dijous, 12 de desembre de 2019

L'exemple de Márquez

Manuel Fernando González Iglesias

Mentre al Parlament de Catalunya els catalans tenim circ gratis, però dels dolents, el també català i espanyol Marc Márquez aconseguia als seus 26 joves anys la seva 8a corona mundial en el Circuit internacional de Chang. Com els aficionats de tot Espanya es saben de sobres, el de Cervera ha aconseguit aquests 8 entorxats globals en tres categories diferents. A saber: 125cc, Moto2 i sis vegades en MotoGP. Diumenge va guanyar l'últim, davant l'admiració i alegria de tot el país. Estic segur, tot i que no disposo d'enquestes que em donin la raó, que entre els que van fer festa gran estaven votants de tots els partits que configuren la Cambra catalana, sense distinció de sigles o ideologies.


O sigui, que Márquez té a més dels gens d'un gran campió, la capacitat de que les seves gestes ens les pengem entre els nostres records més grats tots els que estimem el món del motor, o simplement ens hagi captivat aquest gran esportista per la seva senzillesa, emopenta i capacitat tècnica inigualable, que li dota d'una perícia insuperable i una baraka que supera la qual Millán li reconeixia al Dictador Franco en una seqüència inoblidable en la gran pel·lícula d'Amenábar  recentment estrenada amb enorme èxit de taquilla i crítica.


I si som capaços de posar-nos d'acord en el de Márquez per què ens ho posen tan difícil els partits quan es tracta de posar-se d'acord sobre la governabilitat del país que ens beneficiaria a tots i podria ser com ho va ser la Transició, una manera exemplar de mostrar-nos davant el món com som realment, un poble de ciutadans pacífics i democràtics? Què els passa als seus Senyories? És que no han après res dels anys de la misèria i la mort que van viure els nostres avis i pares?


Veig la sessió parlamentària -aquesta vegada per televisió- i m'entra una tristesa incontenible que estic segur també comparteixen centenars de persones de diferent pensament polític que, com al que escriu, els agradaria viure en pau, convivint en plural harmonia sense insults i maniobres de trilers. Tant de bó hi hagués molts Márquez a la política, o com diu la Bíblia quan estan a punt de desaparèixer Sodoma i Gomorra, un de sol o una sola, pel qual poguéssim salvar-nos tots d'aquest desgraciat panorama que ens asfixia.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH