dijous, 21 de novembre de 2019

Quan tens per alcaldessa una actriu...

Manuel Fernando González Iglesias

A qui acompanyen sense rubor a diversos palmers socialistes, el mes probable és que la teva ciutat es digui Barcelona i que el teu tornada a la feina cada dia sigui un 'via crucis'. Pagaràs mes impostos que ningú, però no tindràs contenidors en els que deixar les escombraries perquè qui te'ls han cremat ara es donen la 'vida padre y madre' en la molt cèntrica Plaça Universitat, vociferant impunement. Per cert, quin pares!


acampada universitat


Això sí, escombraries no hi haurà, però que no faltin condons, que els nens, a part de fotre al proïsme que paga els seus impostos, reclamen preservatius per donar-se el gust de delectar-se en mig del carrer. Tampoc hi ha 'urbanos', no els busqui en ple caos a la confluència on han tallat la Gran Via, ni tan sols quan vostè viu fora de la ciutat i viatja amb cotxe ecològic per no contaminar i aparca en un plaça de garatge tractant de no generar embussos. Ni per aquestes. A ningú li importa d'aquest Ajuntament comú i socialista que es renta, si és que es renta, les mans i sobreactua quan veu una càmera per no perdre vots, especialment la vedette Colau a la que els seus passos pels teatrets de barri li ha deixat un posat que només els barcelonins han sabut apreciar convertint-la en alcaldessa d'una urbs, abans meravellosa i, ara, capital de la brutícia, de la deixadesa i sobretot d'allò incívic.


Aquest matí, caminant per les voreres pròximes a la Plaça de Catalunya he hagut d'esquivar al costat mateix d'una farmàcia a un ciclista que circulava per la vorera a tota velocitat en direcció contrària, l'energumen gairebé se m'emporta per davant si no arribo a donar un salt. Gairebé immediatament, després de creuar la Ronda, plena com sempre d'autobusos sorollosos i contaminants, veig venir un altre paio que venia també en direcció contrària als cotxes, a tota llet amb un patinet que, veient-me'l venir, em va fer refugiar rere de les cadires d'una terrassa. El pollastre, com si la cosa no anés amb ell, va seguir endavant, mentre altres transeünts l'insultaven a gust. A dalt, als balcons, onejaven les desenes de cartells que els veïns han col·locat fa mesos protestant a l'ajuntament per la 'contaminació' i el 'soroll', sense que aquest, repeteixo, socialista i comú-podemita, es doni per assabentat. Les rajoles del sòl, negres de no haver-se netejat mai, barrejant estils de desigual origen, encara hi són mortes de fàstic, en ple centre urbà, perquè la gent es parteixi la crisma.


No sé el que faran vostès. Però el 'menda', des que sap que pot tornar a votar, porta fent campanya perquè la família i els amics no votin a aquests inútils de la política, Comuns de Podem i Socialistes de Sánchez, que fan el nostre dia a dia a Barcelona, insuportable per tercermundista i perillós, especialment per als més grans. Guanyaran, però no amb el meu vot. Vagin, posin-li valor, i imitin-me si al seu poble passa el mateix. No esperin que el del Govern d'Espanya s'arregli, i el de Catalunya menys...


Allò veritablement nostre, el més pròxim, és el que més importa. I no em diguin, que cadascú no tenim un panorama semblant. I els hi afegeixo més, estic gairebé segur que els que ens han obligat a tornar a votar, no arriben a un pacte d'Estat, ni de conya. Així que aprofitin.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH