dijous, 16 de juliol de 2020

Estimes la vida?

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Els que ja hem caminat pel planeta sabem l'inevitable de les crisis; n'hi ha de molt diverses classes: naturals -inundacions, sismes, tornados- sanitària -virus, bacteris, contaminació d'aigua, paràsits- les protagonitzats pels humans -guerres, lideratges fallits, generalització de la delinqüència- i totes elles afecten a voler o no aspectes socials i també econòmics. L'ésser humà ha desenvolupats infinitat d'eines per enfrontar una crisi, hi ha meteoròlegs, investigadors de la salut, terapeutes emocionals i tota mena d'administradors públics i privats que han sistematitzat no només els elements d'anàlisi de les crisis sinó les diverses alternatives per abordar-les.


Sense la necessitat d'un diploma com a especialista, qualsevol observador pot notar que en una crisi com la pandèmia, que tot i les diverses formes de negació ens aclapara, la conducta individual i fins social sembla moure en les seves respostes en els extrems, és a dir, hi ha qui treuen tot el optimista, generosa i fins bondadosa persona que pot conèixer-se i en l'altre costat s'organitzen els saquejadors, els assassins, els explotadors, els oportunistes, en suma els 'vivales' que sense la mínima intervenció dels que beurien garantir que els seus accions no es multiplicaren, se sumen passivament permetent que aquestes coses passin.


Una operària de neteja de Ciutat de Mèxic, amb visera protectora contra el coronavirus.


Al segle XXI, de la comunicació virtual i en un entorn de restricció al contacte personal -Quedi a casa- poguéssim simplificar els missatges de les xarxes als següents 3 apartats: els d'humor negre -això que la pandèmia ha estat com anell al dit per a la 4T- els atacs de tota mena entre el president i el seu equip -que no paren de fer assenyalaments de desqualificació als empresaris, els governants del passat, etc.- i diversos sectors de la ciutadania que en l'intent d'exercir la seva llibertat d'expressió, igual es defensen de manera poc mesurada, que proposant sortides a la crisi i en un tercer grup per fer més lleu les setmanes de tancament ens arriba tota mena de missatges de motivació, que inclouen remembrances dels nens de Tailàndia atrapats en una cova amb un líder budista; els miners de Xile i fins als supervivents dels Andes [1].


El que és innegable és el grau de creativitat i la imparable innovació que ens mostren, sobretot els joves, igual per defensar que per donar suport conceptes poc comprensibles, com que l'energia eòlica atempta contra l'estètica d'algun paisatge o que les empreses transnacionals si no els agrada el que està passant que es vagin a Europa o Amèrica del Nord segons ha afirmat un funcionari, de mig pèl, del SAT.


Excepte mínimes però molt tràgiques excepcions -de gent que ha arribat a l'extrem de pensar en el suïcidi la majoria de les persones volen viure, tenir salut i tornar a una vida activa a la qual puguin afegir el que aquesta crisi els hagi aportat. I Per descomptat el financer és un altre angle del que estem vivint. Creu Vostè que l'econòmic s'ha d'atendre abans que ho sanitari? En la gran diversitat de pensament al planeta, hi ha dues postures bàsiques, un que considera que les dues carreteres són diverses i que s'ha de recórrer la financera abans de trobar la vacuna contra la covid-19 o de salvar vides i una altra que privilegia abordatges integrals on no es pot donar prioritat a l'econòmic sobre la salut i al revés.


Després de trencar-se l'"equilibri" de dues postures antagòniques mundials i de la caiguda del mur de Berlín, els capitalistes afirmen que per gastar a Mèxic la IP, compta amb més del 30% de recursos en tant que el sector públic amb prou feines aporta poc més del 20%, això és bo o és dolent? S'assembla a la proporció de l'església catòlica enfront del naixent estat mexicà de segle XIX? La veritat que Mèxic no es pot donar el luxe de prescindir de cap d'aquests percentatges, cal sumar [2], és urgent aturar la caiguda cap a un bilió de pesos de dèficit fiscal aquest any; i sobretot és imprescindible en aquest moment gastar i no guardar. És clar gastar s'hauria de fer amb responsabilitat, no a ximples i boges, entenent el que és botar els diners contra invertir-lo en alguna cosa productiu, com vides humanes! Pot el personal de salut, treballar coordinadament amb els genis de les finances?


En aquest tema, els hospitals són un lamentable exemple de les constants desavinences entre els metges i els administradors Serà que el coronavirus, ens està ensenyant que hi ha una altra forma de fer les coses? L'hospital propietat de l'infant cremat a Querétaro, va començar a ensopegar quan alguns metges -poc honestos per cert- es van començar ficar de "financers" i avui que l'institut propietat de l'immoble després d'una lluita a mort per evitar el vandalisme del crim organitzat que en aquest estat lamentablement s'ha assentat, l'han deixat en obra negra, els autors de la impunitat responen que no tenen diners per reparar el dany i que en tot cas es faran de l'immoble a la dolenta, tot i que els patrons els han ofert, que l'utilitzin per un temps per donar suport en el seu problema de virus, pot imaginar-se que han estat els autors intel·lectuals d'aquest crim en contra de la gent bé? Però amb això i més, és molta la ciutadania disposada a seguir donant el seu talent, recurs i temps per ajudar als altres i seguir existint per una simple raó: estima la vida!


[1] Vaig preguntar a mitja dotzena d'adolescents, el que sabien d'aquests supervivents, i les respostes van ser: Només que sé que es van tornar caníbals; que eren d'un equip de futbol; Que els més rics es van menjar als pobres per sobreviure; la neta m'importa poc perquè eren europeus; mai he sabut d'això; és una pel·lícula?
[2] Veure universal del 6 d'abril l'article de Carlos Urzúa, catedràtic del TEC i primer secretari d'hisenda d'Andrés Manuel López Obrador.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH