vol passar a la història pels seus actes de desobediència i no per la seva gestió en pro de tots els ciutadans de Catalunya. Torra no ha de fer permanentment de piròman, sinó de bomber.
El diàleg que reclamen els independentistes amb el seu Govern al capdavant no és creïble, per molt que venguin la moto. Les lleis no han de passar-se-les per l'entrecuixa, cal respectar-les, recórrer-les si no s'està d'acord i intentar amb altres forces parlamentàries canviar-les. El que no s'ha de fer és saltar-se-les quan a un no el beneficien. Mals temps per a la política, tardor calenta i desballestament polític.
Escriu el teu comentari