Què celebren?

Va iniciar el mes del Nadal en el món cristià. Els nord-americans van anticipar el seu extrem consumista, reunint-se "en família", per donar gràcies [1] encara molts no sàpiguen a què es refereix aquesta gratitud, just la vigília del que anomenen el divendres negre. Un bon nombre, es 'desmañanó' per ser el primer a la fila dels ansiosos compradors del que sigui, per tal de gaudir l'avantatge d'adquirir amb un 80% de descompte. A la resta del món dels conglomerats col·lectius van continuar per: repetir la presentació inventada a Xile en favor de l'equitat de gènere; protestar pel baix poder adquisitiu del qual reben pel seu treball, demanar destitució de governants; exigir seguretat -no més homicidis, no desapareguts, no segrestos, no delinqüents- i fins celebracions per aniversari, no de vida ni d'assoliment espectacular, simplement del privilegi de tenir una feina que satisfà la vanitat buscada amb afany.

Les quinze anys d'aquest desembre es van celebrar abans a la ciutat de Mèxic, com el divendres negre anomenat aquí la bona fi; els que ho van fer a casa a la calor d'una graellada van tenir la cura de no convidar a 'rijosos' i una considerable minoria va preferir la cultura en museus, presentacions de llibres o la lectura afanyosa d'alguna obra impresa que els va desconnectar de la tecnologia i el 'chismógrafo'. Les notícies les busquem aquest matí, el nombre d'implicats al sòcol va ser més efectiu que amb el record una mica cursi i demodé de la revolució; excepte l'incident dels desitjosos de linxar a un reporter, no hi va haver res sorprenent la qual cosa va passar, aquí sí, en la marxa que va acompanyar la família Lebaron que segons va declarar el seu líder, ell va pensar que al molt serien uns quants centenars els que li acompanyarien i no milers com va passar a la ciutat capital i en moltes altres al llarg de la república.

Va iniciar doncs un mes de consumisme, les nostres agendes es veuran plenes de reunions per "brindar" amb els companys de treball, les empreses amb les quals tenim contacte, les ONG que ens reconeixen, els col·legis, els amics acadèmics i per descomptat en alguns casos la família que gairebé sempre es divideix i cal fer tota una negociació per veure si pas el sopar amb els meus pares i el reescalfat amb els de l'esposa i, en el pitjor dels casos -sobretot els vells avis- al front d'una televisió, ja que si no compta amb un cel·lular -cosa comú, bé perquè no hi ha diners per pagar-ho o perquè mai es va aprendre a manejar-lo- ningú es va ocupar d'incloure'ls. ¿Vostè ja està preparant els seus regals de Nadal? ¿Li ha passat per alt simplement reciclar vaixelles, coberts, adorns, fins i tot roba que està en perfecte estat -algunes coses que ni tan sols les estrenaran- per no gastar? Li preocupa que els beneficiaris de les seves herències en vida li critiquin?

Si No pateix de distorsions de personalitat -Personalitat múltiple, identitat dissociativa, obsessiu compulsiu, trastorns d'ansietat, disfuncions sexuals, qualsevol de les gairebé 20 distorsions cognitives, que li imposen reaccions irracionals negatives- i per tant no és dels que donen gràcies a Déu per ser ateu, tindrà present que aquest mes -per acord de la humanitat- es rememora, el naixement d'un meravellós fill que per si fos prou va ser justament el fill de Déu qui en el seu pla d'amor cap a l'ésser humà, va preparar a algú perfecte per saldar tots els nostres deutes. Per descomptat que en l'exercici de llibertat de la qual ens ha dotat Déu, cadascú pot intentar la redempció eterna a través dels 5 passos que proposa l'Islam, els camins que les diverses religions ponderen -des que fer sacrificis, passant pel qualificatiu de les bones obres, fins a l'exercici de dons com la sanació o el parlar en llengües- batejar-se o abraçant, pràctiques -que en essència neguen ser religions, com el budisme, les pràctiques de tribus i grups descoberts per navegants europeus, perquè a final de comptes, tots -fins i tot els qui ho neguen- desitgen transcendir i no morir. A la bíblia -catòlica o evangèlica, es dóna testimoni d'alguns que van preguntar Què puc fer per ser fora de perill? [2] La resposta per als que té fe, es resumeix en una frase plantejada en l'evangeli de Joan: "Perquè ha estimat tant Déu al món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot aquell que en ell creu, no es perdi, sinó que tinguin vida eterna". ¿Això és el que recordes en aquest mes del Nadal? Ets dels que ocupen el Nadal, per a la festa amb excés d'alcohol? ¿Rius dels què estan convençuts de la fe en Jesucrist com a salvador i com a únic pas per transcendir?

Recordo les belles Nadal amb la presència física de la meva filla i la majoria dels membres de la família, que en algun moment era condicionada a "no posar la meva música fanàtica" per algú a qui Déu li segueix donant l'oportunitat d'acceptar que el nen nascut en un pessebre va ser l'enviat de Déu per redimir tot "aquells que no saben el que fan", el mateix als luxuriosos sense causa que als vanitosos que només busquen l'aplaudiment irracional, els envejosos que són capaços de linxar o dividir els pobles i les famílies i fins als criminals, sempre que hagin estat castigats humanament parlant per les abominacions que practiquen. Més enllà de quina sigui la teva postura, coneixent-te o no, et desitjo que aquests dies nadalencs siguin per a tu una oportunitat d'amor autèntic, i perdó necessari.

________________________________________

[1] El dia de gràcies, suposadament s'inicia en l'època del rei Enric VIII, a Anglaterra. La reforma protestant, suposa -per als puritans l'abolició de molts festius, romanent aquest dia de gratitud que en els seus orígens tenia a veure amb dates de collita. Amb la presència de colons espanyols -en Texas bàsicament- i ciutadans de Mèxic a l'oest -època de Santa Anna- la celebració va sofrint canvis. El que es manté és la reunió en família, el guisat de gall dindi i sobretot l'esperit de gratitud.

[2] Nicodem a Joan 3: 1-2, el carceller de Filips Fets 16: 30-31