Govern d'Espanya i coalició Navalagamella

A Alemanya, país acostumat a la formació de coalicions al govern federal i en els Länder regionals, solen "batejar" a aquests coalicions amb el nom de país els colors del qual representen els partits involucrats en els acords de govern. Així, després de les últimes eleccions federals de el 24 de setembre de 2017, es va parlar molt, i es va negociar la possible formació d'un "coalició Jamaica". És a dir, arribar a acord de govern entre els democristians de la CDU-CSU d'Angela Merkel (que té com a color el "negre"), els "grocs" Liberals del FDP liderats per Christian Lindner i els Verds de Cem Özdemir i Katrin Göring-Eckardt. Els tres són els colors de país caribeny.

Les negociacions entre els tres partits que sumaven la majoria parlamentària al Bundestag es van iniciar el 18 d'octubre de 2017, però les converses van col·lapsar el 20 de novembre després que el FDP es retirés, argumentant que les converses no havien produït una visió o confiança comú. Malgrat el pragmatisme de bona part de la classe política alemanya, l'enfocament neoliberal de l'FDP xocava frontalment amb els postulats d'un desenvolupament sostenible o la implementació d'un ingrés bàsic el sistema de seguretat social proposats pels Verds.

Amb aquests antecedents, i a la vista dels resultats produïts en l'elecció del 10N, vaig pensar que per a la redacció d'aquest article potser podria trobar-se una bandera que inclogués els colors característics d'aquells partits que podrien facilitar la investidura del candidat del PSOE, si més no en segona votació, mitjançant una votació simple de més 'sís' que 'nos'. En aquest acord inicial, participarien el PSOE i Unides Podem (tots dos partícips en un govern de coalició) i el Partit Nacionalista Basc, el qual no ha mostrat desig d'integrar-se en l'executiu central espanyol, però mai ha menyspreat la seva activa participació en els assumptes d'Espanya, especialment pel que fa a la preservació i millora del seu autogovern. Altres partits amb menor nombre de diputats, com ara Més País o el Partit Regionalista de Cantàbria podrien sumar-se a la coalició Navalagamella.

Pensava que algun país hauria al món que incorporar-se els colors vermell (PSOE), morat (UA) i verd (PNB) i que pogués il·lustrar gràficament la proposta que aquí s'apunta. Doncs no. Segons sembla el color morat sempre ha estat difícil de mantenir en les grímpoles nacionals i, fins fa poc, només alguns d'ells l'han utilitzat (Qatar, per exemple, amb una tonnalitat que és més aviat granada). Davant la insistència del seu pare, la meva filla va aconseguir identificar una bandera amb els tres colors esmentats, representatius de PSOE, UA i PNB. Es tracta de la corresponent a Navalagamella, un municipi a l'est de Madrid de poc més de 2.600 habitants. Feu-vos la diferència que els dos colors principals de la bandera són el vermell i el morat, els quals haurien d'estar en principal sintonia amb l'acció principal de govern PSOE-UA. L'escut interior incorpora també el verd de el partit basc.

Arribats a aquest punt convé desgranar les bondats de l'opció Navalagamella. En primer lloc, cal destacar la inevitabilitat d'un acord govern entre PSOE i UA. Ja no pertoca recriminacions infantils per la preferència de les poltrones, ni a atendre els càlculs més o menys sofisticats de consellers àulics (ara se'ls anomena més finament spin doctors, utilitzant l'argot anglosaxona). Aquests mai solen reconèixer relliscades estrepitosos, adduint elements contingenciales imprevistos o circumstancials en les seves projeccions de futur. Però segueixen donant la vara, substituint el valor de la política per la modelització de les conductes de l'medien voter, tan de el gust de les escoles comportamentalistes anglo-nord-americanes.

Naturalment el pes principal dins el nou govern hauria de recaure en el PSOE, però sense escarafalls mediàtiques ni prepotències inútils. UP ha de confrontar les responsabilitats de govern central en manera inèdita, però sense perdre les seves senyes d'identitat. Entre aquestes últimes destaca, la lluita qual "àngel exterminador" contra les pràctiques corruptes en què no només els partits de dreta s'han ficat a falç i guitza plomat diners públics a discreció El mateix PSOE, involucrat en indesitjables casos de corrupció, es beneficiaria enormement d'un soci que fins ara ha esquivat els escàndols del 'trinque', el que és un dels seus majors actius polítics.

El PNB no és un partit d'esquerra. Membre fundador de la Internacional Cristianodemòcrata té un pedigrí democràtic impol·lut, el qual altres partits parvenu volen ara tacar en mode barroer i mesquí. Va ser responsable, en el seu govern basc de coalició amb el PSE-PSOE, d'implementar el primer programa de rendes mínimes a Espanya amb el seu Pla contra la Pobresa de 1989.

Más País, Partit Regionalista de Cantàbria i algun eventual diputat podrà afegir-se a el vot de la segona votació d'investidura. Només un vot negatiu agregat de franquistes nostàlgics, conservadors, secessionistes i desorientats C'S faria possible el que ara sembla com improbable. Seria la seva responsabilitat. Si Sánchez es converteix en president de Govern, se li presentarà subsegüentment el gran repte de la seva legislatura. I aquest no és altre que presentar i negociar amb els seus socis, i també amb aquells que no l'haguessin votat (per activa o passiva), els Pressupostos Generals de l'Estat. Si fallés, la seva carrera política tocaria a la seva fi. Abans fins i tot d'encarar un problema de més envergadura com és l'articulació territorial de la pell de brau i l'acomodament de Catalunya a l'Espanya Gran.

Es dirà, i amb no poca base argumentativa, que la proposta a penes orquestada és alambinada i embolicada com la cama d'un vell romà. Però és el mirall d'un entestament multipartidista que persisteix per voluntat dels electors. Certament, hi ha una via més expeditiva i simple: govern de coalició PSOE-PP. Potser algun spin doctor tracti de treure-del barret de copa de l'inversemblant.

A tall de darrer acudit, només cal recordar que Navalagamella té alcalde del PP des 2015. La cortesia no exclou el coratge...