Pandèmies, Déu i dominació dels pobles

Els bicentenaris estats llatinoamericans van ser creats com a estats laics. Estat laic, jurídicament significa que les qüestions religioses han de ser practicades en l'àmbit privat. Cap governant ha d'utilitzar el seu càrrec per propagar la seva fe religiosa, no només perquè contravé la llibertat religiosa dels altres, sinó perquè el poder que exerceix prové del poble, no del designi diví.

La laïcitat de l'Estat, constitutiu dels estats moderns, es va legislar per prevenir la humanitat de repetir el sagnant obscurantisme medieval que en nom de Déu es van degollar i van saquejar pobles sencers. Per això, a partir del segle XVIII i XIX, es va prohibir constitucionalment l'ús i abús del "recurs" Déu per a fins polítics.

Pandèmia de COVID-19 i Déu

L'actual pandèmia del COVID-19, que sacseja les certeses socioculturals modernes d'Europa, activa les incerteses i creences religioses latents en societats llatinoamericanes i dels seus governants.

El president de Guatemala, convoca i declara "dissabte de dejuni i oració nacional" per clamar a Déu que alliberi a Guatemala del COVID-19. Governants de Brasil, Bolívia, Hondures ... proclamen "miracles de sanitat" en nom de Déu... Però, es resisteixen a acceptar la "solidaritat xinès-cubà" per controlar la pandèmia de COVID-19.

Com pot un governant demanar més dejuni al seu poble que ja viu els 365 de l'any en dejuni forçat? 'A Guatemala prop de 7 de cada 10 persones passa fam cada dia! Aquí hi ha més esglésies que centres de salut. Més pastors que metges o professors...

El que busquen els governants amb les seves invocacions a Déu és afermar el sentiment de culpa col·lectiva en els seus súbdits creients per la "desgràcia del COVID-19". Legitimar el poder estatal en el poder diví (ja que no tenen legitimitat social). D'aquesta manera, anul·lar qualsevol probabilitat de rebel·lia popular davant l'Estat de Lloc planetari.

Verola i Déu en la Colònia i la República

La invasió i el saqueig dels pobles per part les hosts europees, a partir del segle XVI, no hagués estat possible sense el recurs del Déu cristià. El que no podien els milicians, ho feien els capellans 'doctrineros'. Però aquests 'doctrineros' cristians van aconseguir sotmetre als aborígens rebels sembrant el pànic mitjançant les pandèmies com la verola, la sífilis, etc.

El missatge dels 'doctrineros' de la invasió va ser: "Per la vostra desobediència Déu envia la verola com a càstig". Fins i tot durant els primer anys de la República, la verola sempre va ser un aliat perquè els conservadors derrotessin als liberals. A Centre Amèrica, a Francisco Morazán no va derrotar Rafael Carrera, ho va fer l'impacte social de la retòrica de: "per culpa dels liberals Déu castiga Guatemala amb la verola".

No va ser la idea de progrés/democràcia la que va derrotar la insurgència socialista a la regió durant la segona meitat de l'any passat segle. Va ser el missatge de: "Amèrica Llatina per a Crist" propagat pels neopentecostals enviats des dels EUA. Tampoc és el discurs neoliberal el que ve derrotant a les democràcies a Amèrica Llatina, és la prèdica de la teologia de la prosperitat que desactiva la responsabilitat ciutadana dels llatinoamericans per convertir-los en consumòpates, molt malgrat les seves limitacions econòmiques.

El COVID-19, passarà. No ve per quedar-se. El que sí quedarà, empitjorarà, són les condicions de misèria, i d'anul·lació humana, en la qual moriran les i els milions de creients, batejats o no, titulats o no, a Amèrica Llatina i el món. Mentrestant, pastors, governants i empresaris cristians, seguiran en el seu banquet neoliberal. I, Déu?