Quan es barreja tot, corren mals temps per a la lírica

“Hi ha un temps per a cada cosa” s'explica en la Eclesiastés de l'Antic Testament. Reduint molt el seu significat ve a dir que hi ha un temps per a treballar, descansar, per a estar amb els amics, per a gaudir, i així podríem continuar escrivint. Per això, en cada temps hauria de respectar-se el que li correspon. Barrejar els temps de les coses no té massa sentit, sinó el de confondre a un mateix i generar un malestar en bona part dels altres.

La societat està vivint temps complicats i la lògica de les coses cada vegada és menor, exemples d'això es veu cada dia amb una total normalitat que espanta.

“Hi ha un temps per a cada cosa i cada cosa té el seu lloc”, això seria l'assenyat, encara que alguns ho dirien lògica. Però ens hàgim en temps on es barreja tot: un govern que promet complir i fer complir les lleis i resulta que aquest a la primera oportunitat la hi salta perquè així ho decideix; què pot demanar als altres si no dóna exemple? Uns governants que han de protegir a tots i només ho fan amb una part Què pot exigir a l'altra part que s'assegui abandonada? Respecte? El respecte -com l'admiració- es guanya, no s'exigeix, diuen els entesos. “Hi ha gent que creu que tot quant es fa posant cara seriosa és raonable” afirmava el polifacètic. Georg Ch. Lichtenberg, allà pel segle XVIII.

Que s'utilitzin les institucions per fer política partidista no és ètic i no pertoca. Demanar diàleg quan el que es pretén és monòleg i imposició, no és creïble. Utilitzar a nens/es en manifestacions que res tenen a veure amb ells, està fora de lloc i només té un sentit que no millora la seva formació.

Tallar carrers durant dies fastiguejant als que no estan d'acord amb les seves idees és una cosa fora de tota lògica. El que és greu de l'assumpte és dels que governen els deixin fer en nom de la llibertat i els drets dels quals els fan i que són els seus i a la resta que ho defensi Rita la Cantaora.

Que es toleri la crema de contenidors -que es paguen amb els impostos de tots- i que això succeeixi durant setmanes per indignació i impotència dels veïns, res té a veure amb els drets de tots.

Que el tradicional Betlem de la Plaça de Sant Jaume sigui un traster ideològic -per a la desillusió dels protagonistes, que són els nens- està fora de lloc.

Que altres pessebres vivents introdueixin personatges que res tenen a veure amb el motiu -diables que representen jutges del procés o d'altres que apareguin una cella amb fotos dels polítics presos- ¿és de sentit comú?

Que s'aprofiti el concert de Sant Esteve, al Palau de la Música-on uns quants s'han omplert les butxaques- i que el Tsunami sigui el protagonista, és atemptar contra la música que és universal.

Que s'utilitzi un estadi de futbol, en plena democràcia, per reivindicar la llibertat d'expressió, dels presos i la independència atenta a l'ideari esportiu.

Es podrien seguir enumerant més actes que res tenen a veure amb la finalitat i el lloc d'aquests. Barrejar i confondre les coses no porta enlloc, només a la manca de respecte, perquè "hi ha un temps per a cada cosa i cada cosa té el seu lloc", una reflexió que haurien d'aplicar els que se salten tots els principis i les lleis i el que faci falta. Com diria un futbolista molt admirat, "ells són els putos amos", els altres a empassar. Corren mals temps per a la lírica.

Deia Alexandre el Gran: "Recorda que de la conducta de cadascú depèn el destí de tots".