El canvi de seu de la Cimera de Clima (COP25) -que s'havia de celebrar a Xile, però a causa de la difícil situació que estan vivint en aquest país, ha hagut de celebrar-se a Espanya, país que es va oferir a acollir-la -ja presagia que alguna cosa no anava a sortir bé. Els vaticinis s'han complert i la Cimera de més llarga durada, 14 dies, ha deixat un sabor agredolç: els objectius a què s'aspirava en el seu inici no han arribat a materialitzar-se. Així ho reconeixia la presidenta del COP25, la xilena Carolina Schmidt, que ha manifestat en l'acte de cloenda que "el món ens està mirant i espera solucions concretes de la nostra part. Avui no estem satisfets. Els acords assolits no són suficients per afrontar amb sentit d'urgència la crisi del canvi climàtic".

Els ciutadans, que sempre van per davant dels governs, estaven esperançats que a la fi arribarien a acords que fessin possible el compromís ferm dels governs per tallar de veritat el canvi climàtic.

Després d'hores de dures negociacions no ha estat possible convèncer els països que deixessin de mirar-se els seus respectius melics per estar en el món real, aquell que reclamen les seves respectives ciutadanies i el món científic, que avisen de la greu situació que s'està vivint i del futur incert si no es prenen mesures. Les disputes i diferències entre els països també han estat presents a l'interior de la Cimera, per desànim de tots els experts participants. Només s'ha arribat a un acord de mínims per no fer fallida la Cimera, que seria el fracàs de tots.

Els temes que han suscitat més controvèrsia s'han deixat per la pròxima trobada, que tindrà lloc a Glasgow. Serà com la carta als Reis Mags que genera molta il·lusió, però que a la fi es queda només en això, en una carta que només arriba als "pares".

El mateix secretari general de l'ONU, António Guterres, ha manifestat estar decebut amb els resultats: "La comunitat internacional ha perdut una oportunitat important per mostrar més ambició", sentencia el mandatari, qui també va fer referència a la implicació més gran que han de fer els països signants en retallada de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Només 84 països s'han compromès a presentar nous plans el any vinent. Entre aquests països hi ha Espanya.

L'esforç realitzat per Espanya perquè en un temps rècord estiguessin muntades totes les infraestructures, no s'ha vist compensada amb els resultats finals que s'esperava que fossin més amplis i no de mínims, per simplement cobrir l'expedient. Les grans economies han posat en evidència una vegada més l'important que són els seus interessos i el poc que els importa el futur de la planeta.

Per si no n'hi hagués prou, cal tenir en compte que els EUA, la Xina, l'Índia i Rússia, que ells sols sumen el 55% de les emissions mundials d'efecte hivernacle, no han manifestat la seva intenció de ser més ambiciosos i baixar les xifres.

El que ha quedat clar en aquesta Cimera és la divisió entre els governs, poders econòmics, comunitat científica i ciutadania. O es prenen seriosament les cimeres o la credibilitat de les mateixes està ja en dubte.

Com deia Mafalda: "Pareu el món, que em vull baixar!".