Quim Torra, Pere Aragonès i les seves reunions cordials

Tots els primers indicis posen en alerta del que pot succeir aquest 2020. Res de bo diuen uns. Altres pensen que serà molt complicat, com si aquests últims anys no ho haguessin estat... Potser per això Puigdemont ha volgut animar el personal i ha gravat un vídeo on surt cantant i s'acompanya de la seva estimada guitarra. Una cançó amb una lletra que més sembla una aspiració que una possible realitat.

Mentre Puigdemont toca la guitarra -diuen que "el que canta els seus mals espanten"- el president Torra es reunia aquest dijous amb el seu soci de govern i vicepresident, Aragonès, per expressar-li que "no té el vistiplau de la Generalitat ni l'assumeix com a tal". I segons ell "no es pot negociar res amb el Govern espanyol al marge dels acords de Govern"... Torra no vol tenir en compte que és un acord entre partits que facilita la investidura de Pere Sánchez i no una negociació entre "governs". S'oblida que JxCAT des d'un principi va manifestar que ni votaria a favor ni s'anava a abstenir en les votacions que s'inicien aquests dies. Amb la qual cosa, li deixava el camí lliure als republicans per arribar a acords amb el PSOE. Una altra cosa és si els acords beneficien només a una part, ERC, o a les dues parts. Això està encara per veure. Els acords segueixen encara amagats i s'aniran coneixent amb comptagotes.

La rabieta de Torra, que l'ha trobat el gust al seu càrrec, és de les que fan època. Pensa que l'han apartat de les negociacions, que no té cap protagonisme, segueix qüestionat fins pel seu propi partit i, a més, per si no n'hi hagués prou, la justícia pot inhabilitar-lo els dies vinents. Si això és així, el protagonisme el tindrà en aquest camp, no en el polític, ni en el de govern que és on li agradaria.

Les relacions i els criteris de govern entre Torra i ERC ja fa temps que van per vies diferents. Els republicans disposen del seu propi full de ruta, que res té a veure amb Torra i JxCAT, el que ha propiciat greus desavinences, algunes de les quals -no totes- han estat públiques. Torra no té una visió global de país, més aviat ho consideren un activista social que un president de tots els ciutadans de Catalunya, el que contribueix a deteriorar la imatge de la institució.

Mentre ERC es consolida com a partit que pot arribar a governar, els postconvergents -que han deixat la centralitat i s'acosten a les tesis de la CUP- estan immersos en la seva estratègia de ser absorbits per la nova figura de la cançó protesta, Carles Puigdemont, que espera el seu moment per tirar-se sobre els republicans i arrabassar uns vots que li permeti millorar els seus resultats electorals. És una batalla molt dura la que tenen els dos partits que governen; Torra tem que en un avanç electoral, ERC pot ser que no comptin amb ells per a la formació d'un nou govern, això ho saben i no estan disposats a deixar-los el terreny lliure. La batalla serà fins al final, encara que tots tracten de fer la impressió que les relacions són bones.

La reunió de Torra i Aragonés, tot i la cordialitat que afirmen els dos protagonistes que ha existit, reflecteix la realitat: que cada vegada les relacions entre els dos partits que governen són més distants.