Excuses

Justificar alguna cosa, especialment si es tracta d'una falla, error o omissió, és tan comú com el respirar. Per fer-ho apareixen arguments i fins raons la invocació -conscient o inconscient- té com a finalitat primordial el eludir una obligació. No haver de fer alguna cosa, comptar amb motius suficients per despullar-se de culpes, deixar que venci la fluixesa, optar per una gratificació instantània, amagar-se d'alguna cosa que ens atemoreix o entristeix, són algunes de les causes de les ben anomenades excuses.

Des d'etapes primerenques, les persones aprenen a invocar pretextos per eludir responsabilitats, com el mestre de matemàtiques és molt avorrit; demà em quedo en un llit curant-me de la meva diarrea i a veure quan puc repetir l'examen de física; 15 minuts més per aixecar-me; em prenc una migdiada abans de sortir a gimnàs perquè el dia va estar molt agitat... Quants quilos fa que els 15 minuts de migdiada han impedit que baixis de pes? A quant va excedir la teva obligació del crèdit perquè no vas complir la data límit de pagament?

Treure una causa de la seva ruta esperada de conseqüències, des de l'antiguitat llatina va ser una cosa normal en processos judicials, alliberant de responsabilitat a algú; d'aquí la tendència dels éssers superficials en matèria jurídica d'usar les lleis només per llançar culpes a altres o eludir en la meva persona el que eventualment hem d'assumir. Es justifiquen conductes persecutòries i fins venjatives per causa de lluita contra la corrupció? Sovint escoltem pretextos per evitar accions que garanteixin la seguretat de la figura presidencial. De debò és heroic viatjar per camins despoblats en camionetes atrotinades diuen que per estalviar recursos? Els beneficiaris de programes institucionals guarderies, albergs per a dones violentades, hospitals d'assistència etc.- s'han suspès en nom d'una millor -més eficient, menys costosa, més honesta i justa- atenció als ciutadans Per què llavors trobem tants sectors que es queixen i volen tornar al passat? Qui són els responsables de falles socials convertides en injustícies, retrocessos i una infinitat d'excuses per disculpar les seves tètriques conseqüències?

En matèria de psicologia i psiquiatria hi ha tot un corrent que s'oposa a considerar la

neurosi infantil i de l'adolescent com una malaltia, encara que si es reconeix que hi ha trastorns neuròtics del desenvolupament vinculats amb la personalitat, destacant d'entre la demanda d'ajuda i compassió o la submissió exigida als altres, la fugida de les responsabilitats pròpies com a font de excuses que justifiquin comportaments d'ansietat -Fòbies, pors, rituals per suposada sort...- i tota mena d'artefactes que evitin a l'ésser en creixement enfrontar-se amb la realitat en quin moment el nen o adolescent es converteix en neuròtic? Les inadaptacions conductuals traduïdes en sofriment o angoixa sense motiu, sorgeixen des d'edat primerenca o per algun esdeveniment en el curs del desenvolupament cap a la maduresa?

És molta la matèria d'investigació dels especialistes, el que si saben és que aquell que té un perfil neuròtic, pateix i fa patir als que l'envolten el mateix si són familiars, amics, subordinats o governats. Es tracta d'un retard en l' maduresa? Per què persones amb nivells intel·lectuals alts, cometen errors justificables en un noi preescolar? És ingenuïtat o un "atorón" en el procés evolutiu que es converteix en el millor dels casos en una interrupció del procés i en el pitjor una inadaptació impossible de ser revertida? Serà qüestió de temps? Hi ha factors genètics que ens predisposen a tots a convertir-nos en neuròtics? Quins problemes externs -mancances físiques o emocionals abandonament, abusos-- poden convertir en greus les conductes neuròtiques? Ajuden les excuses a ocultar el patogènic de la neurosi?

La història és abundant en l'existència de personatges, realment malalts, que amb un somriure o demostrant perfectament la seva essència, van danyar a grups i fins a pobles sencers. En què casella de causalitat de les seves excuses, pots enquadrar a personatges com: Calígula, Neró, Roberto Mugabe, Hitler, Francisco Franco, Rafael Videla, Anastasio Somoza, Mao Tse Tung, i tants altres des de temps immemorials? Els experts a proposar excuses, ho fan perquè busquen gratificació immediata? Tenen por, a fracassar o no aconseguir les seves metes? El seu imaginari els fa sobreestimar la seva productivitat futura o simplement consideren que no hi haurà conseqüències immediates si alguna cosa es posposa?

De totes les excuses que poguéssim enumerar, potser la més coneguda és la del "Jo no vaig ser", en el primer llibre que es va classificar en la Bíblia. Quan el creador de l'univers pregunta a Adam: què va passar amb la regla de no provar de l'arbre de coneixement del bé i de mal? Respon que ell sol va ser complaent amb Eva, perquè en realitat, ella va ser la que va provar. Després Eva -que hi ha qui la considera com el primer ésser investigador de la humanitat- va dir que la va enganyar la serp; en conclusió, l'únic culpable era Déu per caminar, posant al paradís un arbre accessible a la humanitat per al coneixement del mal.

Sigui com sigui, les excuses són una eina comuna i corrent per eludir responsabilitats i base de moltes patologies que ens porten a mentir, enganyar, imaginar coses irrealitzables i en general molestar molts si de cas no desenvolupem l'autoanàlisi suficient per sobreposar-nos a elles. Quantes vegades hem escoltat, assenyalaments de culpa de governants o autoritats que ja no hi són com una forma d'excusar d'avançar cap a un Mèxic més desenvolupat, just, ric i feliç? Tant de bo que faci una anàlisi de les seves pròpies excuses per després poder complir els seus bons propòsits.