Preparant el Nadal

Com que no tenim accés a "altres dades" i les enquestes cada vegada són menys comprensibles, un grup de titulats de la UNAM -jubilats o aturats- ens vam donar a la tasca de fer un sondeig. Els nostres amics i coneguts que amb tristesa assumeixen la seva condició de "fifis" van concloure que si desitgen reunir-se per Nadal. Una considerable majoria va dir que no compararà un arbre natural i en canvi desempolsegaran el vell artificial que per sort no van llençar a les escombraries fa tres anys.

Gairebé tots van coincidir a no fer servir llums -tots ja van entendre que les tarifes d'aquest servei no només no baixarien sinó que és molt possible que vagin a l'alça- i per a la decoració s'ajustaran als antics ornaments que han guardat de celebracions anteriors. Sobretot en el grup de jubilats, es repeteix l'afirmació d'un governador argentí que va assenyalar "Si una tarifa no pot ser pagada per un jubilat, no és tarifa, és un saqueig".

Els que estan arribant al poder a Amèrica Llatina prometen baixar les tarifes, reconstruir la finances de les províncies -a l'Argentina sobretot- i tractar d'evitar que per un pes d'augment en el cost de passatges públics, les coses desemboquin en manifestacions com les de Xile o les armilles grocs a França, que enguany celebren ja la seva segona nadal en protestes.

A més de les terribles xifres de nota vermella -que es diu són a pocs dígits de superar, els de la guerra de l'expresident assenyalat d'haver-li robat al Tabasqueño que avui no governa l'elecció del 2006- hem de mantenir la calma per temes com la absència de respecte a un dels nostres herois històrics, qüestió que es justifica com a llibertat d'expressió. Es val ofendre i no entendre que el dret d'una persona té com a límit el de la altres (s)? Als que hem fet ossos vells a Coyoacán sobretot al barri de la Conchita, el tema ens recorda la lluita que vam donar els veïns -entre ells la recentment morta Rina Lazo- per impedir que CONACULTA destruís un immoble catalogat i gastés el pressupost en una faraònica "llibreria" que ha esdevingut en lloc d'esdeveniments, reunions polítiques i moltes més coses injustificables de la despesa majúscul que va significar aquest capritx. Sabia Vostè, que una instància del sistema judicial va donar als veïns la raó després que el tribunal administratiu local, va ometre entrar en el fons de l'assumpte perquè "no es podia barallar amb el llavors cap de Govern? Serà que l'avui Secretaria de la Funció Pública, entrarà a l'anàlisi d'aquesta aberració injusta que finalment va repetir la sentència d'empara però en contra "perquè no es van considerar alguns temes"? Quin va ser el sobrepreu d'una obra les banques de l'auditori van tenir un cost en dòlars inimaginable? Alguna oficina de el govern de la ciutat ha portat al compte dels milions de litres de líquid potable tirat a la canella, després que els constructors van perforar l'ull d'aigua? Es jutjarà algú pel treballador que va morir a causa de no complir amb els reglaments de construcció? El més preocupant d'aquest i altres temes que inquieten i no permeten a la ciutadania sentir-se amb esperit nadalenc a aquest 2019, és que la responsable d'aquest disbarat judicial avui treballa en la SCJ.

Més enllà de les 'guerritas coyoacanenses' entre el PRD i Morena, per la celebració de 500 anys que aquí es va assentar Hernán Cortés, hi ha altres temes potser més preocupants per als que en la combinació de la seva ineptitud i mediocritat, ens estan portant a perdre el que en discursos de "sobirania" s'està lliurant en pitjors condicions que les que van envoltar el Veracruz Santa Ana. Què està passant amb els concessionaris miners que després d'afirmar que els han robat "l'or" suggereixen que se'n van de país? A qui se li donarà el maneig de l'extracció de liti a Sonora? Com i quan podran venir a supervisar les condicions de treball en les empreses del nostre territori, els estrangers?

Però aquestes no són les úniques preocupacions prèvies al Nadal, aquí estan les ànsies de fer-se del patrimoni dels ciutadans per vies com impostos disfressats de justícia, com el que vol imposar-se per arrendament que persones de la tercera edat, fan d'una de les seves recambres per poder menjar. Sabia que hi ha gent que només comptava amb 1,200 pesos mensuals i avui els 2,500 bimestrals no els arriba amb puntualitat? Què fa el sistema de protecció civil, si l'anciana és robada, ultratjada o morta per un dels seus hostes? Es queden amb la seva casa? Què no podrien en comptes d'amenaçar amb nous impostos crear una política pública de protecció, per tractar-se de dones de la tercera edat sense prestacions?

No són pocs els temes que afligeixen dues terceres part de la població considerats enemics, conservadors i potencials delinqüents. És claríssim que hi ha personatges impresentables, però també es pot veure l'ànim de venjança que augmenta la por de la ciutadania ¿Se sent amb garanties un empresari mitjà o petit a el qual van deixar de pagar-li obres realitzades, abans d'aquesta gestió? Prefereix tancar la seva empresa -amb dècades de productivitat- que arriscar-se a que el fiquin a el paquet dels "corruptes" que avui es persegueixen? Com garantir que demà o passat no li arribi una ordre d'aprehensió a la seva germana, mare o dona per una cosa que ni va fer?

Són variades les inquietuds; però tant de bo puguem deixar de preocupar-nos, per si més no dues setmanes. Gaudim, del record que per a la cristiandat implica el compliment d'una profecia de salvació per gràcia i no per obres, per a una humanitat a la qual ha donat mostres del seu amor a través de la història, fins i tot envers aquells que es pirategen la Paraula, per justificar la seva mediocritat i incompetència.