dijous, 21 de novembre de 2019

El precedent d'Oriol Pujol

Arturo González de León Berini
Profesor de Derecho penal y Criminología de la Universitat Abat Oliba CEU

Especialment en els últims temps, l'actualitat permet a tots els espanyols conèixer de primera mà aspectes tècnics del sistema penal i penitenciari. Però això -cosa bona per sí mateixa- pot convertir-se en una arma de doble tall: quan la informació que ens arriba és parcial o incorrecta, vam acabar sabent menys que abans. Al pitjor, també els prejudicis es retroalimenten, i creix el biaix amb què ens aproximem a la realitat.


En concret, em refereixo als líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem a penes de presó de 9 a 13 anys. Després de la fermesa de la sentència, han adquirit la condició de penats, i -per ara- romanen complint el seu càstig a les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses, sota custòdia del Departament de Justícia de la Generalitat, gràcies a la cessió de competències que va decretar l'Executiu socialista en 1983.


Així les coses, l'autoritat per decidir sobre el seu règim penitenciari correspon en exclusiva al Govern, que té a la seva disposició (almenys) dos mecanismes jurídics per suavitzar el compliment de les condemnes. D'entrada, inaplicat el límit de l'art. 36.2 CP el tercer grau es pot concedir ipso facto, fins i tot com classificació inicial. En aquest cas, serà interessant veure com els funcionaris se les apanyen per verificar el reconeixement i l'assumpció de culpa pels delictes comesos, cosa que sempre s'exigeix a qualsevol intern. Però encara quedaria una segona via, a manera de "porta del darrere", sense necessitat de penediment, i que també permet un ús immediat.


Aquí entra en escena el fill de qui va aconseguir l'oportú traspàs competencial. Poc després d'empresonat, Justícia va atorgar a Oriol Pujol al tercer grau: complir la pena fora del centre, excepte per dormir entre setmana. Malgrat això, la jutge de vigilància penitenciària competent va revocar aquesta decisió. Llavors es va recórrer a l'article 100.2 del Reglament penitenciari, que flexibilitza el sistema ordinari incorporant aspectes propis del règim obert, que serveixin al tractament ressocialitzador del reu. Una maniobra amb base legal que la magistrada no va tenir més remei que acceptar.


El problema no és la tenacitat de la Generalitat en què un polític compleixi pena fora de presó. El paradoxal és que el precepte només s'usi en un (simbòlic) 3% dels casos. Quan aquestes dades es coneixen, el risc és evident: interpretar que les normes s'apliquen de manera desigual en funció de com es digui el destinatari. Que la gent percebi -¿erròniament? - una discriminació positiva per raó de la proximitat amb el poder.


Crec que Oriol Pujol va ser un conillet d'índies, un assaig estiuenc abans de la gran funció de tardor. Encara que la justícia revoqui el tercer grau, queda en mans del Govern flexibilitzar el règim penitenciari dels líders independentistes via 100.2. La instrumentalització del dret prendrà la forma d'indult encobert, recordant la frase atribuïda a Benito Juárez: "Als amics, justícia i gràcia. Als enemics, la llei a seques".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH