Josep Maria Sala, l'ànima del PSC

Carmen P .Flores

Aquest dilluns, la sala Joan Raventós era l'escenari de la presentació del llibre "Moments del socialisme català" escrit per Josep Maria Sala, el totpoderós exsecretari d'organització d'el PSC en els anys 90. Un llibre que, com el seu títol indica, tracta d'explicar, des de la visió que dóna haver-lo viscut en primera persona i a més des del seu coneixement d'estar a la cuina de molts d'aquests moments viscuts. en el text de Sala no hi ha una actitud de crítica, ni de retret a ningú, sinó que en un to amable pretén fer un reconeixement a totes aquelles persones que han contribuït, d'una manera o altra, a la consolidació d'un partit que malgrat viure grans i petites tempestes ha aconseguit mantenir-se.


sala2


Tres persones significatives van ser les encarregades de parlar de Josep Maria; Manuela de Madre, que va ser cridada en el seu dia pel llavors secretari d'organització per encapçalar la llista a l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet. Recordava l'exalcaldessa la seva primera reunió al despatx d'aquest, i la seva xerrada al famós sofà fosc de pell sintètica pel qual han passat tantes i tantes persones, ai, si aquest sofà hagués tingut la possibilitat de parlar, quants secrets hagués comptat! L'expresident José Montilla, president de la Fundació Campalans, -que ha editat el llibre- també va parlar sobre la figura de Sala. Finalment, abans de la intervenció del protagonista, Miquel Iceta, va explicar als presents la trajectòria de Sala, i de les peripècies viscudes pel PSC al llarg de la seva història. Potser li va faltar reconèixer el paper que ha jugat en la seva vida política Josep Maria. Finalment, l'autor de llibre va prendre la paraula i va agrair la presència de tants socialistes que havien anat a donar-li suport en aquesta tarda nit tan especial per a ell. No parlarem del contingut del llibre, perquè hauran de comprar-lo per conèixer el que explica el seu autor.


La sala Joan Raventós era plena a vessar, amb bastants persones de peu, mai havia tingut tanta concurrència. S'entén que fos així, Sala ha estat el pare polític de molts dirigents de diferents èpoques, un d'ells, l'actual, primer secretari Miquel Iceta. Allà es van donar cinta antics dirigents i pesos pesats socialistes, així com militants sense càrrecs que van voler estar presents. També va estar present Pepa, la dona de Joan Raventós, tot un gest que l'honora ja que no es prodiga en molts actes públics.


Josep Maria Sala, és una persona que ha viscut i continua fent, encara que des d'una altra situació, tota la seva vida amb i per al PSC, ningú ho discuteix. Amb la seva peculiar manera de fer, la seva escala al despatx per mitigar els nervis, aclaparaments i enutjos, ha sabut portar durant anys a el PSC. Ho ha fet amb una gran generositat i amb una gran capacitat de formar dirigents, no s'ha quedat amb els seus coneixements, sinó que els ha compartit.


L'exsecretari d'organització, Sala, sempre ha estat vinculat als moviments socials i cases regionals, on se l'ha pogut veure participant a les seves festes i actes. Alguns ho recorden ballant, uns pocs minuts, flamenc, sense ruboritzar-se. Consolidats seves relacions amb aquests moviments, va passar a interessant i participar en les diferents associacions llatinoamericanes, àrabs i d'altres països. Sap de la importància que aquests tenen i la necessitat de protecció. Sala és una persona tímida, però que connecta amb la gent. Tampoc ha deixat mai de banda la seva relació amb la UGT -ara menys per la deriva actual del sindicat- on ha tingut i segueix tenint grans amics. És, sens dubte, el millor relacions públiques del PSC, un valor que els seus diferents dirigents mai han volgut perdre.


El PSC per a Sala és la seva forma de vida, la seva passió, i la seva dedicació en exclusiva. Només la seva afició per les plantes, les flors i la jardineria en general, li resta minuts a aquest temps de partit. Una passió que defineix la seva sensibilitat que guarda darrere d'aquest rostre seriós però expressiu. Les persones que estimen les plantes, les flors i la natura, diuen que són bones persones. Sala és amic dels seus amics, i mai els deixa penjats, encara que alguns pensin que no és un sant. Ja sabem que els sants estan en el cel i Sala està molt bé a la terra.


Una frase anònima que reflecteix el que és Josep Maria Sala: "Un home mai no és tan gran com quan s'ajup per cuidar una flor o una planta".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH