Cròniques del coronavirus: la primera victòria

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Avui hem extubat el primer pacient amb COVID-19 a la UCI de l’Hospital de Barcelona. Pot semblar una simple anècdota però pels metges i infermeres del servei és una gran noticia. Perque per un hospital que té el 90% dels llits ocupats per pacients amb pneumònia COVID-19 i rebent el 200% més de pressió assistencial, la primera extubació significa una petita llum en el llarg túnel  que estem recorrent. I en vindran moltes més.


UCIS




Sabem que si mirem endavant veurem que encara  ens queda el pitjor però també sabem que si mirem enrere la vista és molt diferent.


Perque hi ha motius per estar satisfets per la tasca feta.  Hem vist com, mercès a la collaboració de tots els companys de l’hospital, la UCI  ha pogut créixer de 13 a 25 llits i hem aconseguit passar de 8 respiradors a 27 (tenim màquines de quiròfans, exploracions complementàries i fins i tot respiradors domiciliaris). I tot funciona amb el màxim rendiment.


Tot i això, com succeeix a tot el nostre entorn, la transformació humana del servei i de l’hospital ha estat encara més profunda. Vestint equips de protecció que semblen d’astronauta, canviant a rutines de descontaminació tan necessàries com feixugues, hem perdut la idea del calendari donat que ens veiem obligats a treballar 4 torns seguits de 12 hores sense descans ni caps de setmana. L’esgotament físic i psicològic es ara un aliat del virus. Però l’equip hospitalari segueix responent amb somriures i paraules d’ànim a una càrrega assistencial creixent que a estones és quasi insuportable. Fora de les àrees de crítics, hem vist traumatòlegs auscultant pacients, cirurgians fent històries clíniques i a infermeres de quiròfan ajudant a urgències. Es pot dir que en dues setmanes hem passat de ser anestesiòlegs, cardiòlegs, traumatòlegs o cirurgians a ser únicament i sobre tot metges. Metges de primera línia contra el COVID-19. I el mateix han fet les infermeres, les auxiliars, els portalliteres i el personal de neteja. Tothom, i incloc a tot el personal no assistencial, està deixant-se la pell en lla lluita contra la pandèmia. Aquí també és compleix la frase de Churchill: Mai, en el camp del conflicte humà, tants handeguttanta tan pocs”.


No creieu que els que estem en primera línia no tenim por. En tenim. És un virus que pot matar i al que ens hem d’enfrontar contínuament. Però això no ens atura. Perque el que més paralitza és el temor al que és desconegut i poc a poc anem aprenent més coses del COVID-19.


Sabem que el virus és molt diferent del de la grip estacional. I sabem moltes coses més.


La primera diferència és que és un virus nou i per tant ningú té anticossos contra ell i, a més, és encara més contagiós que el de la grip a través de gotes o de contacte amb superfícies contaminades. D’aquí que el més important sigui el rentat quasi obsessiu de les mans (inclús més que les mascaretes o els guants)


Una segona diferència que coneixem es que només afecta greument al 20% dels infectats. Hi ha un  80% de portadors asimptomàtics o amb mínimes molèsties però que poden contagiar el virus. Per tant el distanciament social i el confinament total són eines imprescindibles.


La tercera novetat te a veure en els casos més greus. Com la grip, les complicacions són més freqüents en ancians o persones amb amb patologies respiratòries. Però a diferència d’aquesta també afecta a un petit grup de joves sans que genèticament tenen major quantitat de dues citoquines, la interleuquina-2 (IL-2R) i la interleuquina-6 (IL-6) en el seu sèrum,  Els símptomes clínics d'aquests pacients mostren que la seva malaltia es deteriora greument després d'una o dues setmanes per una inflamació pulmonar causada per l'anomenada “tempesta de citoquines”, que és una reacció exagerada de el sistema immunològic contra el propi pulmó del pacient. Per tant, és important trobar formes de predir o detectar aviat la "tempesta de citoquines". Tenim dades de que el que provoca les pneumònies no és tant el virus sinó un atac del propi sistema immunològic del pacient contra els seus pulmons.


També anem avançant en el tractament. I ho fem a bona velocitat. Estem administrant medicaments off  label donada la situació crítica d’alguns pacients. Els medicaments o prescripcions off label són aquells que s’indiquen per malalties diferents a les recollides a la fitxa tècnica del fàrmac. Els protocols d’actuació dels hospitals inclouen els medicaments off label més prometedors que s’utilitzen només en els casos més greus i sota vigilància contínua per detectar qualsevol tipus d’efecte advers. Els més coneguts d’aquests fàrmacs són la hidroxicloroquina (utilitzada en l’artrits reumatoide i la malària), alguns antiretrovirals indicats en la SIDA, la azitromicina (un antibiòtic per tractar infeccions respiratòries) i els corticosteroides. A més, l’esforç per la recerca de nous tractament segueix creixent a tota velocitat:  des de diversos estudis clínics en marxa al nostre país,  a anàlisis massiu de dades per experts en Biologia computacional o en Big Data. No dubteu que fins que no disposem de vacuna (que pot arribar en uns mesos) seguirem indicant els millors fàrmacs que retardin o apaivaguin l’acció del virus i modulin la tempesta immunològica d’alguns pacients crítics.


Hores d’ara hem aconseguit recuperar el primer pacient dels que vàrem intubar fa 10 dies. I a això cal sumar-li les diverses altes de la UCI de pacients no intubats però que van requerir ventilació amb màscara. Son motius d’alegria en aquesta marató assistencial no desitjada.


Ben segur que vencerem la pandèmia i espero poder escriure aviat la segona part d’aquesta crònica per poder felicitar-nos entre tots.


Mentre tant, ja falta un dia menys.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH