Brega

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

L'amor i pau dels seixanta s'ha convertit en 'abrazos no balazos' i més enllà de l'escassa creativitat en el llenguatge, la veritat és que cada minut la percepció d'inseguretat s'incrementa unida a la d'impotència per posar remei al brot de les inclinacions més bestials i pervertides, fins i tot de persones properes a les que crèiem conèixer. No és la intenció la d'incrementar el costat dels que tot ho critiquen i semblen haver perdut la possibilitat de veure més enllà d'una postura.


Sí que és cert que fins a les mares de família són capaços de robar la bossa a una congènere al súper o en un restaurant; també ho és que els lideratges de moltes colles avui es dipositen en dones i que és en aquest àmbit on millor paguen a les comptadores, economistes, expertes en mercadeig i fins advocades. Qui guanya amb la identificació de les reivindicacions feministes a l'estil 'porril preparatoriano'? Es pot dir que estem en un estat de dret quan tipus delictius com els que descriuen una lluita entre dos grups o persones, sempre queden impunes?


En nom de la defensa dels drets humans, una manifestació -múltiple- a més de les vegades amb més d'una persona i mínim dos grups en els quals no hi ha espai per al raonament i sí tot obert als insults, les agressions i tota sort d'altercats, ha estat esborrada d'algunes legislacions al món. Si les agressions tumultuàries, resulten en dany físic -en la seva propietat o en el seu persona- hi ha manera de rescabalar el dany a l''ofès'? Tot i que la majoria dels ministeris públics, fiscals i fins i tot investigadors -perits o no- mai han llegit Fuenteovejuna, semblen condicionats per la resposta d'aquests assassins del comendador Per això actuen amb absoluta 'llibertat' dels actors de baralles tumultuàries? Qui té més por: els actors disfrassats que oculten la cara o els guardians de l'ordre que eviten exposar-se a agressió física o la mediàtica?


Jo vaig aprendre -i encara algunes legislacions al planeta el sostenen- que en tipificar com a delicte la baralla una de les seves característiques és l'absència de normes, la qual cosa pot resultar en lesions greus i en grau extrem la mort, ja que el bé jurídic protegit és la vida i la integritat física. Hi ha agreujants si qui assisteix a una manifestació multitudinària porta armes -de foc, de components químics, etc.- i pel mateix produeix, si més no, por als que no estan en el seu grup? Un altre dels elements presents en les lluites, baralles o baralles de carrer és que es donen en llocs públics [1], que els perpetradors són diversos i s'ofenen mútuament, que hi ha dificultat per determinar qui és l'agressor i qui l'agredit o que les ofenses gairebé sempre són confuses, violentes i si més desordenades.


És aquí on el tema de proves es dificulta i per raons més polítiques que jurídiques, l'autoritat prefereix mirar a una altra banda o com deien les àvies 'rentar-se les mans'. Què li passa a la humanitat per estar presta a embarcar-se en plets tumultuàries i venjances irracionals com els linxaments? Què o qui incentiva aquest tipus de reaccions cada vegada més comuns en els carrers de les ciutats i els petits pobles?


Semblaria que un dels més grans èxits de grups que es consideren víctimes a la història: els pobres, els marginats -per edat o condició- les dones, els migrants; és la possibilitat d'expressar el seu sentir sense que ningú els hi impedeixi. Aquesta circumstància justifica que un grup morbós pugui destruir i agredir? Els famosos 'anarquistes post moderns' de la planeta, saben que hi ha lleis on la pena derivada de la participació en baralles multitudinàries, s'agreuja quan es realitzen amb la cara oculta o deriven en actes de pillatge?


Per descomptat que ningú espera botar la ratlla per retrocedir a circumstàncies jurídiques com les que justificaven el delicte de dissolució social fins a finals dels seixanta al segle passat; però sense arribar a córrer el risc de ser considerat autor de qualsevol delicte massiu [2] si resulta urgent accions d'informació, conscienciació i prevenció, a fi d'evitar violència i pillatge majors al que es reclama. A qui li toca això en un Mèxic que sembla ofegat en la urgent demanda de venjança? Per què els feminicidis estan augmentant? No es esperaria el contrari després de les potents manifestacions de força de les dones?


El que no podem -ni hem de- amagar és que es justifica la por, en un entorn en el qual la ferocitat per matar dones -joves, noia, esposes, núvies, mares i àvies- no només és òbvia sinó s'ha convertit en un element de rating mancat d'ètica. I el que també abona a la proliferació d'aquest delicte és la forma en què comença la criminalitat, amb persones que poden infringir la llei: tirant escombraries, ocupant il·legítimament l'espai públic -per activitats comercials informals- abusant de companys de treball o escola, robant -en totes les modalitats a casa comerç, via pública, transport- venent droga, subornant i per descomptat inventant normes -Reglaments decrets, lleis- que justifiquin l'assalt fiscal als governats.


Les dones corren el risc de perdre els punts guanyats, si privilegien el camí de la disputa, la batussa i l'altercat vacu. Igual destí els espera als pobres, els exclosos i fins als universitaris, la resposta 'porril' es converteix en el principal escull a la seva superació acadèmica, política i social.

________________________________________
[1] Carrers i avingudes, estacions de metro, places, rodalies de monuments.
[2] Si hi ha mort o lesions i no es pot determinar qui la va perpetrar, es considera autors a tots els que van exercir violència física sobre l'afectat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH