Guatemala: una diputada indígena renuncia als privilegis i els col·legues s'enfurien

Guatemala té el Producte Interior Brut (PIB) més alt de l'Amèrica Central (68 milions de dòlars). Però també és el país on 6 de cada 10 guatemalencs es troba en situació de pobresa. 5 de cada 10 nens menors de cinc anys d'edat es troba en situació de desnutrició.

Sensible a aquesta realitat, el passat 3 de febrer, la Diputada Vicenta Jerónimo, indígena maia mam, pel Moviment per a l'Alliberament dels Pobles (MLP), va plantejar en la sessió de caps de bancada la proposta: "Que les reunions de Junta dels Caps de Bloc es realitzin... a les 14:00 hores i no a les 12:00 hores... amb l'objectiu que... arribem esmorzats a la reunió... Perquè el Congrés de la República no hagi de pagar el nostre dinar...".

Però, paradoxalment, la proposta, lluny de ser aplaudida pels col·legues, va ser censurada com populista i irracional.

Una diputada que també ja va renunciar a altres privilegis

Des del primer moment que va assumir el mandat de diputada, Vicenta Jerónimo no va acceptar el dinar servit al Congrés. A més, recentment, mitjançant un document públic renuncio a l'assegurança de vida de diputada, als fons de la caixa noia, al pagament per serveis de telefonia mòbil, i al personal contractat que li correspon a la seva bancada. A més, ha indicat que només rebrà el 50% del salari de diputada (l'altre 50% ho va assignar per a la formació política de l'instrument polític MLP, al qual pertany).

Aquesta proposta, absolutament raonable i lloable des de tot punt de vista, més enllà de la seva càrrega simbòlica, va desencadenar les reaccions més iracundes, grotesques, racistes i masclistes per part dels caps de blocs de partits polítics presents a la sessió.

Álvaro Arzú, del partit Unionista, (fill de l'ex president Arzú que va privatitzar les empreses i serveis públics a Guatemala), va recriminar amb posats de patró enfurismat a la col·lega Jerónimo desqualificant la proposta com 'populista', 'tarimeros'. Va insinuar que la diputada indígena és una "gandula", que "els diputats no venim a menjar, sinó a treballar". "Si vol renunciar al seu escó, ho pot fer. Hi té tot el dret", la va increpar Arzú, exaltat, amb aires de patró medieval.

Després d'una hora de debat, l'únic vot a favor per suprimir els dinars pagats per als diputats va ser el de Vicenta Jerónimo. Ni la URNG, ni WINAQ... van recolzar la moció.

Per què va ofendre als diputats de l'oligarquia la renúncia a un dinar?

Si el proponent de la 'supressió' d'alguns privilegis al Congrés hagués estat un diputat blanc, home i adinerat..., potser fins s'hagués aprovat la moció.

Però, la proponent va ser ni més ni menys que una dona indígena maia, defensora de drets de la Mare Terra. Una supervivent, no només als segles de colonialisme blanc, sinó al genocidi crioll republicà de finals passat segle. Una defensora el vilipendiat moviment sociopolític Comitè de Desenvolupament Camperol (CODECA).

Un bàsic anàlisi del discurs reactiu dels diputats al Congrés evidència que a aquests els incomoda de sobre manera que una NO ciutadana (per a ells les indígenes no són ni tan sols ciutadanes. Són minyones) els doni lliçons d'ètica política amb l'exemple. Per això fins i tot van suggerir la renúncia de la diputada Vicenta.

La reacció vulgar que va desencadenar la proposta de Vicenta externalitza també el masclisme cec que habita a les i els diputats que els impedeix veure en una dona camperola a una col·lega amb les mateixes capacitats i drets per plantejar idees. Per això li van respondre a ella amb: "aquí, nosaltres treballem. No venim a menjar". Insinuant que Vicenta és "la desubicada i preocupada únicament pel menjar".

Vicenta Jerónimo és un "mal exemple" al dispendiós Congrés de la República, fet per i per als criolls i acriollats, insensibles amb la Guatemala desnodrida. Vicenta, amb la seva austeritat i transparència els recorda als congressistes mercants de la política, que Guatemala requereix de canvis simbòlics i materials per reconnectar a l'Estat amb la societat.

Amb seguretat que la diputada Vicenta és i serà "la pedra a la sabata" dels diputats i criolls i acriollats. I haurà d'assumir les conseqüències. Però també, com solen dir les comunitats en resistència que van portar a Vicenta a Congrés: "Vicenta no està sola. Estem els pobles i les comunitats en resistència fecundant a moltes altres Vicenta Jerónimo des de les nostres entranyes de rebel·lia antineoliberal, antipatriarcal, i antiimperial".