La intervenció de la intel·ligència

La intel•ligència ens defineix com a éssers humans i ens permet construir l'entorn a la nostra conveniència. És un tret del tot poderós amb el que trobar solucions a tot tipus de conflictes, un poder ben necessari dins d'un Univers carregat de conflictes. Saber les peces que la composen esdevé un coneixement que el filòsof ha de tractar de definir per atansar-se a l'escapola felicitat. Sembla clar que la intel•ligència augmenta de forma exponencial i, de fet, sols amb aquest creixement podrem resoldre els nous reptes que el futur ens planteja.


Estic d’acord amb Epicur: el desig de la consciència humana és experimentar sensacions de plaer. I per aconseguir-ho és força important la creació d’un entorn a mida de les nostres necessitats.

Per a la construcció d’un entorn que satisfaci el desig de la consciència humana, els éssers humans segueixen tres línies principals d’actuació: superació dels obstacles que condueixen a allò que proporciona plaer, augment de la varietat de plaers als que tenir accés i l’aïllament del dolor. 

Superació dels obstacles que condueixen a allò que proporciona plaer. Parlo de superar i no pas d’eliminar els obstacles. Amb aquest matís vull deixar clar que els obstacles queden enrere però sempre es poden recuperar per experimentar-los. 


Augment de la varietat de plaers. Aquest augment s’aconsegueix per mitjà de l’eficàcia de captació dels nostres sentits (que com vaig descriure en un article anterior són onze: Vista, Oïda, Olfacte, Tacte, Gust, Memòria, Previsió, Reflexió, Comprensió, Imaginació i Moviment o Psicomotricitat). I per mitjà de l’acumulació al nostre entorn dels fenòmens reals que generen plaer.


Els nostres sentits posseeixen un nivell de captació limitat però hem aconseguit allargar aquests límits mercès fonamentalment a l’ajut del que s’anomena “intel•ligència”, la qual ha permès el desenvolupament de mecanismes de potenciació dels nostres sentits: llenguatge, tecnologia, arts… Però, què entenc per “intel•ligència”?


Considero que la intel•ligència és un determinat grau de captació per part dels onze sentits que posseïm. I com estem aconseguint augmentar progressivament el grau de captació dels nostres sentits, podem afirmar que: cada cop som més intel•ligents.


Com bé deien alguns filòsofs presocràtics, el coneixement ens pot dur a la felicitat. Si a més a més de coneixements composem el complex quadre de la intel•ligència amb altres factors sensitius, aleshores la fita de la felicitat s’aproxima cada cop més a les nostres vides. Així doncs caldrà gaudir-la. I no necessàriament amb la moderació que proclamava Epicur sinó “a mans plenes” com ens recitava Martí i Pol.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH