Flying Dutchman i UE

Hi ha diverses versions. En essència la llegenda de l''holandès errant' (Flying Dutchman) és que el capità d'un vaixell holandès va fer un 'pacte amb el diable' per poder solcar els mars sense limitacions i al seu antull. Déu el va castigar per la seva altivesa a vagar eternament sense rumb.

El rumb d'Holanda ara és el d'anar a la seva sense parar atenció als seus socis meridionals europeus. De mutualitzar fons a escala continental, per tant, res de res. Però no pensi el lector que això només es deu a un tacticisme polític d'alguns polítics holandesos al poder per guanyar capacitat d'influència com mamporreros polítics del seu veí teutó. No. Hi ha un corrent popular en què se sosté tal autointerès rampant que dóna ales a la insolidaritat neerlandesa reticent als Coronabons.

Segons dades que em fa arribar des d'Amsterdam el meu bon amic i col·lega sociòleg, Quentin van Dongen, qui és membre d'un panell societari bastant representatiu en els Països Baixos (N = +4,500 persones), el 53 per cent dels intervinents han manifestat la seva oposició a donar suport financer als PIGS del sud que més pateixen les conseqüències letals de COVID-19. I, en paral·lel, manifesten la seva determinació a que les fronteres de les terres baixes es mantinguin tancades i les seves capitals i fons dineraris 'congelats' a la pàtria d'Erasme i Spinoza. La seva lectura de tal enquesta, més enllà de la seva representativitat i robustesa metodològica, és pessimista. Fins i tot aventura Quentin, potser en un moment de baixada anímica, que això pot indicar la fi de la UE tal com avui existeix.

Pot ser que el 53% no sigui un percentatge d'oposició tan determinant i si consideréssim una desviació estàndard de més o menys 3,5%, segons les enquestes telefòniques tan a l'ús últimament, no tot estaria 'perdut'. Algunes diferències raquítiques en el vot popular (52% enfront de 48%) han legitimat decisions transcendentals, tal com el que ha passat amb el Brexit. La jornada anterior a la celebració del referèndum no pocs dels meus col·legues britànics estaven convençuts que la consulta validaria el rebuig popular a la sortida del Regne Unit.

En un editorial redactat fa tres anys criticava amargament el comentari extemporani de Jeroen Dijsselbloem, president en aquell temps de l'Eurogrup, que: "No puc gastar-me tots els meus diners en licor i dones i a continuació demanar ajuda. Aquest principi s'aplica a nivell personal, local, nacional i fins i tot a nivell europeu". La referència es dirigia, naturalment, als països PIGS de la part meridional continental (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya).

En una altra columna d'aquests dies, el meu admirat col·lega politòleg Víctor Lapuente reaccionava a les últimes negatives de l'Europa del Nord a solidaritzar-se amb l'Europa del Sud asseverant que "...Holanda erra avui. Però nosaltres també estem errants". Feia justa referència a la por que els països septentrionals, amb els Estats del Benestar que han construït amb molt d'esforç i sostingut durant decennis de sacrificis interns nacionals, tenen que els aprofitats països mediterranis es beneficiïn 'immerescudament' dels èxits que a ells tant els costat aconseguir.

Però Víctor, si em permet l'amable reconvenció, s'oblida que els escandinaus, per exemple, tan socialment avançats i generosos amb les seves imposicions progressives, són enormement individualistes. El seu col·lega de Göteborg, Bo Rothstein, ha encertat analíticament a ressaltar el 'individualisme social' dels ciutadans que viuen majorment de 'portes endins' però que estan disposats a pagar molts impostos per transvasar a l'Estat de Benestar una organització altament compassiva i racional que eviti la vulnerabilitat de la gent i faci créixer els seus capitals humà i social. Però és una solidaritat vicària justament en el Folkhemmet, casa comuna el poble suec.

No és just, com il·lustra la vinyeta que acompanya aquest article, acusar Espanya com porc gandul. Després de la Segona Guerra Mundial, si de cas ha estat un alumne avantatjat de desenvolupament econòmic després de 1959, com demostra la seva impressionant esforç d'abast (catching up) per igualar-com un país europeu 'normal'. La macroeconomia, per reduccionista que pugui ser el seu ús, parla per si mateixa.

Des de la Transició Democràtica, l'economia espanyola va créixer més que la dels països centrals europeus (Alemanya, França o el Regne Unit, posem per cas). En el seu conjunt, l'Espanya de 1976-2007 ofereix un bon exemple d'una transició des d'estructures preindustrials a altres postindustrials en un breu lapse de temps. Durant aquest període i mesurat en PPPs (unitats de paritat de compra), Espanya va passar d'un percentatge de renda per càpita del 70% al 94% de la mitjana europea (UE-15). Entre 1945 i 1960, durant la dictadura del General Franco, aquests percentatges havien estat del 49% i 57% respectivament. Ja en 2007, i considerant al conjunt d'EU-27, Espanya havia superat la mitjana europea amb un 102,6%. L'esforç de la societat espanyola per normalitzar-se, treballant i produint més comparativament que els seus socis europeus, ha estat inqüestionable.

Certament l'axioma de la solidaritat a la Unió Europea comporta transferències de rendes dels països més rics als països menys rics (generalment de al sud i de l'est europeus). Tal regla de solidaritat es legitima en l'actitud majoritària dels europeus a favor del model social europeu, el qual s'institucionalitza en un Estat de Benestar que protegeix els ciutadans de les conseqüències perverses de les forces de mercat, i d'episodis estocàstics letals com la pandèmia del COVID-19. Si no, per què ser membres d'un mateix club?

I en un to menor, permeteu-me concloure aquestes reflexions al·ludint a la famosa vinyeta de Forges, en què un espanyolet catatònic embolicat amb la bandera respon a qualsevol pregunta que li fan amb un 'Gol d'Iniesta...!'. El lector pot canviar la pregunta del periodista per qualsevol comentari actual sobre Holanda. :-)

NOTA: Vinyeta còmic publicat al setembre de 2011 al diari holandès, de Volkskrant.

"Mentre tant en l'assolellada ciutat de la Mediterrània...":

"Günter, porta'ns 4 cervesetes gelades de la teva nevera i agafa't una per a tu"