A punt?

La visió de cada un sobre el Nadal depèn de la cultura en la qual t'has desenvolupat -si pertanys o no a una religió cristiana o no cristiana- el cúmul històric dels teus propis Nadals des de la infància, la teva edat i per descomptat el grau de maduresa emocional i acadèmica, inclosos els trastorns de personalitat que t'acompanyen.

Aquell Mèxic de les posades amb lletania, petició d'alberg per als pelegrins, pinyata de vegades al carrer i regals de fruita, menjar i beguda tot just persisteix en colònies que de classe mitjana van passar a ser quasi-marginades. En la boira de la història s'han perdut els regals que porta el nen déu i la paciència per esperar l'arribada dels reis mags.

La influència mercat-lògica s'ha imposat l'excessiu consum de begudes alcohòliques, intercanvi obligatori de regals, on els avis reben de fills i néts coses que realment no tindran un ús justificat, als nens se'ls ofereixen tennis i samarretes de moda, les mares acumularan una mica més per la seva llar i els pares gaudiran d'una altra corbata o bufanda per ampliar la seva col·lecció per la suma de desembres. El menú del sopar també canvia segons si es tracta de classe mitjana vinguda a menys o nous rics afavorits pels que tot just van assolir una posició -de treball públic o privat- que els permeti considerar el bacallà importat o el gall dindi farcit de delícies costoses en comptes del pollastre en mole, els simples 'romeritos' o la tonyina amanida amb xilis 'güeros'.

Fins i tot amb l'entorn festiu i l'èmfasi declaratiu dels que s'assumeixen ateus i redueixen el Nadal a una festa social, el fenomen més ignorat o si més no desatès és la depressió. En una societat cansada d'estímuls publicitaris cap a l'èxit, la felicitat i el Tenir per sobre de l'Ésser, diversos trastorns de personalitat sorgeixen en un context de frustració negada sota l'aparença de felicitat. Un duel no processat -la mort d'algú estimat, la pèrdua de treball, l'excés de l'ús de crèdit- poden produir depressió? Els excessos de begudes alcohòliques o drogues i el sexe sense control són maneres equívoques d'ocultar la malenconia?

Indubtablement sobrepassar límits de conductes i valors que ningú es va ocupar d'explicar-te i la suposició que la capacitat de compra és el millor antídot de la infelicitat, sobretot si l'adolescència va acabar amb aquesta fase de jocs infantils, en la qual fins als adults se senten part d'una diversió anual on el tornar a semblar nens els porta el record, de vegades inconscient, de Nadal plenes de goig, felicitat i harmonia familiar. Per què les esglésies -sobretot les multitudinàries- substitueixen la seva capacitat d'amor cap als seus propis membres, amb discursos emfatitzant que, les circumstàncies confrontades per alguns dels seus integrants -la viduïtat, la pèrdua de béns, el deteriorament en la salut, la partida dels fills- són tot just "proves" que el cel permet per mesurar la pròpia fortalesa? Transformar el tema de la depressió en vergonya per no poder confiar en el poder diví és sa emocionalment parlant?

Partint del fet innegable que aquest és el món i no el paradís i que en la humanitat hi ha tota mena de persones -bones i dolentes, sanes i malaltes mentals, espirituals i materialistes- i que es requereix de processos de desenvolupament que neutralitzin l'excés d'ingenuïtat per permetre la defensa individual i social davant aberracions com el tràfic de persones, armes i substàncies nocives; el Nadal és al cap i a la fi una oportunitat per a la reflexió i l'exercici de la joia aconseguit pel donar i de vegades també pel rebre. Ets dels que evites l'alegria dels que decoren l'arbre perquè l'origen d'això va ser un costum pagà? Evites el vermell i la llegenda de Santa Claus perquè saps que es va originar en una campanya per vendre un refresc de cola? Et sembla inapropiat un naixement amb pessebre, figures de la família i el nen nascut a Betlem, perquè la Bíblia no assenyala data d'aquest esdeveniment?

Una cosa dolenta està passant quan en aquesta època de fred -per l'hemisferi nord ni els missatges d'amor, solidaritat i invitació per a sopars familiars -que es converteixen en tasca aclaparadora, per assistir per igual amb la mare que amb la sogra- aconsegueixen eradicar aquest tuf de solitud, qüestionament de l'entorn i poca esperança que les coses millorin per a les majories. Si tot això et passa, en realitat estàs deprimit, cosa que no és una vergonya ni de bon tros culpa, si la simple consciència que això et passa potser és suficient per canviar de ruta emocional visitar un especialista i si ets dels que confies en la teva pròpia fe, pots fer oració, escoltar música amb missatges de pau i el més important traçar el camí que vols recórrer a partir de demà.

Ningú, ni tan sols els que pateixen alguna malaltia irremeiable, poden anticipar la fi de qualsevol camí de vida, però tots estem en la possibilitat de continuar avançant, al marge del fred que augmenta el dolor d'ossos, l'absència de familiars que s'han barallat i reclams semblants als del fill pròdig, de solidaritats hipòcrites la veritable intenció de les quals és apropiar-se dels béns dels altres i fins a la corrupció generalitzada fins i tot de membres del poder judicial en la covardia dels quals eludeixen resoldre el fons d'assumptes que a final del dia afectaran per igual a pobres que a rics, si el preu de la seva contrapart litigant no arriba fins on s'esperava.

Així les coses, jo el convido a compartir els meus desitjos de Nadal: que siguem solidaris i respectuosos fins i tot amb aquells que pensen i són diferents, que les violacions a l'ús de sòl no facin de la ciutat de Mèxic un espai inhabitable, que els crims disminueixin i de ser possible s'eradiquin i que, de tot això jo pugui ser part activa per aconseguir-ho, encara que sigui amb un petit gra de sorra.