Eleccions bolivianes, encara som racistes i creients

Cambridge Analytica va ser l'empresa anglesa que amb la 'mineria de dades' dels usuaris nord-americans de Facebook va construir missatges digitals, basant-se pors i desitjos, i va bombardejar als facebookaires nord-americans fins convèncer-los que Donald Trump era el "messies que esperava Amèrica del Nord i el món".

Quan es va descobrir que aquesta faula estava fundat en mentides i manipulació de dades d'usuaris del Facebook, els mateixos treballadors d'aquesta empresa la van denunciar, i van renunciar. L'empresa va ser portada a tribunals, i dissolta. La trama està narrada al documental titulat: 'Nada es privado'.

El passat 20 d'octubre, Bolívia també va viure l'impacte del seu propi 'Cambridge Analytica'. Des dels nínxols de la vella classe mitjana, finançats per alguns agents oligàrquics nacionals i estrangers, aprofitant la idiosincràsia encara 'providencialista' del gruix de la població boliviana, i la memòria curta de la joventut votant, van elaborar eslògans anti Evo Morales (sense arguments, ni fonaments), i van bombardejar amb això l'electorat, mitjançant canals directes de les xarxes socials i mitjans tradicionals, fins a convertir aquestes fal·làcies o mitges veritats en veritats absolutes.

Fins i tot influencers i YouTubers estrangers van ingressar a Bolívia per activar la 'sensibilitat pro animals' en els bolivians carnívors i 'estomacar' a Morales (com el piròman de la Chiquitanía). Molt malgrat que el món va reconèixer a Bolívia (a Morales) la seva capacitat de resoldre amb recursos propis aquesta 'desgràcia ambiental'.

Rectors d'universitats, intel·lectuals ex progres, funcionaris d'ONG, opinadors en mitjans corporatius, van coadjuvar a fake news com: 'Morales té milions de dòlars al Banc del Vaticà'. O les fal·làcies com: 'Evo és dictador, narcotraficant', 'Bolívia viu la pitjor corrupció de la seva història', 'Vol convertir Bolívia a Veneçuela'...

Així, els votants, en especialment urbans, van anar a les urnes amb la 'ira de castigar el piròman Morales corrupte'. Si Evo fos mestís o blanc, aquesta bestialitat de l'artilleria no hagués fet gran efecte en l'imaginari encara colonitzat l'electorat bolivià.

La jornada electoral va ser tranquil·la i participativa, però amb una alta manipulació dels sentiments i emocions dels votants, especialment del prop del 40% que van votar pel candidat Carlos Mesa ('l'únic que podia treure a Morales del poder') Mai es va debatre propostes, idees, programes de govern, durant la campanya.

Com a part d'aquesta perversa estratègia, els irresponsables ciberactivistes 'anti Evo', ara, intenten instal·lar en l'imaginari bolivià la 'realitat d'una segona volta electoral' com un fet donat. Molt malgrat que segons l'informe preliminar del Tribunal Suprem Electoral Plurinacional, entre els vots per Evo Morales i Carlos Mesa disten en el 7% a favor del primer, sense comptar els resultats dels vots a l'exterior (prop del 5% del total), ni els vots de l'àrea rural.

Pel que sembla que el racisme ontològic que configura 'la identitat boliviana' únicament va ser envernissat en aquests 13 anys del discurs 'plurinacional'. Amb quin dret s'atreveixen a desconèixer els vots de bolivians de l'àrea rural i dels bolivians a l'exterior?

En el cas de Cambridge Analytica, els seus treballadors, després d'adonar-se del crim antidemocràtic que havien comès, van renunciar i van portar a tribunals l'amo d'aquesta empresa, però carreguen amb la culpa de les massacres que realitza, ara, Donald Trump.

En el cas bolivià, a les i els votants 'anti Evo', de donar-se el cas de portar a la presidència al pusil·lànime i neoliberal Carlos Mesa, només els quedarà suportar o patir les conseqüències de la convulsió social reeditada per les majories indocampesinas del país .