La investidura de la desconfiança

Manuel Fernando González Iglesias

"La vana confiança, és per als mortals el major i més cru dels mals", de l'obra "Macbeth" de   William Shakespeare.


Acomiadar l'any recordant-se de Shakespeare, no és inútil disbarat sinó, més aviat, el ferm desig que el 2020 s'assenti sobre les conviccions més fermes basades en l'ètica política tan enyorada durant tant de temps, mesos fins i tot, i en l'any que ara se'ns va abruptament, ple de mals presagis i mútues desesperances.



Shakespeare


Què fer davant d'aquest panorama?, no hi ha dubte: seguir lluitant. Treure forces d'on ja no existeixen i prendre la realitat absorbint el valor que només tenen els més pobres davant la desgràcia i, a partir d'aquí, aplicar el sentit comú i no rendir-se.


El Rei ha acomiadat l'any amb un discurs de rector de poble de la que ara en diuen l'Espanya despoblada, i el president de Govern Turureta Sánchez ha parlat per als militars, alguna cosa, que més aviat és competència de què és constitucionalment és el seu Cap Suprem. O sigui, al predicador de l'homilia parroquial.

Per als que vivim temps molt difícils a Catalunya ha estat un dia nefast en tots els sentits. Als que ens sentim catalans i espanyols a l'una, l'oratòria règia ens ha sonat entre prudent i cangueli regi. I als independentistes a banya cremada dit amb acurat desdeny. Vaja, que Felip s'ha quedat sense audiència televisiva, o aquesta no ha entès els misteris del missatge real. Després hi ha els que l'aplaudeixen sempre que diuen voler apassionadament la Constitució, però només la seva, i algun més que perquè vol governar aviat simula el paper d'haver-li agradat per primera vegada l'oratòria del Borbó, sense que, ni tan sols els seus estiguin d'acord amb semblant pantomima, llegeixin si no les paraules de l'alcaldessa Colau en els diaris: la monarquia no serveix per a res. Conclusió: Així es perd un regne.

I després hi ha l'embolic de la investidura, que al més humil dels alcaldes del Regne d'Espanya se li atacaria com a màxim 48 hores, però que als grans pares de la pàtria representats per PSOE i Esquerra de Catalunya els portarà, com a mínim, fins a gener i fins i tot fins a una nova convocatòria electoral que, si així succeeix, aquesta vegada els ciutadans l'aprofitarem però, amb veritable acarnissament, però per canviar la nostra intenció de vot. Fixeu-vos que fins jo tinc dubte si votar als animalistes o als ecologistes de la jove Greta Thunberg.

Així que, tanquin el 2019 el millor que sàpiguen i puguin i abriguin un raig d'esperança per al que ha de venir el 2020 que, si és una investidura fallida acompanyada d'uns pressupostos impossibles de pactar, tindrem de nou eleccions, i al meu aquests que no saben pactar o no volen fer-ho, no em van enganyar una altra vegada. Com demòcrata convençut que sóc, tornaré a votar, però no, per descomptat, als mateixos que són incapaços de posar-se d'acord perquè no els votes el que ells volen.

Així que. Feliç any nou i com diem a Catalunya, fins i tot els que vam néixer gallecs, ¡Salut i força al canut!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH