diumenge, 31 de maig de 2020

Cròniques del coronavirus: UCIs sense barreres

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Acabo de penjar el telèfon després de parlar amb la senyora Teresa, l’esposa d’un pacient de 81 anys ingressat a la 4ª planta de l’Hospital de Barcelona per una pneumònia secundària a SARS-Cov-2. Ha estat una conversa molt difícil, fins i tot per un metge intensivista amb 35 anys d’experiència. Amb la veu trencada pel plor, Teresa m’ha explicat que pateix molt pel seu marit perquè si empitjora no podrà ingressar a UCI. Ha escoltat a no sé quin programa de ràdio que els pacients de més de 80 anys tenen prohibit l'ingrés a UCI durant la pandèmia. Afegeix que així ho han ordenat les autoritats sanitàries. La tranquil·litzo. Li explico que el seu marit està prou bé amb una màscara d’oxigen i que de moment pot continuar a una planta d’aïllament i que no cal valorar el seu trasllat a una àrea de crítics o semicrítics. Sembla asserenar-se quan escolta que a les UCIs no tenim cap pla B per la pandèmia: seguirem atenent acuradament a tots els pacients que ho necessitin.


Finalment li aclareixo que aquesta notícia és una tergiversació periodística d’un document del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Cap metge o infermera intensivista podria acceptar una instrucció o recomanació que vagi contra el seu judici clínic i seus valors ètics i morals. El nostre criteri clínic i ètic és sobirà. Si ens desbordés la demanda (cosa que encara no ha passat) faríem punys i mànigues per obrir més llits encara. Sempre ha estat així. Sempre hem tingut la feixuga responsabilitat de gestionar els nostres llits i recursos. Són decisions consensuades que es prenen atenent a la gravetat de la malaltia aguda, la situació funcional prèvia, les patologies associades o comorbiditats, la potencial reversibilitat i els valors i preferències del pacient. L’edat no és cap barrera, en tot cas és un factor més i ni tan sols el més important.


Un médico sujeta un móvil mientras un paciente habla con un familiar



Circular del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)


El document que ha generat l’alarma de la senyora Teresa, i de part de l’opinió pública, és una recent circular del Departament de Salut que han rebut el personal del SEM i alguns hospitals. Segons la interpretació periodística el document ordena no ingressar a UCI els pacients de coronavirus amb més de 80 anys. I així ho han publicat en titulars. Però si llegim la circular ens adonarem que no es tracta d’una “ordre” sinó d’una “recomanació” que no anul·la el criteri clínic del professional sinó que, ans al contrari, respecta i deixa la última decisió en mans dels professionals sanitaris. No pot ser d’altra manera. En definitiva, que la circular diu una obvietat que els metges intensivistes fem des de sempre: valorar les possibilitats de supervivència de cada pacient sota el principi de beneficència i optimitzar l’ús de recursos sota el principi d’equitat. Però òbviament això sembla tenir poc interès per alguns periodistes poc informats.


No hi ha cap barrera d’ingrés a UCI pels ancians


El triatge de pacients d’UCI no ha estat mai fàcil. En tot cas implica la decisió sobirana i consensuada de l’equip del Servei de Medicina Intensiva cercant el màxim benefici del pacient. No hi ha una barrera pels ancians ni per cap pacient. Contràriament, és valora cada pacient de forma global, i no la malaltia de forma aïllada. Tots els casos son analitzats de forma personalitzada i acurada. En el cas de persones grans, això implica tenir en compte molts altres aspectes més enllà de la edat cronològica, sobre tot els relacionats amb la seva edat biològica (grau de fragilitat, multimorbilitat...). Sempre ho hem fet així perquè és molt important evitar la “futilitat terapèutica”. La futilitat és un error en el que és fàcil caure. Consisteix en aplicar tractaments agressius sense efectivitat demostrada però que poden comportar patiment i dolor innecessaris al pacient al que li allarguem la vida uns dies o setmanes a costa d’un suplici evitable. Cal evitar el que vaig presenciar quan jo era un metge resident i un cardiòleg es vanagloriava davant el familiar d’un pacient que havia sofert una aturada cardíaca tot dient-li: el cor funciona millor, es restableix correctament de l'infart, tot va molt bé però és clar que quedarà amb un estat vegetatiu persistent.


Humanització de les UCIs en temps de crisis


Des de fa un anys, els serveis de Medicina Intensiva viuen una revolució de valors que està canviant les formes tradicionals de treballar. Satisfer les necessitats emocionals i afectives dels pacients i els familiars va centrant, cada cop més, totes les activitats dels serveis. Benvinguda revolució. Per això no m’ha sorprès que les infermeres de les UCIs i les plantes de l’Hospital de Barcelona complementin la informació telefònica diària que donem els metges amb videotrucades que posen en contacte visual al pacient amb els seus familiars. Sovint ho fan amb els seus propis mòbils donat que això és tan nou que encara no disposem de tablets institucionals per tal efecte. També les he vist facilitant l’entrada a l’habitació d’aïllament al fill d’un malalt terminal per tal d’acompanyar-lo en el seus darrers moments. He presenciat com infermeres i auxiliars vestien al familiar d’astronauta i com després li ensenyaven pacientment el protocol de descontaminació. Tot amb afectuoses paraules de suport i mirades solidàries.


Les mostres de solidaritat dels professionals sanitàries són tantes que es fa impossible ressenyar-les totes. Podria citar casos d’humanisme solidari com el de la Dra. Paola Jubert que ha tornat a treballar a la UCI després de completar una llarga vida laboral com intensivista o la de metges jubilats de l’hospital que des del seu confinament col·laboren en l’atenció telefònica als familiars dels pacients ingressats. Els exemples són moltíssims. I la inventiva dels professionals l’hospital i fins i tot dels seus familiars és inimaginable. A tall d’exemple vull citar com l’espòs de Núria Colàs, una infermera d’UCI i el nebot del Dr. Jordi Marcé, un cardiòleg de l’hospital, han generat amb les seves impressores 3D les peces imprescindibles per adaptar unes màscares de snorkel del Decathlon (també donades) als circuits dels respiradors disponibles. Són exemples d’altres herois anònims que ens estan ajudant a superar aquesta crisi.


Principis bioètics en temps de pandèmia


En definitiva, els ciutadans poden estar tranquils. Les decisions a UCI es prenen exclusivament segons el criteri clínic i no afortunadament no les prenen polítics, sinó professionals que han demostrat el màxim nivell de generositat, solidaritat i humanisme amb un exercici professional basat en criteris bioètics. Perque l’ètica i l’humanisme són fonamentals. I ara, en temps d’epidèmia, encara més.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH