dimecres, 11 de desembre de 2019

​La medicina catalana de fa 125 anys

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Ara fa 125 anys, el 29 d’agost de 1894, es va celebrar a la seu de l’antiga Acadèmia Médico-Farmacèutica la primera reunió de professionals per a fundar el Col•legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB). Aquella històrica iniciativa va serel resultat d’un moviment modernitzador de la professió mèdica que buscava resoldre la insofrible situació sanitària del país a través de mesures urgents de salut pública. En aquell temps, els metges catalans, que eren un col•lectiu de poc més d’un miler de facultatius, van demostrar el seu compromís cívic i polític i la seva implicació social per mitjà d’una institució que segueix avui defensant els interessos comuns de metges i ciutadans i vetllant per la salut dels ciutadans.


Higienisme contra les epidèmies i la mortalitat evitable


A finals del segle XIX, Catalunya experimentava una forta industrialització dins d’un nou estat liberal que tenia pocs recursos econòmics i era força ineficient per resoldre les necessitats socials i sanitàries. L’analfabetisme afectava al 50% dels adults i la taxa de mortalitat era de 220 per mil nadons. Aquesta xacra era fruit d’una urbanització caòtica i d’unes condicions de vida i de treball insofribles per la manca d’higiene i de les mínimes polítiques de salut pública. En aquell context, les malalties epidèmiques feien tal estrall en la població catalana que la ciutat de Barcelona ostentava el trist títol de segona població del món en morts per xarampió, verola i febre tifoide.


L’atenció sanitària al país que es basava en la beneficència, va empitjorar quan la desamortització liberal del primer terç del XIX va expropiar l’Església i els municipis de moltes propietats i recursos que tradicionalment mantenien les institucions caritatives de l’antic règim. En conseqüència, “bona part de la petita cobertura que s’oferia, tant als indigents com a les classes populars, va desaparèixer. L’assistència mèdica i hospitalària quedava vedada per a la gran majoria de la població assalariada.


Els pioners del Col•legi Oficial de Metges (CoMB) es van enfrontar valentament a aquells problemes tot denunciant les pèssimes condicions sanitàries i higièniques en què es vivia llavors a Catalunya. Van liderar l’higienisme al pais, una corrent de pensament que denunciava la falta de salubritat a les ciutats industrials i preconitzava les normes per a corregir-la. El seu lideratge els va atorgar un paper rellevant dins de la dinàmica de la societat civil tot generant una profunda transformació de la figura del metge com actor compromès i solidari dins la societat civil que ha perdurat fins avui.


La modernització de la sanitat catalana


Ells metges de principis del segle XX van iniciar una tasca entusiasta i incansable començant a construir un sistema assistencial modern que ha donat origen al dels nostres dies. Per això van irrompre, junt amb altres professionals, en l’escena pública catalana. Van demostrar una fèrria voluntat de reactivar la medicina catalana i d’adequar-la a la nova societat protagonitzant iniciatives reformadores a tota mena d’institucions polítiques, culturals, docents i sanitàries pròpies, i donant suport a la reivindicació d’autonomia universitària. Progressivament es va anar produint la presència dels metges en els ajuntaments, a la Diputació de Barcelona i, després, a la Mancomunitat, com a assessors especialitzats i, fins i tot, com a gestors”. Aquest dinamisme i mobilització van quedar reflectits en una gran quantitat de publicacions especialitzades, congressos i trobades científiques, així com en l’aparició de noves i nombroses organitzacions i entitats, com el Sindicat de Metges de Catalunya, l’any 1920.


Foren anys durant els quals molts metges destacaren per la seva actitud compromesa, tant amb l’avenç i modernització de la medicina i dels seus estudis, com amb el progrés del país i les millores socials. I el Col·legi Oficial de Metges va ser l’instrument per promoure reformes profundes de l’administració sanitària que requeria polítiques més socials.


Els metges del futur i la innovació disruptiva


Un segle després, la societat ha canviat molt i els metges també. Però a l’igual que els nostres predecessors segueixen existint reptes als que hem de donar urgent resposta. Afortunadament, ja no ens preocupen les epidèmies ni la mortalitat infantil. Ara hem d’afrontar un escenari d’innovació disruptiva que inclou les noves necessitats de formació dels professionals, les estratègies per retenir el talent al centres sanitaris i les formes decol•laboració amb noves disciplines i professions, com la bioinformàtica o la bioenginyeria. Tot això sense oblidar la recerca de l’equitat de resultats en salut a tot el territori ni l’abordatge dels reptes relacionats amb l’envelliment i la cronicitat, la convivència dels valors tradicionals de la professió amb d’altres d’emergents, i el canvi que aquests nous valors i els nous coneixements comportaran a la pràctica mèdica el nou rol i l’apoderament del pacient, la feminització de la professió i les noves maneres de fer assistència.


Són reptes ineludibles que creixen en un entorn com el sanitari on es va obrint pas la innovació disruptiva. Un escenari on els menys especialistes prendran competències als més especialistes. Tenim cada cop més exemples d’això. Exemples com els pacients crònics que gestionaran més autònomament la seva malaltia, les infermeres que administraran més la demanda fins ara només reservada als metges, els metges de família que es faran responsables plenament dels pacients diabètics, o bé que s'entrenaran en tècniques com l'ecocardiografia per diagnosticar insuficiències cardíaques en el seu propi consultori.


No hi ha dubte que els nous temps ens portaran reptes cada cop més complexos. Però sempre tindrem l’ajuda d’entitats cíviques com el CoMB entregades a millorar la medicina i la societat.


Feliç 125 aniversari! Sou part important de l’entramat de la societat civil i ens correspon als ciutadans desitjar-vos un futur d’èxit en benefici de tots.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH