Bolívia, el primer Cop contra l'Estat Plurinacional

Ollantay Itzamná
Advocat, periodista

El 2009, després de gairebé dos segles de la República criolla excloent, els moviments camperols i indígenes van aconseguir instituir legalment l'Estat Plurinacional de Bolívia per prevenir l'amenaçadora desintegració territorial i política de país sud-americà. I ho van aconseguir. És el primer intent a Llatinoamèrica multicultural.


Aimaras bolivia



L'Estat Plurinacional, la narrativa jurídica va ser construïda de manera ascendent, mitjançant un procés d'assemblea constituent, i sintetitzat en els continguts de la Constitució Política vigent, fungió i funge com una narrativa unificadora i esperançadora en un país racialitzat, i en permanent amenaça de desintegració.


El racisme institucionalitzat (des de l'Estat republicà) i la demanda de les autonomies regionals (impulsat pels terratinent i empresaris), van ser els motors discursius que van accelerar la creació de l'Estat Plurinacional, a més de les aspiracions de sobirania i dignitat nacional anul·lades sota la tirania neoliberal.


El 2019, una dècada després de la seva creació, l'Estat Plurinacional va patir el primer Cop d'Estat amb expresses intencions d'anul·lar simbòlica i materialment els èxits de la plurinacionalitat i interculturalitat en aquesta dècada.


El Cop d'Estat (10N, 2019), seguit de l'actual dictadura delirant, no només va cremar la Wiphala (símbol plurinacional), també va massacrar 34 indígenes que es resistien al Cop, persegueix i empresona (sense contemplar el degut procés) a les i els indígenes o no impulsors de l'Estat Plurinacional, va clausurar 53 ràdios comunitàries indígenes, va intentar prohibir la celebració de l'aniversari de l'Estat Plurinacional... el Cop d'Estat tenia com a objectiu desbaratar a l'Estat Plurinacional.


QUINS AVANÇOS VA TENIR L'ESTAT PLURINACIONAL?


En els fets, el caràcter plurinacional de Bolívia, a part de ser reiterat en 54 oportunitats en la Constitució Política actual (promulgada el 2009), està expressat en la Llei sobre Autonomies, i la Llei contra el Racisme. A nivell institucional, hi ha la plurinacionalitat en els organismes Legislatiu i Judicial. També estan les 3 autonomies territorials indígenes en exercici. Però, encara falta molt per fer.


La dècada de l'Estat Plurinacional, en bona mesura, va estar centrada en la construcció/consolidació de la bolivianitat com a identitat nacional. De la nació boliviana, aquest cop dirigida i impulsada per una "elit" indígena. Això potser expliqui en alguna mesura l'aposta de govern d'Evo Morales per enfortir materialment l'Estat central, postergant el repte d'impulsar/promoure la concreció de l'exercici de les autonomies territorials indígenes.


En altres paraules, en semblar l'Estat Plurinacional va abonar més a la construcció de la identitat nacional (boliviana mestissa) que a la identitat plurinacional (això indiquen els resultats de el cens nacional 2012). Pobles com l'aimara, o altres, que avançaven urgits per la reconstitució dels seus territoris o nacions, no van aconseguir concebre encara com nacions.


Per a l'etapa post dictatorial queda el repte d'apostar més per les autonomies territorials i l'enfortiment de les identitats nacionals per consolidar i garantir la vigència dels èxits de l'Estat Plurinacional. Només així, des dels territoris autònoms, es podrà fer front o frenar la reimposició violenta de sistema neoliberal.


Està demostrat que ni a l'imperialisme, ni a el neoliberalisme, li importa la democràcia o l'Estat de Dret. En aquest sentit, s'albira que la contesa entre la vida i la mort es lliurarà als territoris autònoms.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH